Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga
Història
Virrei de Nàpols (1532-53).
Fill del segon duc d’Alba Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez i d’Isabel de Zúñiga Marquès de Vilafranca do Bierzo pel seu matrimoni amb María Pimentel-Osorio Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó Participà el 1512 en la conquesta de Navarra i posteriorment en les campanyes de Flandes, Alemanya i Itàlia Virrei de Nàpols, reduí la noblesa i combaté els bandolers El 1538 inicià la construcció de fortificacions a la ciutat i al llarg de la costa dugué a terme impotants millores urbanístiques a la capital El 1540 decretà l’expulsió dels jueus del regne Aconseguí d’implantar a…
Charles-Matthieu-Isidore Decaen
Història
Militar
Militar francès, comte Decaen.
Intervingué a les campanyes del Rin 1796 i ascendí a general 1800 Fou capità general de l’Índia francesa 1802-10 Nomenat governador general de Catalunya a l’agost del 1811, portà a terme la política d’annexió de Napoleó decrets de gener i febrer del 1812 amb un cert antagonisme amb els funcionaris civils Residí generalment a Girona, des d’on organitzà nombroses expedicions militars s’apoderà d’Olot abril del 1812, de Montserrat juliol del 1812, de Vic novembre del 1812 i collaborà amb les tropes de Suchet combats a Tarragona, Vilafranca i Ordal, per l’agost i el setembre del 1813…
commoció dels Gorretes
Història
Revolta popular contra el govern de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó ocorreguda al Principat arran de la declaració de guerra amb França i la subsegüent penetració francesa al Principat; fou dirigida pel duc de Noailles (maig de 1689).
Les causes, similars a les de la revolta del 1640, foren les molèsties i les exaccions que causava l’allotjament de tropes castellanes al Principat per lluitar contra la invasió La plana de Vic es negà a pagar els drets de la generalitat i Sant Andreu de Palomar no acceptà les tropes castellanes S'alçaren el pla del Llobregat, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vilanova de Cubelles, etc El cap del moviment fou Antoni Soler, de Sant Boi de Llobregat Els revoltats blocaren Barcelona, però el moviment fracassà per manca de cooperació de Barcelona i de les principals ciutats catalanes…
el Castellet
© Fototeca.cat
Història
Portal principal de les fortificacions de Perpinyà (Rosselló), fet construir des del 1368 per l’infant Joan, governador general de Catalunya-Aragó.
És fet de maons i forma dues torres amb esperons Per la proximitat de la capella de Nostra Dona del Pont, fou anomenat el Castellet de Nostra Dona Lluís XI de França, durant l’ocupació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el feu arranjar i hi afegí 1477-83 el petit Castellet, que rebé el nom de Portal Nou de Nostra Dona hi foren empresonats alguns patriotes catalans i, després de l’annexió del Rosselló a França sota Lluís XIV, els conjurats de Vilafranca del 1674 Carles de Llar, Manuel Boixó, Francesc Puig, Maria Guitard, entre d’altres, abans d’ésser torturats i executats…
Guerau Alemany de Cervelló i de Cardona
Història
Noble.
Fill del governador de Catalunya Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt Partidari del príncep Carles de Viana, fou un dels ambaixadors de la diputació del general davant Joan II de Catalunya-Aragó, en nom de la qual exigí l’alliberament del príncep i la conservació de les lleis pròpies del Principat 1461 En esclatar la guerra lluità contra Joan II en oposició a la branca reialista de la seva família, encapçalada per Arnau Guillem de Cervelló i de Rajadell Participà en l’atac contra la força de Girona juny del 1462 i formà part del Consell del Principat Fou fet presoner a Vilafranca…
Lluís Despuig
Història
Cavaller, mestre de Montesa (~1453-82).
En 1443-55 fou ambaixador del Magnànim a Castella i, després, a Itàlia Regnant Joan II, intervingué en el reconeixement de Ferran de Nàpols pel papa 1458, en la reconciliació del 1460 entre el rei i el seu fill Carles i en les negociacions de la concòrdia de Vilafranca el 1461 Durant la guerra civil de 1462-72 fou un dels millors generals de Joan II es distingí especialment en la defensa de la força de Girona 1462, en l’expugnació d’Ulldecona i la capitulació de Tortosa 1466 Joan Berenguer de Masdovelles li dedicà una poesia sobre la fidelitat al rei 1464 El 1468 fou governador, i en 1472-78…
Ramon Guillem d’Òdena
Història
Senyor d’Òdena i de Pontons (Ramon Guillem II d’Òdena).
Fill de Guillem II d' Òdena i d’Elisenda de Granyena El 1236 hagué de donar satisfacció a l’ardiaca de Vic pel fet d’haver-se emparat del castell d’Espelt, propietat de la canònica El 1238 fou un dels signataris de la capitulació de València El 1240 renuncià els seus drets senyorials sobre la vila d’Igualada Inculpat d’una greu injúria contra l’Església, fou excomunicat el 1248 Féu costat al bàndol dels Urgell-Cardona, i continuà després la guerra pel seu compte Fet presoner, probablement al seu castell de Pontons, fou jutjat a Vilafranca del Penedès i condemnat a ésser llançat a…
marquesat de Casa Desbrull
Història
Denominació que prengué el 1820 el marquesat de Vilafranca, ostentat aleshores per Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós.
cort
Història
Als s. XII i XIII, oficial reial de justícia d’algunes ciutats catalanes importants.
A vegades també era anomenat justícia, denominació que prevalgué a València Tenia jurisdicció civil i criminal, però, a diferència del veguer, aquesta restava circumscrita dins el terme de la ciutat era relativament autònoma Per regla general era elegit anualment pels prohoms de la ciutat i no calia que fos lletrat ni d’una categoria determinada A Lleida, per exemple, on aquesta institució fou més desenvolupada, el 1300 el cort era assistit per dos paers en la instrucció del procés i per dos paers i deu prohoms per a dictar la sentència Les seves funcions, tanmateix, tendiren a ésser…
Llorenç de Montcada i de Lioro
Història
Noble.
Fill bastard de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna Tot i ésser l’únic fill baró, el seu pare deixà ~1456 els béns familiars i els títols a la seva germana gran Orfresina, muller de Mateu de Montcada i de Vilaragut En esclatar la guerra contra Joan II, lluità al costat de la generalitat Les autoritats de Lleida, on residia, el reconegueren, llavors, com a hereu legítim del seu pare Lluità a les ordres del comte de Pallars i, més tard, a les de Pedro de Deza, cosí de Pere de Portugal El 1464 el rei li confiscà els seus béns, els de la seva muller i els de la seva sogra, i foren lliurats a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina