Resultats de la cerca

El títol passà dels Pardo de la Casta als Lanti Della Rovere, als Manfredi i als Sanxis

Fou, successivament, boteller del rei Pere el Cerimoniós i administrador de la comanda de Montalbán 1376, algutzir del mateix rei 1379, batlle general de València 1380-81 i governador general de València 1381-86, càrrec del qual fou destituït pel rei Pere, de qui era també camarlenc, perquè s’havia decantat pel partit de l’infant Joan en la disputa entre pare i fill, però fou reposat en el mateix càrrec per Joan I, esdevingut rei 1387-89 Prengué part en les lluites de bàndols del 1396 a València al costat del Bort Diez, dels Centelles i de Vidal de Blanes, contra Jaume de Soler i els…

Advocat d’idees liberals ocupà diversos càrrecs, des del 1854, a la diputació provincial de València i en fou president 1888-91 Fou senador 1870 i participà en la fundació de la Compañía Valenciana de Navegación, de la qual fou secretari, i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona En la joventut, publicà la collecció de llegendes Las galas del Turia i les novelles Raquel i Telim-Almanzor o los moriscos valencianos

El 1399 era alcaid del castell de Sogorb i uixer d’armes del rei Martí, de qui fou després camarlenc 1407 A la darreria del regnat d’aquest encapçalà un dels bàndols valencians contra Berenguer de Vilaragut aquest enfrontament rebrotà el 1412 contra Ramon de Vilaragut en produir-se l’Interregne s’inclinà pel partit antiurgellista, atès que els Vilaragut eren urgellistes El Parlament valencià l’envià a Casp el 1412 perquè defensés davant els compromissaris els drets de Frederic d’Aragó i de Sicília, comte de Luna, a qui Ferran d’Antequera, esdevingut rei, nomenà procurador, atès que era menor…

Classificats pels antics texts bramànics en maleïts, excomunicats i rebutjats, els darrers, dividits en diversos grups, no podien participar en cap acte religiós, eren exclosos per sempre de la societat i obligats a ocupar-se de les tasques considerades deshonroses Els dos grups restants podien tornar a la casta, per expiació

La senyoria fou adquirida el 1463 pel vicecanceller del Regne de València, Jaume Garcia d’Aguilar, mestre racional des del 1468 Una besneta seva, Jerònima d’Aguilar, es casà amb Pere Asnar Pardo de la Casta, i llur fill, Joan Asnar Pardo de la Casta, heretà la senyoria o baronia, elevada a comtat per Felip III el 1601 a favor del fill d’aquest, Lluís Pardo de la Casta El comtat fou suprimit en crear-se el marquesat de La Casta, restituint, però, el títol de baró d’Alaquàs 1627

En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l’aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta Dels Figuerola passà als Boïl d’Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide

Passà als Pardo de la Casta, barons d’Alaquàs, als Fernández de Córdoba, comtes de Priego, als Lanti Della Rovere i als Manfredi

Sembla que en fou el primer titular Francesc Carròs-Pardo de la Casta i de Bellvís mort el 1509 A la fi del s XVIII passà per enllaç als Arroyo El 1868 fou reconeguda com a títol del regne a favor de José María Arroyo y Molina El 1887 passà als Almansa, marquesos de Cadino

La vida del samurai era dedicada a anar millorant més i més les seves tècniques de guerra mitjançant un llarg estudi i pràctica del zen Les seves normes eren la fidelitat de conducta i el coratge Originàriament, fou un soldat de la guàrdia del palau imperial Després del s VII fou membre d’una casta militar No posseïa terres, però rebia del seu senyor, o dàimio, una paga en arròs A partir del s XVII, durant el feudalisme, i arran de l’ascensió dels Tokugawa al shōgunat, perdé importància a causa del restabliment de l’ordre al país Aleshores entrà a formar part de la cort del…