Resultats de la cerca

El 1863 deixà la medicina militar per seguir les forces del bei de Tunis en una expedició contra tribus rebels El 1869, des de Trípoli, arribà a Fezzān i s’endinsà en el Tibesti Tornà a Bilma, assolí Kuka, explorà les ribes del Txad i les comarques veïnes, després anà a Egipte i tornà a Europa 1875 Morí durant l’expedició encarregada de delimitar els territoris adquirits pel seu país a l’Àfrica Occidental Escriví Sahara und Sudan , publicat pòstumament, en 1879-89

L’incompliment per part de Gualter dels compromisos adquirits provocà la batalla de Cefís març del 1311 entre les forces del duc i la Companyia Catalana, amb el triomf dels almogàvers, que els valgué l’establiment al ducat Malgrat que Desllor havia restat al costat de Gualter, la Companyia li oferí el govern després del refús de Bonifazio de Verona Desllor acceptà i rebé el títol de mariscal i el castell de Salona en feu es casà amb la vídua de Thomas d’Autremencourt o de Stromoncourt, feudatari de Salona mort en la batalla El 1312 la Companyia donà el títol de duc a Manfred de…

Arran de la seva activitat i estudis marins, anà a Amèrica El 1859 arribà a l’Uruguai, Montevideo, a l’edat de 17 anys, com a agregat a la corbeta “Pepe El Alicantino”, comandada per Pelegrí Pujol i Sala Un any després tornà a Barcelona i s’embarcà amb el capità Salvador Crosas i Vilà en la corbeta “Nueva Lidia”, propietat del seu pare En retornar a la península Ibèrica l’any següent, i, arran dels seus coneixements adquirits, es graduà com a tercer pilot Arran dels viatges que havia fet a Montevideo, s’havia relacionat amb els Cibils de l’Uruguai —i pràcticament totes les expedicions de la…

Baronessa de Milany-Vallfogona, senyora de Cartellà Filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany Abans del 1454 es casà amb el seu cosí germà Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur Vídua 1475, el 1478, sota la guia espiritual de l’ermità venecià Mario Del Pascio que vivia de feia un temps a Randa Mallorca i havia obtingut del rei el permís de rehabilitació de Randa com a centre didàctic lullià, legà a Barcelona, davant el notari i cronista Pere Miquel Carbonell amb qui l’uní una amistat de família, els seus béns i drets amb certes condicions, però, les baronies de Milany i la Portella…

Hom ha discutit a bastament l’origen de la classe patrícia Alguns creuen que es tractava d’unes organitzacions de tipus polític anteriors al desenvolupament de la ciutat, la qual sorgí precisament a conseqüència de llur unió D’on el fet d’adquirir el dret de ciutadans legítims de la civitas originària Altres, però, sostenen que la classe dels patricis es formà a causa de la solidaritat d’interessos de diverses famílies que esdevingueren riques i poderoses El fet és que, al llarg de la història de l’urbs, els patricis constituïren una casta social tancada, adversa a qualsevol tipus d’innovació…

El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390 el comtat de Charolais Llur fill, Joan Sense Por,…

Comportava una sèrie de deures i alguns drets, diferents segons el temps i segons les regions Per a alliberar-se de l’adscripció calia redimir-la amb diner Des del baix imperi, la misèria i el desordre regnants feren que moltes persones restessin adscrites a l’ofici de llurs pares com en el cas dels curials, dels homes d’ofici, dels soldats, etc, i sobretot amb els rústics o camperols, que no podien abandonar les terres que cultivaven i passaven així a ésser considerats com una quasipossessió dels predis, que eren adquirits o alienats juntament amb llurs habitants Els pobles…

Cal situar-ne els precedents dins la política expansionista del nazisme , que cercava la implantació d’un nou ordre polític feixista a tot Europa, a partir del qual Alemanya es convertiria en potència hegemònica mundial  Adolf Hitler utilitzà hàbilment les deficiències del tractat de Versalles 1919-20 per a mobilitzar el poble alemany a favor seu i per a fomentar, un cop en el poder 1933, la inquietud política a tot el continent La Guerra Civil Espanyola 1936-39 fou una mostra evident de l’intervencionisme nazi, així com la de la incapacitat dels governs conservadors occidentals per a plantar…

Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…