Resultats de la cerca

És autor de A Educação do Sentimento Poético 1944, Problemática da História Literária 1961, etc, i director del Diccionário das Literaturas Portuguesa, Galega e Brasileira 1968-69 Ha estudiat Fernando Pessoa, ha dirigit l’edició de les obres completes de Teixeira de Pascoaes i de Camilo Castelo Branco i ha editat poetes preromàntics i romàntics portuguesos

Fundà i dirigí la Revue Hispanique 1894-1933, on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, principalment orientats cap a l’edició de texts, la recerca de fonts i els estudis bibliogràfics, entre els quals cal remarcar la Bibliographie des voyages en Espagne et en Portugal 1896, la Bibliographie de Góngora 1908, la Bibliographie de Jacinto Verdaguer 1912 i la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase , d’Anselm Turmeda 1911, i d' Els mestres de València , de Gaspar Guerau de Montmajor 1915 També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane 1902 i de l’útil…

Feu estudis a Tarragona, fou mestre a Agullana i després seguí la carrera militar Coronel del regiment de fusellers de muntanya Sant Ramon durant la guerra de Catalunya contra Felip V, actuà els anys 1713 i 1714, sobretot al Vallès, al Maresme i al Llobregat Els seus esforços conjuminats amb els de Josep de Moragues i el marquès de Poal per aixecar el país contra els exèrcits ocupants foren contrarestats per l’estratègia dels mariscals Bracamonte, Vallejo i González Després de la capitulació de Cardona setembre 1714, en la qual fou amnistiat, es posà al servei del coronel Vallejo Però malgrat…

Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València Dominicà des del 1683, fou catedràtic d’arts en el convent de València i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor Vinculat al cercle de M Martí, participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà La seva obra fou…

La llibertat de Godoy, l’anada d’alguns membres de la família reial a França i el mal comportament de les tropes imperials d’ocupació indignaven el poble de Madrid Entre els elements militars de la guarnició espanyola, animats pels capitans Luis Daoíz i Pedro Velarde, hom conspirava contra els invasors Mentrestant circularen ordres secretes perquè el dia 2 de maig sortissin de Madrid la reina d’Etrúria, l’infant Antoni president de la Real Junta de Gobierno i l’infant Francesc de Paula De bon matí d’aquella diada, escamots d’homes armats s’aplegaven davant el palau En veure que s’enduien les…

Fou creat per decret el 23 de desembre de l’any 1936 pel govern presidit per Manuel Azaña, amb l’objectiu de formar obrers amb aptituds per a l’estudi però que havien superat l’edat escolar Els estudis eren finançats amb un sistema de beques que tenia en compte el sou anterior i les persones a càrrec de l’estudiant Mitjançant cursos intensius de dos anys de durada que suplien els set del batxillerat normal, hom pretenia la creació de quadres afins al govern republicà Foren successivament oberts Instituts Obrers a Valencia – el més important -, Sabadell, Barcelona i Madrid Un cinquè institut a…

Vida i obra Fill de Paulí Valls i Martí, notari de Rupià, i de Narcisa Geli, el 1763 es doctorà en teologia a la Universitat de Gandia Després de prendre els ordes religiosos fou rector, consecutivament, a Santa Cristina d’Aro, Borgonyà i Aiguaviva Una vegada abolit l’ensenyament dels jesuïtes, el 1769 fou cridat pel bisbe de Girona Lorenzo de Taranco per a ocupar la càtedra de retòrica al collegi tridentí i fou afavorit alhora amb un benefici a la catedral El 1777 deixà la càtedra en mans d’un substitut adduint raons de salut però, l’any següent, fou nomenat qualificador del Sant Ofici de la…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…