Resultats de la cerca

Conseller de Pere III, li féu alguns préstecs importants, el rei li empenyorà Montesquiu d’Albera i les lleudes de Perpinyà 1368-73, li vengué alguns castells i jurisdiccions Oltera, Sureda i li arrendà les seques dels florins de Perpinyà 1360-74, Saragossa, València i Barcelona 1371-74 Fou procurador de l’infant Joan

El conventus iuridicus Tarraconensis tenia Tàrraco Tarragona com a capital, i comprenia un territori que recorda el de l’actual Principat de Catalunya, sense la Catalunya del N de l’Albera ni la franja a l’W del Segre, incloent, però, les comarques septentrionals del País Valencià, fins prop de Sagunt Fou creat el 27 aC, quan s’organitzà la província, i es mantingué durant tota l’època del domini romà

Fou delegat per la noblesa del Rosselló com a diputat als Estats Generals francesos el 1789 formà part de l’ala contrarevolucionària de l’Assemblea Constituent Durant la Legislativa i la Convenció abandonà la vida política i es retirà a la Roca d’Albera Vallespir Pel maig del 1793 fou empresonat a la ciutadella de Montpeller, acusat de conspirar contra el règim i d’entendre's amb les autoritats espanyoles per posar el Rosselló sota llur sobirania Posat en llibertat després del 9 Termidor, tornà al Rosselló

Soci fundador de la Societat Literària d’Amics de l’Home, l’any 1839 fou deportat a les Canàries Actuà després com a agent de la Societat Bíblica protestant És autor de diverses obres de caràcter polèmic i anticlerical Fr Fulgencio o sea la vida de un seductor 1840, Un milagro y una mentira vindicación de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea 1858 També escriví diversos treballs geogràfics Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar, i Itinerario descriptivo de Cataluña 1847, amb una divisió comarcal del Principat, incloent-hi…

Són anomenats itineraris d’Antoní cadascuna de les rutes principals de l’imperi Romà, segons una relació d’època incerta, probablement de cap a la fi del s IV dC Són descrites dues vies importants dels Països Catalans La principal, que seguia el litoral, des de Narbona, per Ruscino Castellrosselló, i passava l’Albera per Summo Pyreneo i per Aquis Voconis Caldes de Malavella, anava a Barcelona i per Ad Fines Martorell duia a Tarragona, Tortosa i València Ací se separava de la costa, passava per Xàtiva i anava a cercar el pas d’Almansa L’altra seguia el mateix camí fins a Tarragona…

El càrrec de veguer del Rosselló és testimoniat des del 1139, sota el govern de Gausfred III per al comtat del Rosselló exclosos, per tant, el Vallespir i l’Alt Rosselló i era exercit per Berenguer de Saguàrdia, que encara el detenia el 1172 quan el comtat fou annexat al de Barcelona, i es mantingué en el càrrec fins a la seva mort, el 1174, amb el nom de veguer de Perpinyà La vegueria de Rosselló s’uní, sota el govern dels reis de Mallorca, amb la de Vallespir i amb el territori d’Illa, que fins el 1309 pertanyia a la de Conflent Tanmateix la sotsvegueria de Vallespir, que sorgí com a…

Fill d’un empresari tèxtil, milità a les joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya Fou cap d’escamots en els fets d’Octubre del 1934, raó per la qual fou detingut i, posteriorment, alliberat Juntament amb Josep Maria Batista i Roca formà la columna Pau Claris, creada per la Generalitat el 1936 com a instrument per a imposar autoritat enfront de partits i sindicats Ocupà el càrrec de secretari del president Lluís Companys i, més tard, fou sotsdirector de la Presó Model de Barcelona Al final del 1938 s’exilià a París Installat a Perpinyà, en començar la Segona Guerra Mundial s’uní a la…

La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna, que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis…

Fill de Lluís IX , el sant, i de Margarida de Provença Es casà el 1262 amb Elisabet d’Aragó , de qui restà vidu el 1271 Participà en la vuitena croada, adreçada contra Tunis, al costat del seu pare 1270, en la qual aquest i el seu germà Tristany agost moriren de la pesta Els croats reembarcaren pel novembre d’aquell mateix any, i Felip passà a Sicília, continuà per terra al llarg d’Itàlia i entrà a París el maig del 1271 Fou ungit a Reims per l’agost, i aquell mateix mes, per mort sense descendència dels comtes de Tolosa Alfons de Poitiers i Joana, incorporà a la corona francesa el comtat de…

Fill de Carles Martell i de Rotruda El seu pare, en morir 741, li deixà el seu càrrec de majordom del palau i Borgonya, Nèustria i Provença, mentre el seu germà Carloman rebia igualment el càrrec de majordom i Austràsia, Suàbia i Turíngia Fins el 747 compartí el poder amb el seu germà i ambdós lluitaren contra llur germà consanguini Gripó i es repartiren el seu petit domini Alliberat Gripó, es refugià prop dels saxons, i es revoltà contra Pipí, i el 748 a Baviera, fins que finalment Pipí li donà la vila de Mans i dotze comtats però el 751 Gripó es retirà a la cort del duc d’Aquitània El 752,…