Resultats de la cerca

Marquès i després duc d’Almodóvar del Río Fou successivament ambaixador a Peterburg, a Lisboa i a Londres, fins el 1778 Fundà la Sociedad Económica de Amigos del País, de Segòvia Escriví Década epistolar 1781, on exposà la situació de la literatura francesa, i Historia política de los establecimientos ultramarinos de las Naciones Europeas , adaptació, inacabada, de l’ Histoire philosophique de Raynal

Escriví, entre d’altres, diversos treballs sobre la figura i l’obra de Menéndez y Pelayo, i en dirigí l’edició de les obres completes El seu Don Luis de Góngora y Argote Biografía y estudio crítico 1925 influí en l’anomenada generació castellana del 27

Entre els nombrosos autors que en formen part, cal citar Garcilaso de la Vega , Fray Luis de León , santa Teresa de Jesús , sant Joan de la Creu , Miguel de Cervantes , Félix Lope de Vega , Francisco de Quevedo , Luis de Góngora i Pedro Calderón de la Barca

Setè comte de Lemos, Vilalba i Andrade i marquès de Sarria Fou president del Consejo de Indias 1603-10 i virrei de Nàpols 1610-16 Protegí artistes i literats tingué Lope de Vega per secretari, i protegí els Argensola, Góngora, Espinel i altres autors Cervantes li dedicà Los trabajos de Persiles y Segismunda 1616

Fou governador de Càller i Gallura 1679-86 i exercí interinament 1686-87 la lloctinència de Sardenya Pertanyia a la facció dels seus parents els Castellví, marquesos de Làcon És autor d’una Loa 1666 dedicada a Carles II, obra teatral de circumstàncies, i de Cima del Monte Parnaso español con las tres musas castellanas Calíope, Urania y Euterpe 1672, una de les més notables produccions de la literatura sarda en castellà, molt influïda pels autors barrocs castellans Góngora, Calderón i, principalment, Quevedo

Com a cònsol francès, residí més de deu anys a la península Ibèrica, es distingí per la seva activitat d’hispanista i exercí una certa influència a Catalunya Collaborà a “La Veu de Catalunya”, escriví La Catalogne et les germanophiles , text bilingüe francès-català sobre la Primera Guerra Mundial, en el qual atacà Eugeni d’Ors traduí Góngora i El català de la Manxa , de Rusiñol, i deixà assaigs com Le bienheureux Raymond Lulle 1900, La fin de l’empire espagnol d’Amérique 1922 amb pròleg de Charles Maurras, etc La seva obra de creació, en occità, comprèn poemes com Plòu e souleio…

Fundà i dirigí la Revue Hispanique 1894-1933, on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, principalment orientats cap a l’edició de texts, la recerca de fonts i els estudis bibliogràfics, entre els quals cal remarcar la Bibliographie des voyages en Espagne et en Portugal 1896, la Bibliographie de Góngora 1908, la Bibliographie de Jacinto Verdaguer 1912 i la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase , d’Anselm Turmeda 1911, i d' Els mestres de València , de Gaspar Guerau de Montmajor 1915 També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane 1902 i de l’útil…

Passà als Català de Valeriola, marquesos de Nules, als Fernández de Córdoba, marquesos de La Puebla de los Infantes, als Hoces, als Sánchez i als Hoyos