Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Anna Bolena
Història
Reina d’Anglaterra, segona muller d’Enric VIII.
Filla de Thomas Boleyn i dama d’honor de la primera muller d’Enric VIII, Caterina d’Aragó El seu matrimoni fou un element d’ordre personal que intervingué en les tensions i la ruptura d’Enric VIII amb l’església de Roma Enric VIII, cap de l’església anglesa des del 1531, obtingué, dos anys després, de l’arquebisbe de Canterbury Thomas Cranmer , l’anullació del seu primer matrimoni i feu públic el seu casament amb Anna La Santa Seu declarà vàlid el primer matrimoni i excomunicà el rei anglès 1534 Anna Bolena, mare de la futura reina d’Anglaterra Elisabet I , acusada d’adulteri,…
Joana Seymour
Història
Reina d’Anglaterra, filla de John Seymour.
Fou la tercera muller d’ Enric VIII , amb qui es casà l’endemà de l’execució d’ Anna Bolena 1536, de la qual havia estat dama d’honor Morí en infantar el futur Eduard VI
Thomas Wyat
Història
Literatura anglesa
Política
Poeta i diplomàtic anglès.
De família aristocràtica, estudià al St John's College de Cambridge Molt aviat obtingué càrrecs oficials durant el regnat d’Enric VIII, encara que també fou empresonat per les seves relacions amb Anna Bolena Com a poeta no publicà res en vida Traductor de Plutarc, i un dels introductors del sonet al seu país, la seva obra aparegué recollida en la Tottel’s Miscellany ‘Miscellània de Tottel’, 1557, i els seus poemes amorosos influïren poderosament sobre els poetes elisabetians
Caterina d’Aragó
Història
Reina d’Anglaterra.
Filla de Ferran II de Catalunya-Aragó i d' Isabel I de Castella tingué com a preceptors Antonio i Alessandro Giraldini El 1502 es casà amb Artur, príncep de Galles, que morí el mateix any, i el 1509, amb el germà d’Artur, Enric VIII d’Anglaterra Fou molt religiosa tendí a envoltar-se de servidors castellans i protegí humanistes, com Lluís Vives, que li dedicà el seu tractat De institutione feminae christianae 1523 i a qui encarregà d’escriure un pla d’estudis per al preceptor de la seva filla Maria després, reina Maria Tudor De ratione studii puerilis 1523 També Erasme li dedicà el tractat…
Elisabet I d’Anglaterra

Elisabet I (1595-1600), per Nicholas Hilliard
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Reina d’Anglaterra i d’Irlanda (1558-1603), filla d’Enric VIII i d’Anna Bolena.
Fou declarada filla illegítima, però el parlament 1544 la restaurà en els seus drets, i accedí a la corona després de la mort 1558 de la seva germanastra Maria I Governà com un monarca absolut i s’envoltà d’intelligents collaboradors, com William Cecil i Francis Walsingham Un dels problemes més importants del seu regnat fou la qüestió religiosa Ja durant els regnats d’Eduard VI i Maria I fou utilitzada per l’oposició protestant Ja en el poder, i per enfortir la seva posició personal i la de l’estat, tendí a afavorir l’Església anglicana seguí el camí marcat pel seu pare i contrarestà la…
Thomas More
Filosofia
Història
Política
Humanista i polític.
Educat a la Saint Anthony School amb Nicolau Holt, fou patge del cardenal-arquebisbe de Canterbury, John Morton 1489-92 passà, després, successivament, al Canterbury College d’Oxford 1492-94 i, per estudiar lleis, al Lincoln's Inn 1496 i a Londres Influït per John Colet , s’estigué quatre anys a la cartoixa de Londres 1500-04 en sortí i es casà amb Jane Colet, de la qual tingué quatre fills morta ella 1511, es casà amb Alice Middleton la reunió de fills, filles, gendres i nores donà lloc a l’anomenada escola de More 1511-34 En la seva carrera pública fou undersheriff de Londres 1510, membre…
Enric VIII d’Anglaterra

Enric VIII d'Anglaterra (1530-35), de Joos van Cleeve
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Rei d’Anglaterra (1509-47), senyor i, després, rei d’Irlanda (1541).
Fill d’Enric VII, aquest concertà 1503 el seu matrimoni amb Caterina d’Aragó , filla dels Reis Catòlics i vídua del seu germà, Artur, el qual succeí en el principat de Galles En accedir al poder 1509, el qual exercí amb l’ajut, com a conseller, del cardenal Thomas Wolsey, es casà amb Caterina i, inicialment, afavorí la política de l’emperador Carles V contra França però després de la batalla de Pavia 1525 el poder creixent de l’emperador el feu aliar amb Francesc I de França El 1527 plantejà la possibilitat de trencar amb l’autoritat del papa i amb l’Església catòlica El conflicte havia…