Resultats de la cerca

Comprenia la vall d’Àger, la vall de Farfanya, la riba esquerra del curs de la Noguera Ribagorçana al sud del Montsec, llevat dels termes d’Ivars de Noguera i de Camporrells, i la riba dreta del Segre des de Gerp fins a l’aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana, inclosos els termes de les Avellanes i de Vilanova de les Avellanes tret, però, del de Menàrguens D’antuvi Balaguer havia estat cap de sotsvegueria dependent de la vegueria de Lleida El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Balaguer fou incorporada al corregiment de Lleida,…

Dioclecià, al segle III, dividí l’Imperi en 12 diòcesis, cadascuna de les quals comprenia diverses províncies Tenien una funció administrativa, judicial o fiscal, però no militar Constantí en reformà la distribució Al segle IV les diòcesis foren agrupades i donaren lloc a quatre prefectures del pretori l’Orient, la Illíria, Itàlia i la Gàllia

El 1304 s’estenia des del Fluvià, entre Bàscara i Calabuig, a la mar, sota Sant Pere Pescador pel N, fins a Caldes d’Estrac A tramuntana limitava amb la vegueria de Besalú per Finestres, Camós, Vilavenut i el Fluvià A causa dels dominis de la casa Cabrera, comprenia també Viladrau, les Guilleries i el Cabrerès des del pont de Roda de Ter, encara que aquests darrers territoris revertiren des de mitjan s XIV a la vegueria d’Osona Més tard en passà a dependre la sotsvegueria de Besalú , que absorbí com a agregat o annex l’Alt Empordà, excepte els llocs de Vilaür, Sant Mori i Saus,…

N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la Bresse La ramaderia de…

Comprenia, aproximadament, el territori de l’actual comarca del Berguedà, exclosos els termes de Capolat, de Sant Pau de Pinós municipi de Santa Maria de Merlès i els agregats de Castellar del Riu, de l’Espunyola i de Montmajor, a l’esquerra de l’aigua d’Orà, i inclosos els de Palmerola, Josa de Cadí i l’antiga baronia de Toses, a la vall de Ribes Al s XIII figurava com a vegueria de Berga o de Berguedà o de Berga i Berguedà , independent essent els veguers de Berga els mateixos de Manresa i, sovint, també d’Osona, el Berguedà fou regit, almenys des del s XIV, per sotsveguers a partir d’…

Comprenia l’Alt Empordà excepte Vilaür, Sant Mori i Saus, la Garrotxa excepte Sant Feliu de Pallerols, Olot, Ridaura, la Vall de Bianya i Beget i les terres de Banyoles, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Crespià, Esponellà i Vilademuls El 1304 la vegueria de Besalú d’aleshores comprenia també la zona d’Olot i Beget que passaren a la vegueria de Camprodon i Costoja que passà posteriorment a la sotsvegueria del Vallespir no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, Pontós, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilabertran, que constituïen el comtat d’Empúries…

Als Països Catalans fou introduïda per la divisió administrativa de Josep Bonaparte 1810 cada prefectura fou subdividida en tres sotsprefectures

Aquesta reorganització administrativa aspirava a assolir que Napoleó abandonés el projecte d’incorporar a l’imperi francès el Principat i potser altres terres de l’Estat espanyol La divisió en prefectures en creava set als Països Catalans subdividides en tres sotsprefectures cadascuna quatre al Principat Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida dues al País Valencià València i Alacant i una a les Illes Al Principat eren respectats els límits històrics i lingüístics en incloure, en les prefectures de Lleida i Tarragona, les zones de llengua catalana administrativament aragoneses El…

En un principi, Agramunt era només cap de sotsvegueria el territori que després fou la vegueria formava part, al s XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera L’any 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, i vigent fins el 1833, la vegueria d’Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l’alcaldia major d’Agramunt

Vers l’any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida Al s XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars , regida per una mateixa persona Abans del decret de Nova Planta 1716, de la vegueria s’havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com una sotsvegueria L’any 1718 el seu conjunt Pallars Jussà, Segrià i Garrigues tenia una població global de 40 000 habitants