Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Joves Turcs
Història
Moviment polític turc, creat el 1868, que propugnava l’europeïtzació de l’estat otomà.
En suspendre el soldà Abdülhamit II 1878 la constitució que ell mateix havia atorgat el 1876, alguns oficials de l’exèrcit de Macedònia, entre els quals Mustafà Kemal, s’uniren al grup inicial, i aquest moviment prengué una tendència netament nacionalista L’aixecament militar obligà Abdülhamit II a restablir la constitució Una segona revolució, el 1909, substituí Abdülhamit per Mohamed V Finalment 1913 el govern passà oficialment a mans dels Joves Turcs, amb un triumvirat format per Ever, Talaat i Mustafà Kemal
Pelòpides
Història
Militar
Estadista i general tebà.
De família noble i demòcrata, collaborador d’Epaminondes, reorganitzà l’exèrcit tebà i amb la derrota dels espartans a Leuctra 371 aC imposà a Grècia l’hegemonia tebana i volgué fer-la extensiva als territoris de la Tessàlia i Macedònia Arrestat a traïció per Alexandre de Feres 368 aC, fou ambaixador a Susa i rebé honors d’Artaxerxes II, que renovà l’amistat amb Tebes Havent tornat a la pàtria, combaté el seu enemic Alexandre de Feres a Cinocèfals, on morí
falange
Història
Formació de combat de la infanteria grega.
A Macedònia, fou constituïda per Arquelau i Filip II, que li donaren la seva estructura tradicional, amb setze rengleres d’homes armats de llargues llances Alexandre el Gran la féu més lleugera i mòbil i la reduí a vuit files, les anteriors de les quals portaven la llança horitzontal, mentre que les posteriors la recolzaven al muscle dels homes de davant La seva compacitat la féu invencible en terreny pla, però sucumbí davant les legions romanes a Pidna 168 aC a causa del terreny accidentat
Mateu Cantacuzè
Història
Emperador d’Orient.
Fill de Joan VI Cantacuzè, fou destinat a la província de Tràcia sense drets d’heretatge, que havien estat atribuïts als descendents de Joan V Paleòleg, el seu gendre i collega Associat al tron el 1353, no volgué renunciar a l’autoritat imperial en abdicar el seu pare 1355 Capturat pels serbis en la seva temptativa d’apoderar-se de la Macedònia 1357, fou consignat a l’illa de Tènedos, i, a instàncies del seu pare, acceptà el despotat de Mistràs, juntament amb el seu germà Manuel
guerres macedònies
Història
Guerres hagudes entre romans i macedonis durant el segle II aC.
En la primera 217 aC, Filip V, aliat d’Anníbal, hagué de fer cara a diverses lligues i poblacions gregues sobretot l’etòlia i aconseguí alguns avantatges territorials, després d’haver signat un tractat de pau Uns quants anys més tard, però, en la segona guerra 200-197 aC, fou derrotat a Cinocèfals, i l’any següent fou proclamada la llibertat de tots els grecs El 171 aC, Perseu, fill de Filip V, desencadenà la tercera guerra, que acabà amb la seva desfeta, a Pidna, i ocasionà la fi del regne de Macedònia 168 aC
Nabis
Història
Rei d’Esparta.
Fill i, probablement, successor del monarca Demarat que havia estat deposat, s’emparà del poder el 206 aC Continuador del programa de reformes internes de Cleòmenes III, confiscà les terres i en féu una nova distribució Volgué reorganitzar la potència militar espartana per combatre la Lliga Aquea , però no ho aconseguí, malgrat les seves temptatives d’entesa amb Filip V de Macedònia, amb els romans, amb Antíoc III de Síria i amb els etolis Malvist pels seus intents d’efectuar una revolució social violenta, morí víctima d’un cop d’estat, el 192 aC
guerres socials
Història
Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
Així, a Grècia, és particularment cèlebre la guerra social que, entre el 357 i el 354 aC, portà a la dissolució de la segona lliga naval àtica També cal recordar la dels aqueus 219-217 aC, que juntament amb llurs aliats foren vençuts per Filip V de Macedònia A Itàlia, en el transcurs dels anys 91-88 aC, els pobles itàlics aliats de Roma s’oposaren violentament a l’urbs, que es negava a concedir-los uns drets justament reivindicats Hi participaren Mari, Sulla, Pompeu Estrabó i d’altres, i per a Roma la victòria fou costosa i difícil
guerres socials
Història
Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
Així, a Grècia, és particularment cèlebre la guerra social que, entre el 357 i el 354 aC, portà a la dissolució de la segona lliga naval àtica També cal recordar la dels aqueus 219-217 aC, que juntament amb llurs aliats foren vençuts per Filip V de Macedònia A Itàlia, en el transcurs dels anys 91-88 aC, els pobles itàlics aliats de Roma s’oposaren violentament a l’urbs, que es negava a concedir-los uns drets justament reivindicats Hi participaren Mari, Sulla, Pompeu Estrabó i d’altres, i per a Roma la victòria fou costosa i difícil
‘Alī de Tebelen
Història
Estadista turc anomenat el Lleó (Arslān) de Iōánnina.
Era fill d’un bei d’Albània El 1788 aconseguí, per mitjans violents, el nomenament de paixà de Iōánnina i, a poc a poc, estengué el seu poder a l’Epir, Tessàlia, part de Macedònia occidental, de Grècia central i de Morea 1818 Mantingué relacions amb Napoleó i amb la Gran Bretanya, alternativament Amb l’ajut de voluntaris grecs, serbis i valacs, es declarà independent de la Porta 1819, però fou vençut pels turcs i assassinat Mantingué a Iōánnina una cort semibàrbara, descrita per Byron, que la visità, en la seva obra Childe Harold’s Pilgrimage
Miquel II d’Epir
Història
Dèspota d’Epir (1214 i 1230-71).
Fill illegítim de Miquel I, a la mort d’aquest 1214 li prengué el poder el seu oncle Teodor I, però el recuperà el 1230 Conquerí part de la Tessàlia i l’illa de Corfú, però en voler ocupar Tessalònica fou vençut per l’emperador Joan III de Nicea i per l’emperador Miquel VIII de Bizanci a Paflagònia 1259, per la qual cosa perdé les conquestes de Macedònia Casà les seves filles Helena i Anna amb el rei Manfred I de Sicília i amb el príncep Guillem II d'Acaia , respectivament El succeí el seu fill Nicèfor I