Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
venda d’oficis
Història
Concessió de l’exercici d’un càrrec públic en canvi d’una quantitat de diners.
Fou un sistema utilitzat, durant l’edat moderna, en algunes monarquies europees França i Castella, sobretot per tal d’obtenir interessos econòmics A França donà lloc, a partir del s XVI, a la noblesa de toga, o de càrrec, que aconseguí la transmissió hereditària dels càrrecs A Castella prengué un gran impuls durant el regnat de Felip II, i hom arribà a crear nous càrrecs per tal de poder-los vendre
venacions
Història
A l’antiga Roma, nom ( venationes
) donat als combats celebrats a l’amfiteatre entre feres o entre feres i homes, generalment esclaus o condemnats a mort, anomenats bestiaris
.
Foren introduïdes al segle II aC i tingueren la màxima esplendor durant l’Imperi A la inauguració de l’amfiteatre de Flavi moriren nou mil animals, i per a celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis foren mortes onze mil feres
velluter
Història
Menestral seder especialitzat en l’elaboració de velluts, damasquins, brocats, tapisseries, etc.
El gremi més important de velluters dels Països Catalans fou el de València, creat l’any 1479 Tingué una importància notable en el moviment de les Germanies El 1686 obtingué la dignitat de collegi amb la titulació superior d’ art major de la seda La seva autoritat s’estenia per tot el País Valencià Les seves ordinacions foren renovades el 1722 i en 1733-36, amb l’ampliació dels seus privilegis El 1746 l’art major absorbí el gremi de velers veler L’art major participà, dins les possibilitats gremials, en l’expansió de la sederia valenciana al segle XVIII, tant individualment amb homes com…
veler | velera
Història
Teixidor de vels de seda.
El seu camp de treball era molt ampli —per exemple, a Manresa, més de 30 especialistes de teixits—, però centrat en els vels i mocadors de seda, tafetans i burates també utilitzaven el cotó i el fil mesclat El gremi de velers més important dels Països Catalans fou el de Barcelona Organitzat corporativament, amb privilegi reial en 1533-37, obtingué noves ordinacions del lloctinent el 1564, i del rei el 1599 Als segles XVI i XVII la seva projecció econòmica i social fou secundària A partir del 1680 participà en la conquesta del mercat peninsular L’activitat gremial es revifà en 1733-36 amb la…
veïnatge
Història
En algunes poblacions catalanes, com València, Lleida, Cervera, etc, ciutadanatge.
veí | veïna
veí | veïna
Història
En algunes poblacions catalanes i fins al segle XVIII, persona que gaudia dels privilegis i obligacions inherents al veïnatge o ciutadanatge; ciutadà.
vegueria
Història
Territori a què s’estenia la jurisdicció d’un veguer
.
A Catalunya, a mesura que el poder reial s’anà imposant a les jurisdiccions feudals, les vegueries augmentaren en nombre, que era de deu a la fi del s XII, i acabaren instaurant-se a tot el Principat com a demarcació bàsica de la seva administració territorial Així, en el pas dels s XIII al XIV, el territori dependent de Jaume II de Catalunya-Aragó era dividit en les vegueries de Tortosa, de Tarragona o de Tarragona i el Camp, de Montblanc, de Barcelona amb la sotsvegueria del Vallès, d’Osona o de Vic i Osona, de Berguedà o de Berga i Berguedà, poc després sotsvegueria dependent del veguer de…
veguer de la ciutat
Història
Oficial reial de la ciutat de Mallorca de nomenament anual.
Pertanyia a l’estament ciutadà Li corresponia de castigar els esclaus, evitar i impedir escàndols, rondar la ciutat de Mallorca i el seu terme acompanyat dels saigs Tenia un assessor Amb el batlle era jutge en causes sobre usura, pagament de jornals i lloguers
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina