Resultats de la cerca

Amb aquest acord hom reconeixia les annexions que feu França anteriors a l’agost del 1684 i cedia a França les ciutats d’Estrasburg, Luxemburg, Beaumont i Chimay

Arquebisbe elector de Magúncia i gran admirador de Napoleó I, fou traslladat a Ratisbona el 1803 Fou primat de Germània 1806, arxicanceller de la Confederació del Rin, president de la Dieta i gran duc de Frankfurt 1810 Cedí Ratisbona a Baviera D’idees illustrades, reformà la justícia i l’administració, suprimí els servents, establí la llibertat religiosa i de treball i protegí diversos artistes

El 1559 fou reconegut pel seu germà Felip II de Castella Nomenat capità general de la Mediterrània 1568, lluità contra turcs i berbers sota la vigilància del seu conseller Lluís de Requesens El 1569 reeixí a sotmetre la revolta dels moriscs a Las Alpujarras Designat per Pius V per a comandar l’esquadra de la Santa Lliga, destruí, igualment sota el directe assessorament del seu tinent general Lluís de Requesens, la flota turca a Lepant 1571 ocupà després, efímerament, Tunis 1573 i Bizerta 1574 Fou virrei de Nàpols 1575-76 i, a la mort de Lluís de Requesens, succeí aquest com a governador dels…

Fill de Ferran I i d’Anna Jagillo Participà, juntament amb l’emperador Carles V, en les campanyes contra França 1544 i contra els protestants 1547 Elegit rei de romans a Frankfurt 1562, fou coronat emperador el 1564 La seva política interior fou tolerant expansió del protestantisme, i en l’exterior pactà una treva de vuit anys amb els turcs, en canvi del pagament anual d’un tribut 1569

Fill illegítim de Carloman, rei de Baviera Esdevingué duc de Caríntia el 876 Es revoltà contra el seu oncle, l’emperador Carles el Gros fou proclamat rei de Germània a la mateixa dieta de Trebur 877 que deposà l’emperador Derrotà els normands vora el riu Dyle 891 i fracassà en la lluita contra els moravians 893 Cridat pel papa Formós emprengué amb èxit dues expedicions a Itàlia Fou coronat emperador a Roma 896

Fundador i principal dirigent de la Christlich-Soziale Union CSU Fou diputat del Landtag 1949-78 i portaveu del grup parlamentari CDU/CSU 1963-66 També ha estat ministre del govern federal en nombroses ocasions d’afers especials, 1953 d’afers atòmics, 1955 de defensa, 1956-62 de finances, 1966-69 i fou ministre-president del govern de Baviera des del 1978 En la seva etapa com a ministre de defensa, reorganitzà i modernitzà l’exèrcit alemany occidental La seva política fou sempre caracteritzada per una rígida posició anticomunista Entre d’altres obres, publicà Deutschland, Deine Zukunft 1975,…

Fracassades les conferències de Frankfurt i de Ratisbona, esgotats tots els recursos pacífics i aprofitant la crisi del luteranisme per la mort del seu fundador, la lliga atacà els prínceps protestants reunits en la lliga d’Esmalcalda i els vencé a Mühlberg abril del 1547 L’emperador convocà aleshores la dieta d'Augsburg

Era fill del tercer duc de Somma, Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba Assistí a l’atac de la Goleta, el 1612 Fou governador i capità general interí de Milà Serví a la guerra contra els holandesos Derrotà el marcgravi de Baden-Durlach a la batalla de Wimpfen 1622 i el duc de Brunsvic a la de Fleurus, el mateix any, defensant la causa de l’Imperi Assistí a la presa de Breda 1625 El 1630 fou creat príncep del Sacre Imperi a la dieta de Ratisbona Ambaixador extraordinari a París 1632, participà novament en les guerres de Flandes i del Palatinat fins el 1634, que tornà…

En l’antiguitat clàssica la transcripció de còdexs era feta a les botigues dels editors a càrrec d’escriptors laics pagats Amb la caiguda de l’Imperi la còpia de manuscrits s’anà refugiant a les comunitats monàstiques i clericals Entre els escriptoris més cèlebres poden ésser esmentats el de Vivarium, al s VI, sota Cassiodor els de la cúria pontifical, Bobbio, Luxeuil, Corbie, Verona, Yarrow, York i Tours, als s VII i VIII, i els de Sankt Gallen, Reichenau, Ratisbona, Reims, Montecassino i Moissac, als s VIII-XI A Catalunya es destaquen els d’Urgell, Ripoll, Cuixà, Sant Cugat del…

Prestaven jurament a l’emperador i no pagaven imposts regulars l’única obligació militar era de proporcionar un contingent per a acompanyar l’emperador a la coronació de Roma Llurs prerrogatives anaren desapareixent a partir de la darreria del s XV Quan, el 1815, Frankfurt del Main, Lübeck, Bremen i Hamburg foren admeses a la confederació germànica, tot reconeixent-los llur estatut antic, prengueren el nom de ciutats lliures Danzig ho fou també entre el 1920 i el 1939