Resultats de la cerca

En iniciar-se el Trienni Constitucional 1820 fou elegit cap polític de Barcelona 1820-22 per pressió popular Prengué part en la primera guerra Carlina El 1835 era comandant general accidental

Addicte a Ruiz Zorrilla, fou regidor i alcalde accidental de Barcelona en 1869-70 i diputat provincial en 1872-73 Sota la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya Afavorí l’establiment de Lerroux a Barcelona el 1901, però posteriorment s’adherí a la Solidaritat Catalana, en representació de la qual fou elegit senador per Lleida 1907

Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trenta anys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme periodístic Deixà inèdita Historia…

Collaborador i home de confiança de Manuel Azaña, milità a Izquierda Republicana Fou diputat durant la Segona República, representant espanyol a la Societat de Nacions, ministre d’estat febrer del 1936, president accidental del consell de ministres abril del 1936, ambaixador a l’Uruguai i ministre de finances del govern republicà a l’exili Actuà com a advocat defensor en el procés contra Lluís Companys i altres membres de la Generalitat davant el Tribunal de Garanties maig del 1935 Autor de Francisco de Vitoria y su obra i, amb el seu germà Camilo Barcia, de Nuestra obra…

Fou alcalde 1901 i president de la Diputació de Lleida 1919, diputat provincial per Balaguer 1913 1917-23 i degà del Collegi d’Advocats 1928 Membre del Consell Permanent de la Mancomunitat 1919-23, ocupà la presidència accidental de la Mancomunitat arran de la mort de Prat de la Riba El 1917 presidí l’assemblea de parlamentaris de Catalunya que formulà i aprovà el primer Estatut d’Autonomia Portà a terme una gran activitat com a conseller de cultura de la Mancomunitat 1919 Fou detingut i processat durant la Dictadura de Primo de Rivera President a Lleida de la Lliga Regionalista…

Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona 1908 i alcalde accidental 1907-09 El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vicepresident Exiliat l’any 1926, el 1932 fou diputat de l’ADPGC al Parlament català per Granollers Fou secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana Promogué les assegurances socials i la prevenció d’accidents i, com a president del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears, aconseguí que fossin obligatoris el retir…

De jove milità al partit liberal conservador, i després seguí la línia de Dato Fou regidor de Barcelona 1897, alcalde accidental 1899-1900 i alcalde de reial ordre 1915 El 1917 dimití, en senyal d’adhesió a l’Assemblea de Parlamentaris Ingressà a la Lliga Regionalista 1918, fou fet regidor i elegit alcalde el 1919 i el 1920 El 1921 sofrí un greu atemptat Diputat a corts per Barcelona 1923, tornà a l’ajuntament el 1930, i fou delegat del treball a Catalunya fins a la República Fou elegit diputat per la Lliga 1932 Després dels fets del 6 d’octubre de 1934 no aconseguí, malgrat els…

Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma…

Intervingué en diverses accions al nord d’Àfrica, a l’Alger, i més tard s’establí a Nueva España actual Mèxic, on fou nomenat inspector general de les tropes Posteriorment fou destinat a Cuba, on ocupà el càrrec de governador interí de l’Havana i capità general de l’illa de Cuba 1785-89 i conformà el reglament per a comissaris i jutges pedanis de camp Fou ascendit a mariscal de camp i un decret del 1789 el nomenà virrei, capità general de Nova Granada 1789-97 i president de la Reial Audiència de Santa Fe, on féu construir grans obres públiques i promogué institucions i iniciatives culturals…

Podien decidir, entre d’altres, sobre el repartiment d’una talla, l’elecció de síndics per a resoldre una qüestió concreta en nom de la comunitat, la representació d’aquesta en un plet, la transacció, el conveni o atorgament d’una escriptura pública, el nomenament d’obrers de la parròquia, etc Les atribucions dels síndics finien una volta resolta o acabada la qüestió per a la resolució de la qual havien estat elegits No representaven el lloc, sinó les persones Les assemblees de la universitat només es podien celebrar amb llicència del batlle del lloc especial per a cada cas es convocaven en…