Resultats de la cerca

Governador de Mossul 1127 i atabeg dels seljúcides, estengué els seus dominis fins a Alep 1128 i Hama 1129 Conegut per les seves lluites contra els croats, atenyé Jerusalem 1137 i Damasc 1139 i conquerí la plaça forta d’Edessa 1144, fet que provocà la segona croada

Intentà, sense èxit, de frenar la política expansionista dels portuguesos a l’Índic Enfrontat també amb Selim prop d’Alep, a Síria, fou derrotat i mort pels otomans

Fill d’Iaḫdunlim, fugí a l’estat d’Iamḫad Alep després de l’assassinat del seu pare i de l’ocupació del regne per part de Šamši-Adad I d’Assíria Amb l’ajut, però, del seu sogre Iarimlim I, rei d’Alep, aconseguí de foragitar del tron Iasmaḫ-Adad, fill del sobirà assiri Sotmeté l’alta Mesopotàmia, derrotà a Sagaratim vall del Khabur els benjaminites o iaminites, amorites com ell, i aconseguí que Mari arribés al cim del seu poder Mantingué excellents relacions amb Iamḫad i amb Babilònia, ja que era situat al bell mig de les rutes comercials que anaven del golf Pèrsic al…

Fill i successor de Baiazet II Decidit partidari de la sunna, perseguí els xiïtes dels seus estats i dels veïns victòria, a l’Azerbaidjan, el 1513, sobre el xa Ismā'il I de Pèrsia S'annexà el Kurdistan, Síria derrota mameluca a Alep, 1516, Mesopotàmia i Egipte 1517 Mantingué bones relacions amb l’Europa cristiana tot prolongant els privilegis comercials dels venecians a Istanbul

Fill de Suttarna II, pujà al tron després de l’assassinat del seu germà Artaššumara Casà la seva filla, Tadu-Ḫepa, amb Amenhotep III, i continuà així la política proegípcia iniciada pel seu avi Artatama I 1450 aC Derrotat, però, per Šuppiluliumaš I ~1365 aC, perdé les possessions síries de Karkamiş, Alep, Mukiš, els països Nuḫaš, Neya, Araḫtu i Ukulzat en una nova derrota ~1355 aC perdé la resta dels dominis, amb la capital de Mitanni Waššuganni Fou assassinat pel seu fill Kurtiwaza

Inicià la conquesta d’Armènia presa de Kars i Ānī, 1064, interrompuda per la rebellió del seu germà Qāwurd, governador de Kirmān, que ell subjectà Prengué les terres d’Alep fins prop de Damasc als fatimites 1070 El 1071 derrotà i empresonà l’emperador bizantí Romà IV Diògenes a Mantzikert, i Armènia i Geòrgia passaren a mans seljúcides El seu visir fou Niẓām al-Mulk, que es revelà com a gran estadista quan fou regent del tercer soldà Malik Šāh

El principat s’estenia al llarg d’uns 200 km de costa, del nord d’Alexandreta al sud de Bâniyâs al sud-est incloïa Apamea i Maaret en Naamân i, a certa distància d’Alep, atenyia els límits del comtat d’Edesa Independent de dret, acceptà el vassallatge envers Bizanci Saladí mort el 1193 s’apoderà de la major part del territori Baybars posà fi a la seva existència en apoderar-se de la ciutat d’Antioquia el 1268, en temps de Boemon VI

Fou secretari del governador Abū Sa'id ‘Utmān ibn ‘Abd al-Mu'min de Granada Féu tres viatges a Orient 1183-85, 1189-91 i 1217, la descripció al-Riḥla al-Kinani del primer dels quals és un amè anecdotari i alhora un valuós tractat de geografia i història, font important per a la història de les croades i especialment per a la penetració musulmana a Sicília Visità Sardenya, Sicília, Ceuta, la Meca, Medina, Al-Kūfa, Bagdad, Alep, Damasc i Sant Joan d’Acre

La seva vida plena d’aventures i d’intrigues polítiques li reportà sis anys de presó a Constantinoble, on escriví una sèrie de poemes coneguts per Rumyyat ‘Bizantins’, de profunda inflexió sentimental, en contrast amb la resta de la seva poesia, molt harmoniosa però freda, que el situa en la línia neoclàssica del primer període abbàssida