Resultats de la cerca

Estava sota la dependència d’un paraire

En alguns casos feia simultàniament aquestes feines i les de paraire o d’abaixador

Dins la fabricació drapera tradicional constituïa l’element obrer agremiat, puix que bo i essent propietari del seu teler i les altres eines de treball, la primera matèria li era fornida pel paraire, el qual a més li recollia la peça un cop teixida per donar-li l’aprest i posar-la a la venda A la ruralia les diferències entre paraire i teixidor eren més reduïdes, i ambdues funcions s’arribaven a fondre en la mateixa persona A les ciutats els gremis de teixidors s’organitzaren el darrer terç del s XIV així a València 1373, 1392, Vilafranca del Penedès 1374, Barcelona…

Utilitzava grans tisores de molles sense punta tisores d’abaixar i treballava damunt un taulell Era un dels oficis auxiliars de la fabricació de teixits de llana, sovint unit al de paraire A Barcelona, aquests dos oficis s’agrupaven en una sola confraria des d’abans del 1459 València i, sembla, totes les poblacions catalanes amb indústria llanera tingueren gremi de paraires i abaixadors Actiu encara al s XVIII, aquest ofici inicià la davallada al segle següent, amb la generalització de les tondoses

Paraire d’ofici, havia estat síndic del seu gremi Implicat en una conspiració, fou empresonat amb uns altres menestrals Alliberat, però, a conseqüència d’una revolta popular el 8 de febrer de 1521, fou designat instador del poble Havia d’ésser assessorat per un consell de vint-i-sis persones, anomenades electes del poble , una per a cada gremi En contacte amb el dirigent agermanat valencià Guillem Sorolla, introduí a Mallorca l’organització valenciana el consell assessor fou substituït per la Junta dels Tretze De posició acomodada, representà la fracció moderada dels revoltats En…

Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’…

La seva primera reglamentació coneguda és la de les corts generals de Montsó de 1362-63, que decretaren l’exacció de la bolla i d’altres drets per tal de recollir el quantiós donatiu concedit al rei per tal de fer cara a la guerra amb Castella Havia d’ésser un dret transitori, però, com el dret d’entrades i eixides, es convertí aviat en permanent per tal de respondre a les pensions dels censals venuts pels diputats del general durant la guerra amb Castella Pel que concerneix el Principat, l’exacció de la bolla fou prorrogada a les corts del 1364 i del 1365 i a les corts generals de Montsó del…

Bé que Plató, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l’anarquisme, és William Godwin 1756-1836 el primer dels pensadors que hom pot considerar pròpiament anarquista, car rebutjà l’estat i la propietat privada, i propugnà una societat, a la qual calia arribar sense violències, on els béns serien repartits igualitàriament entre tots els homes Pierre Joseph Proudhon 1809-64 i Mikhail Aleksandrovič Bakunin 1814-76 són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX El primer d’ells fou traduït al castellà per Francesc Pi i Margall, i el…

Amb la revolució industrial capitalista començament del segle XIX, més i més competitiva, començà el règim dels salaris de fam, agreujat pels freqüents acomiadaments d’obrers a mesura que s’anava modernitzant la maquinària Les primeres reaccions dels obrers foren manifestacions incontrolades de ràbia que duien fins a la destrucció de les màquines ludisme A poc a poc, però, els obrers saberen, segons Marx, distingir entre la maquinària i el seu ús capitalista i retirar llurs atacs als mitjans materials i concentrar-los en la forma d’explotació social Altres vegades els obrers oferiren llur…