Resultats de la cerca

Net d’Eduard III i fill de Joan, duc de Lancaster, fou comte de Derby 1377 i duc de Hereford 1397 El 1399 succeí el seu pare en el ducat de Lancaster, i aquell mateix any, per problemes amb el duc de Norfolk i per la seva oposició a Ricard II, hagué d’abandonar el país, i li foren confiscades les propietats Però canalitzà l’oposició existent contra el rei i, amb l’ajut de la cambra dels comuns, partidària dels Lancaster, aconseguí de fer-lo abdicar i es proclamà rei d’Anglaterra Malgrat tot, la seva posició era feble, i es produïren revoltes en tots els punts conflictius del regne una…

Escrivà reial i notari de Ripoll 1804-07, també fou conegut simplement pels cognoms de Mas i Enric És autor de poesies i obres teatrals en castellà, la majoria perdudes, com un poema sobre la història de Manresa, i d’algunes traduccions Se’n conserva, però, el drama burgès  La heredera astuta o la más sutil currutaca  Barcelona ~1800, en alexandrins En català escriví la  Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet , impresa possiblement a Manresa ~1800, amb trets sentimentalistes, encara que al servei d’una finalitat piadosa, la de divulgar un episodi miraculós suposadament…

Vida i obra Fill del notari de València Marc Antoni Ortí, fou ell mateix notari des del 1618 i succeí al seu pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del regne Fou comptador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Es casà amb Maria Moles i Llopis, filla del metge de cambra de Felip III Vicent Moles i Garcia, i el 1645 obtingué privilegi de noblesa Són fills seus els poetes Marc Antoni i Josep Ortí i Moles És autor, amb Jacint Alfons Maluenda, de la Comedia famosa la Virgen de los…

Eclesiàstic, publicà la comèdia en vers El prodigio en ambos amores 1701, sobre la vida de Ramon Llull, una notícia en castellà sobre unes festes gremials de Mallorca 1706 i una Doctrina cristiana 1732 i 1746, que tradueix al català el catecisme de Gaspar Astete Deixà inèdits una Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta , El patrocinio universal del Reino de Mallorca 1728 i alguns poemes llatins

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València Fou regidor i alcalde 1902 de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana 1905 Collaborà en diverses publicacions comarcals com El Eco Posibilista i Lo Torronyau   Escriví poesia — Espurnes Poesies amoroses  1888—, novella — La creu del Tort s d— i drames en vers — L’incendi de Manresa 1890 i  Un màrtir de Puigcerdà  1895— i en prosa — La redimida  estrenada el 1897 i  Vida nova  1915— Publicà també La Exposición Manresana de 1901 1902 i Endemias de ciudad Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa 1915

Vida i obra Les investigacions historiogràfiques l’han identificat amb Josep Andreu i Fontcuberta Era un militar liberal, fill d’un militar absolutista originari de l’Arieja que s’havia fet voluntari de l’exèrcit espanyol arran de la guerra contra la Convenció Francesa El 1828, amb l’arribada a Barcelona del comte d’Espanya, com a capital general de Catalunya, s’exilià a Perpinyà, on es dedicà a l’ensenyament d’idiomes i a la publicació del  Journal grammatical et littéraire de la langue espagnole , de caràcter periòdic i amb finalitats docents També assimilà el romanticisme i simpatitzà amb…

El 1501 era a Constantinoble, on l’any següent compongué una paròdia de contracte de matrimoni A la Bodleian Library d’Oxford es conserva, autògraf, un manuscrit d’autobiografia i poesies

Les narracions, en forma de faula, on els vicis solen prendre forma d’animal, solen acabar amb una estrofa gnòmica, la moral

La narració sol tenir una linealitat cronològica, i sovint expressa la ideologia sociopolítica de l’autor memòries de Joseph de Maistre, de Saint-Simon o les seves meditacions sobre els temes més diversos Mémoires d’outretombe, de Chateaubriand, Memorias de un setentón, de Mesonero Romanos Als Països Catalans, les memòries abasten, en general, o aspectes molt concrets o la totalitat de la vida i l’obra d’un personatge, i tenen sovint un to més públic que íntim Al s XIX, destaquen Víctor Balaguer, amb unes memòries inèdites, i Conrad Roure, que, amb Recuerdos de mi larga vida…