Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
coronel general
Història
Militar
Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.
A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits borbònics d’Espanya…
legió
Història
Militar
Nom amb què han estat designats diferents cossos de tropes.
tungre | tungra
Història
Dit de l’individu de la tribu germànica establerta a la Gàl·lia Bèlgica després que Cèsar hagué exterminat els aburons (53-51 aC).
El seu país fou molt poc romanitzat alguns cossos auxiliars de tungres lluitaren amb l’exèrcit imperial El seu centre era a Tongres, antiga Aduatuca uns altres centres o pagi importants foren els de Condroz Condrustis , Namur Darnuensis i Famenne Lommensis
fuseller de muntanya
Història
Militar
Soldat de tropa lleugera armat de fusell.
Els fusellers de muntanya foren creats a França el 1689 A Castella Felip V en creà un regiment el 1735 A Catalunya, durant l’enfrontament amb la França revolucionària, foren creats diversos cossos de fusellers de muntanya, coneguts amb els noms de fusellers vermells i de miquelets
camp d’extermini
Història
Nom donat als camps de concentració establerts pels alemanys a Alemanya i Polònia durant la Segona Guerra Mundial per a l’extermini en massa de la població jueva dels països ocupats.
A més dels que foren construïts al costat dels camps de concentració d’ Auschwitz i de Majdaneck Lublín , sorgiren els de Chełmno, Bełżec, Sobibor i Treblinka L’extermini era dut a terme en grans cambres de gas, i la destrucció dels cossos, en forns crematoris Hi foren exterminats entre quatre i sis milions de jueus
Abdó
Sant Abdó i sant Senén, segons el retaule gòtic de Jaume Huguet, a l’església de Santa Maria de Terrassa
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Personatge que, segons una tradició posterior, hauria estat un persa cristià, pertanyent a la classe dirigent, fet presoner pels romans, i conduït a Roma, junt amb Senén, vers l’any 247.
Acusats de donar sepultura als cossos dels cristians executats, i no havent volgut abjurar llur fe cristiana, haurien estat morts el 250, durant la persecució de l’emperador Deci Foren enterrats al cementiri Poncià de Roma sant Abdó i sant Senén són commemorats per l’Església Catòlica el 30 de juliol Sembla que llurs cossos foren traslladats a l’abadia de Soissons França, al segle IX Però a Arles Vallespir es conserven unes relíquies atribuïdes a aquests dos sants, les quals, segons una versió llegendària, foren sollicitades a Roma per un abat del monestir de Santa Maria d’Arles Allí es troba…
prità
Història
A l’antiga Atenes, cadascun dels cinquanta ciutadans que detenien el càrrec de consellers de la bulé durant una desena part de l’any.
Obligats, en part, a residir permanentment al pritaneu, eren presidits per un d’ells, elegit diàriament, que detenia les funcions de cap de l’estat, presidia el consell i l’assemblea i era dipositari del segell de l’estat i de les claus del temple on es guardava el tresor Per a l’acompliment de llurs missions, els pritans disposaven de cossos especials de guàrdies
pretorianisme
Història
Influència de l’exèrcit damunt l’estat.
El cos dels pretorians romans —que gaudia de privilegis especials respecte als altres cossos— intervingué decisivament i en diverses ocasions en el desenvolupament de la història de l’Imperi Així, els seus membres occiren Calígula, nomenaren emperadors Claudi, Otó, foren àrbitres en la lluita entre Vitelli i els Flavis, etc Constantí, després d’obtenir la victòria sobre Maxenci, decretà l’abolició d’aquest cos
caravanserrall
Història
A Orient, edifici per acollir-hi les caravanes.
Construïts al llarg de les rutes caravaneres, eren constituïts per quatre cossos, generalment amb un pis a sobre, enquadrant un pati al centre del qual hi havia una font per a les ablucions i, sovint, una mesquita A les ciutats, ultra la seva funció d’hostatgeria, era utilitzat per a vendre-hi les mercaderies i per a fer-hi tota mena d’operacions comercials Correspon als alfòndecs mediterranis
germandat del Sant Calze del Cos de la Noblesa Valenciana
Història
Corporació de la noblesa valenciana fundada el 1917, amb estatuts propis reformats el 1923, per donar culte i guàrdia d’honor al Sant Calze de la seu de València.
És sota la protecció de la Mare de Déu dels Desemparats i de sant Francesc de Borja Per formar-ne part cal ésser catòlic, súbdit de l’Estat espanyol, títol del regne o primogènit de títol del regne, o membre d’altres cossos nobiliaris de l’estat Les dones han d’ésser representades per llurs marits o, en cas de no casades, per un cavaller de la Germandat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina