Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
convencions de Ginebra
Història
Acords internacionals, signats a Ginebra, per tal d’establir uns criteris de protecció per a les víctimes de guerra.
La primera convenció 1864 acordà la protecció en temps de guerra als soldats malalts i ferits La segona 1906 amplià els acords anteriors als combats navals La tercera 1929, signada per uns 50 estats, elaborà un estatut relatiu al tracte dels presoners de guerra I la darrera 1949 actualitzà els acords anteriors i acordà, a més, protecció jurídica a les poblacions civils A l’impuls i a la preparació de totes aquestes convencions ha estat sempre molt vinculada la Creu Roja Internacional
conferència de Belgrad
Història
Conferència de països neutralistes convocada el 1961 per Iugoslàvia i Egipte, en la qual participaren 25 països.
La conferència acordà unes resolucions anticolonialistes, demanà el desarmament, la prohibició de les armes nuclears i l’ingrés de la Xina Popular a l’ONU
Muḥammad XII de Granada
Història
Rei de Granada (1485-86), anomenat El Zagal a les cròniques castellanes.
Germà de Muley-Hacén, acordà amb el seu nebot Boabdil Muḥammad XI de Granada la partició del regne però, enfrontat amb aquest, collaborà amb els Reis Catòlics en la conquesta de la capital Refugiat a Andarax, acabà els seus dies miserablement al nord d’Àfrica
Lluís Espinalt i Padró
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Fundador i primer secretari de la Lliga Regional, a Manresa El 1890 li fou confiada la direcció del Setmanari Català Intervingué molt activament en l’organització de l’assemblea que acordà les Bases de Manresa La seva obra és recollida en un volum pòstum Escrits de Lluís Espinalt i Padró 1895
concòrdia de Guisando
Història
Acord entre Enric IV de Castella i la seva germana, la futura Isabel I (1468), que posà fi a la guerra civil, i en la qual Isabel era reconeguda com a hereva de Castella.
Amb això era implícitament declarada la illegitimitat de Joana la Beltraneja, filla del monarca Hom hi acordà també que Isabel es casaria amb el consentiment del seu germà L’incompliment d’aquesta clàusula, en casar-se amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó 1469, portà a l’anullació de l’acord
Jaume de Bru
Història
Ciutadà honrat de Barcelona i ambaixador.
Després de la ruptura amb Felip IV de Castella, la generalitat de Catalunya l’envià com a ambaixador a Lluís XII de França De primer, acordà amb Richelieu la constitució d’una República Catalana sota protecció francesa, però després fou obligat a concertar una aliança en la qual Catalunya restava sota la corona de França
Francisco José Urrutia
Història
Polític i diplomàtic colombià.
Ministre d’afers estrangers 1909-13 i 1914, signà el tractat Urrutia-Thompson 1914 amb els EUA, que acordà la separació de Panamà Fou ministre plenipotenciari a Bolívia, Espanya i Suïssa En 1920-26 fou representant de Colòmbia a la Societat de Nacions, i en presidí el consell Publicà diverses obres sobre jurisprudència americana
Leopold II de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1824-48 i 1849-59).
Net de l’emperador Leopold II i fill de Ferran III, fou el més liberal dels sobirans d’Itàlia de l’època, i acordà una constitució als seus súbdits El 1848 hagué de fugir, puix que s’instaurà un govern provisional republicà Restablert el seu poder amb l’ajut d’Àustria, fou expulsat definitivament el 1859
preliminars de Villafranca
Història
Acords fixats arran de la reunió de Napoleó III de França i Francesc Josep d’Àustria a Villafranca di Verona (11 de juliol de 1859), després de la batalla de Solferino
.
Àustria s’hi avingué a deixar la Llombardia i a donar l’autonomia a Venècia a més, hom hi acordà de respectar la sobirania de Toscana i de Mòdena i de formar una confederació italiana presidida pel papa Malgrat llur rebuig per part dels nacionalistes italians —Cavour dimití—, foren importants per al Risorgimento i foren ratificats pel tractat de Zuric
conferència de pau de París
Història
Conjunt de sessions celebrades (gener del 1919 - gener del 1920) entre els representants de les potències victorioses —i llurs associades— i les vençudes a la Primera Guerra Mundial.
Precedida per unes converses entre els caps dels governs de França, la Gran Bretanya, els Estats Units i Itàlia, aquells formaren un Consell Suprem dels Quatre març del 1919, en el qual participà el delegat japonès, quan hom hi tractava afers que l’afectaven Principalment, hom hi acordà el tractat de Versalles amb Alemanya i la creació de la Societat de Nacions, el tractat de Saint-Germain amb Àustria i el de Neuilly amb Bulgària