Resultats de la cerca

Entre els prop de trenta capelles i santuaris catalans més antics destaquen el de Sant Sebastià o de la Misericòrdia , de Vinaròs Baix Maestrat, el de Reus, el de Canet Maresme, el de la Fatarella Terra Alta, etc Reben sovint també aquest nom les cases de beneficència per a vells o infants desemparats posades sota l’advocació de la Mare de Déu Barcelona, Girona i Vic, entre altres

Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen, però, llur…

Fou posat sota l’advocació de la Puríssima Concepció i aprovat pel papa el 1772

D’origen incert, fou dotat d’estatuts per Jaume II d’Anglaterra VII d’Escòcia, el 1687, i posat sota l’advocació de sant Andreu, patró d’Escòcia

A Barcelona els ballesters eren agrupats en gremi des del 1257, amb una confraria sota l’advocació de sant Eloi A Palma els ballesters formaren una sola confraria amb els ferrers

Hi hagué confraries d’elois a Ripoll, Reus, Valls, Girona segle XV, Tarragona, Manresa 1379, Besalú, Camprodon, Cervera, Olot, Montblanc i Berga on comprenia gairebé tots els artesans A la ciutat de Mallorca la confraria tenia 600 collegiats a la fi del segle XVI A Barcelona tingué també especial importància la casa gremial era al carrer del Regomir, i la capella que tenien al convent del Carme posseïa un retaule de Jaume Huguet A València la confraria de Sant Eloi fou creada el 1298 per Jaume II Les confraries de Sant Eloi presentaven tres graus d’organització les que unien tots els oficis…

Els mesurers de Barcelona treballaven a la plaça del Blat, i els de València a la llotja del blat o almudí A Barcelona formaven una confraria sota l’advocació de la Santíssima Trinitat llur organització corporativa i llur consideració social eren molt semblants a les dels garbelladors A la ciutat de València existia també l’ofici de mesurer d’oli, dependent del municipi

L’ofici d’impressor es difongué a Barcelona i a València a la segona meitat del segle XV, vinculat especialment a famílies converses El 1491 es formà a Barcelona, amb autorització reial, una confraria sota l’advocació de Sant Joan ante Portam Latinam De fet, moltes impremtes eren propietat de mercaders, nobles i eclesiàstics, per tal com constituïen un sector dinàmic que atreia capital Al segle XVII els impressors o estampers desitjaven la creació d’una corporació professional i cívica, però toparen amb els privilegis dels llibreters llibreter, que volien monopolitzar el mercat…

El gremi unit d’espasers i llancers de Barcelona, sota l’advocació de sant Pau, rebé les primeres ordinacions el 1401 i fou reorganitzat el 1567 Al s XIX la darrera família d’espasers fou la Reniu A València els espasers formaven el primer braç o subdivisió del gremi d’armers A Perpinyà existia un gremi únic d’espasers i coltellers A Mallorca formaven part, amb els ferrers i altres, de la confraria de Sant Eloi A les poblacions més petites formaven part de gremis de diversos oficis

El gremi de gerrers, d’ollers i de rajolers, sota l’advocació de sant Hipòlit, apareix a Barcelona als segles XIII i XIV Les ordinacions del 1402 foren renovades i retocades el 1528, el 1557 i el 1614 Els rajolers se’n separen el 1531, i el 1597 es produí un plet per rivalitat amb els escudellers A Perpinyà hi havia, a l’edat mitjana, un gremi d’ollers, que al segle XVII apareix com de teulers i de rajolers A Mallorca, el gremi de gerrers s’organitzà el 1582