Resultats de la cerca

Dit també Falquet Era fill d’un Guifré, i surt esmentat des de 914-921 Tingué molt bones relacions amb el comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el 925 el designà executor del seu testament Vers el 947 els comtes Sunifred II i Oliba I Cabreta, fills de Miró II, el destituïren acusant-lo de traïció i li confirmaren el lloc d’Aiguatèbia, al Conflent, i béns al Ripollès, que pel fet d’ésser de fisc reial els foren confirmats per un precepte reial el 952 El 959 els comtes cediren aquests béns al nou vescomte Isarn

És anomenada Bathzabbai en les fonts de Palmira i Septimia Zenobia en les llatines Filla d’Antíoc, esposà el rei Odainath, l’assassinat del qual, i el del seu primogènit Herodià, segurament ordenà A partir d’aleshores actuà com a regent durant la minoritat del seu fill Wahballat o Vaballathus La seva política exterior fou eminentment expansionista penetració a l’Àsia Menor el 270 i invasió d’Egipte el 271, fet que li valgué el control de Síria Batuda, però, per l’emperador Aurelià 272, salvà la vida acusant els seus consellers Fou portada en triomf a Roma 274, i al cap d’uns…

En 1639-40 fou comandant del castell de Salses durant l’ocupació francesa Representà el govern de Lluís XIII en les converses de Narbona juliol del 1640 i en el pacte de Ceret setembre del 1640, celebrats amb el representant de la generalitat de Catalunya, Francesc de Vilaplana, per tal d’assegurar l’ajut francès al Principat contra Felip IV Al desembre del 1640 entrà a Barcelona amb tropes franceses i fou nomenat mestre de camp general d’aquestes i de les forces catalanes Anà tot seguit a defensar Tarragona, però pactà amb el capità general de les tropes castellanes, marquès de Los Vélez,…

Els contactes amb el món bizantí, l’estímul econòmic de les croades i l’administració de les finances pontifícies els permeteren d’organitzar-se precoçment en societats bancàries i de comerç general fortes i tècnicament avançades, que oferiren crèdits a reis, nobles i grans eclesiàstics, al mateix temps que els fornien productes de luxe i comercialitzaven els fruits de llurs terres, fossin llana o gra S'encarregaren de percebre els delmes i altres imposts papals a tot Europa i de transferir-los a Roma, i molts reis i nobles els arrendaren l’exacció de diversos imposts, l’encunyació de moneda…

A la mort del seu pare, Hug IV de Xipre, el succeí en el tron i, desitjant de donar un impuls vigorós a la lluita contra els turcs i els sarraïns, cercà ajut a Europa per organitzar una nova croada Malgrat, però, els seus esforços, no ho aconseguí i es llançà tot sol a l’empresa Ocupà Alexandria 1365, devastà la costa de Síria 1367 i fins rebé l’oferiment de la corona de l’Armènia Menor 1368 De retorn a Xipre, hagué d’afrontar una difícil situació familiar Casat amb Elionor de Prades , hagué d’escoltar la denúncia dels barons de la infidelitat de la seva muller durant la seva absència Elionor…

Fill de Frederic II i d’ Elionor de Nàpols Sicília havia de tornar al domini dels Anjou a la mort de Frederic però com que aquells trencaren la pau del 1302, Frederic II nomenà Pere vicari seu 1317, el féu coronar com a successor i l’associà al govern 1321 Projectava de casar-lo amb una filla de l’emperador Enric VII, el qual morí abans de concloure els tractes Pere es casà amb Elisabet de Caríntia 1323 Ajudà a la defensa del regne contra el rei Robert I de Nàpols 1325 i anà amb les naus sicilianes a rebre l’emperador Lluís IV el Bavarès 1327 Regnà des del 1337, amb l’oposició de Robert, el…

Filla del duc Robert I de Bar i de Maria, germana de Carles V de França, fou promesa a l’infant Joan, duc de Girona, el 1379, en contra de la voluntat del rei Pere III el Cerimoniós, que desitjava que la núvia fos la seva neta Maria de Sicília, que aportava un regne El matrimoni se celebrà a Perpinyà el 1380 S’avingué molt amb el seu marit, que no feia res sense consultar-li-ho, però no s’avingué gens amb els sogres, especialment amb la reina Sibilla La rivalitat entre ambdues dames, que determinà la formació de sengles partits a llur voltant, provocà gravíssimes discòrdies familiars, que…

Significà la culminació de les tensions entre comunistes i anarcosindicalistes, tant pel que fa al poder militar i polític fins aleshores compartit a l’interior de les forces republicanes com de les diferències ideològiques i estratègiques de la pràctica revolucionària en el context de la Guerra Civil Espanyola els primers prioritzaven guanyar la guerra per tal de dur a terme posteriorment el programa revolucionari, mentre que els segons propugnaven la simultaneïtat d’ambdós objectius Aquesta divergència, reflectida en els eslògans respectius “primer guanyar la guerra, després fer la…

Com a rei d’Aquitània, coronat pel papa Adrià I a Roma el 781, fou encarregat pel seu pare dels afers de les fronteres amb els sarraïns d’Espanya, sota la cura successiva d’Arnold, Deodat i Hildegarda, amb la responsabilitat militar dels ducs de Tolosa, de primer Corsó i després Guillem I 970, i amb el consell, en els afers espirituals, de Benet d’Aniana Les capitals efectives foren Bourges, des del punt de vista eclesiàstic, i Tolosa, des del polític i el militar Les primeres missions degueren ésser la implantació dels hispans refugiats a Septimània i Provença des del fracàs de l’expedició…

El seu nom basc és Euzko Alderdi Jeltzalea EAJ Entre les seves particularitats organitzatives, destaca que el president de l’òrgan polític del partit, l’Euzkadi Buru Batzar, no és mai la mateixa persona que el cap de l’executiu basc lehendakari L’Euzkadi Buru Batzar és format per 14 membres burukides renovats cada quatre anys per l’assemblea general del partit Batzar Nagusia El partit consta de cinc delegacions territorials Biscaia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra i Iparralde Aquesta darrera correspon al territori basc de l’Estat francès i fou creada el 1990  Limitat inicialment a Biscaia, s’…