Resultats de la cerca

Al servei de Felip II, formà part del consell reial 1591 i fou confirmat en el càrrec per Felip III En les seves obres Avisos en materia de estado y guerra 1599 i Desempeño del patrimonio de Magestad y de los reinos 1600 proposà diverses solucions per a resoldre els problemes de la decadència castellana

Depenia dels consells municipals a Barcelona, a través del Trentenari, que en delimitaven estrictament les atribucions i el nombre Exercia alhora l’ofici de crida i de trompeter, encarregat de la difusió d’avisos i de disposicions oficials A Barcelona, les primeres ordinacions dels corredors de coll són del 1346, les quals foren renovades el 1599 i el 1632 les darreres ordinacions són del 1817 i del 1836, quan el gremi era reduït ja a tres persones

A la corona catalanoaragonesa era adscrit a la cancelleria les seves funcions foren reglamentades per Pere II i per les ordinacions palatines de Jaume III de Mallorca 1337, que en preveia vuit, i de Pere III de Catalunya-Aragó 1344, que en preveia vint El càrrec subsistí fins al regnat de Ferran II

Originàriament hi havia el correu de peu dit popularment correu d’espardenya i, antigament, troter de bústia , el correu de cavall i el correu de mar el qui havia de travessar la mar, i hom distingia el correu ordinari del correu urgent , dit correu ciutat o espatxat Els correus podien ésser al servei d’un mercader o d’altra persona principal, del rei correu reial , d’un municipi correu de ciutat , etc, o al servei del públic, formant part d’una organització de correus en aquest cas, a cada població principal hi havia un i, fins al segle XV, uns quants hoste de correus dit, també, mestre de…

Vida i obra Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de…

Al principi, els viatges eren periòdics anuals del 1543 al 1563, bianuals després, i molt menys freqüents i més irregulars des de la segona dècada del s XVII Teòricament fou vigent fins els anys 1735-40 Aquesta flota oscillà entre les trenta unitats i les cent unitats obria la marxa la nau almirall , i la tancava la capitana les naus mercants eren flanquejades per les de guerra, i el tot era precedit, uns quants dies o setmanes abans, pels avisos , naus més lleugeres que n'anunciaven l’arribada Aquest sistema, destinat sobretot a protegir l’or i l’argent americans principal font…

Vida i obra Fill del jurista Francesc Martí , es traslladà quan tenia un any a Barcelona, on es doctorà en drets el 1634 Els mesos previs a la revolta del juny del 1640 menà una campanya d’agitació, repartint fullets que denunciaven el govern del comte duc d’Olivares Seguidor de la política del seu pare, el desembre del 1640 publicà semianònimament Noticia universal de Cataluña ed 1995, un allegat per a legitimar la rebellió contra Felip IV i reafirmar la lleialtat catalana als Àustria, que li valgué, l’any següent, el càrrec d’advocat fiscal de la batllia general de Catalunya Durant la…