Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
l’Onze de Setembre

Celebració de la Diada en el monument a Rafael Casanova, obra de Rossend Nobas emplaçada a la ronda de Sant Pere de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la rendició de Barcelona, esdevinguda l’11 de setembre de 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió.
El setge El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames , duc de Berwick, pel juliol del 1713 Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova , ferit en el darrer assalt borbònic La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel , “la fi de la nació catalana”, l’abolició de les constitucions del Principat de manera…
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

Celebració del 12è Congrés del PSC (desembre del 2011)
© Partit dels Socialistes de Catalunya
Història
Partit constituït a Barcelona el 1978 per fusió dels preexistents Partit Socialista de Catalunya-Congrés, Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i Federació Socialista Catalana.
Principals càrrecs i dirigents N’han ocupat el càrrec de primer secretari Joan Reventós i Carner fins el 1983, Raimon Obiols i Germà 1983-96, Narcís Serra i Serra 1996-2000, Josep Montilla i Aguilera 2000-11, Pere Navarro i Morera 2011-14 i Miquel Iceta 2014-21 Des del 2021 ocupa el càrrec Salvador Illa La presidència del partit ha recaigut en Joan Reventós i Carner 1983-96, Raimon Obiols 1996-2000, Pasqual Maragall i Mira 2000-07 i Isidre Molas 2008-11 Després d’uns anys vacant, el càrrec passà el 2014 a Àngel Ros i el 2021 a Miquel Iceta Fins els anys noranta el seu òrgan de premsa…
any nou
Cronologia
Història
Primers dies de l’any amb relació a l’any que acaba.
L’any nou ha estat celebrat en gairebé totes les religions conegudes i amb una solemnitat especial Malgrat llurs diferències, aquestes celebracions presenten trets comuns, com és l’abolició de l’any que s’acaba o del temps transcorregut, amb tot el que comporta d’advers mals o desgràcies, pecats, dimonis i genis malignes La celebració comença a vegades amb la celebració del foc vell iroquesos o l’expulsió de l’any vell al Tibet o a Mèxic i gairebé sempre amb ritus de penitència i purificació confessions, banys, ablucions i diversos tipus d’exorcisme boc emissari o similar, a…
Festa d'Aran
Història
Dia oficial de la Vall d'Aran (17 de juny), celebrat anualment des del 1991.
Commemora la data de celebració de les primeres eleccions al Conselh Generau d’Aran , que reprèn l’autogovern atorgat per Jaume II des del 23 d’agost de 1313 amb els privilegis de la Querimònia , confirmada pels successius monarques, des d’Alfons IV 1328 fins a Ferran VII 1817
aliança de Hannover
Història
Lliga formada després del tractat signat al castell de Hessenhausen per Anglaterra, França, Prússia, Holanda i Hannover (1725), i Suècia i Dinamarca (1727).
L’aliança sorgí com a resposta davant l’amenaça que els acords de Viena 1725 entre Àustria i Espanya suposaven per a l’equilibri europeu Amb la seva consolidació, Àustria hi negocià per separat, fet que produí l’aïllament d’Espanya i preparà la celebració d’un congrés a Soissons
Fu’ad I d’Egipte
Història
Rei d’Egipte (1922-36).
En ésser destituït el seu pare, el kediv Ismā'īl I, s’exilià, i fou educat a Suïssa i a Itàlia El 1892 tornà a Egipte, on ocupà el rectorat de la Universitat Lliure del Caire 1908-13 Succeí el seu germà Ḥusayn Kamāl, i el 1922, proclamada la independència del país, adoptà el títol de rei Bé que exercí un govern dictatorial, representà un gran pas vers la renaixença cultural egípcia Mecenes i intellectual, afavorí la celebració de congressos Fou acusat d’anglòfil, especialment pel seu enfrontament amb el Wafd
Antonio Palomares Vinuesa

Antonio Palomares Vinuesa
© Congreso de los Diputados
Història
Política
Polític.
Establert a França el 1939, el 1943 participà en els moviments de resistència al règim de Franco a través de la Unión Nacional, agrupament de republicans, socialistes i comunistes El 1944 ingressà en la IX Brigada de guerrillers espanyols a França L’any 1958 tornà a l’Estat espanyol i treballà, clandestinament, amb Julián Grimau Des del 1965 assumí la secretaria general del PCE al País Valencià, càrrec ratificat el 1976 i que ocupà fins a la celebració del Primer Congrés del Partit Comunista del País Valencià, el 1978 Fou diputat a corts 1979-82
Onofre d’Alentorn i d’Oms
Història
Senyor de Seró (Noguera), procedent de la petita noblesa rural.
Estigué en contacte amb els bandolers El 1570 aconseguí del lloctinent guiatge per a dues quadrilles de bandolers per tal d’allistar-se a l’exèrcit reial d’Itàlia Tingué una part primordial en la resistència de l’aristocràcia a la introducció de l’"excusat” 1572 Fou diputat de la generalitat 1593-96 i el 1598 formà part de la junta de defensa del Principat contra la invasió francesa L’any següent, a Barcelona, on tenia lloc la celebració de les corts presidides per Felip II, capitanejà, juntament amb Gispert de Guimerà, l’oposició a acceptar determinades constitucions
conferència de Ginebra
Història
Reunió internacional que tingué lloc a Ginebra (26 d’abril — 21 de juliol de 1954) per tractar dels problemes de l’Extrem Orient.
Quant a la unificació de Corea, no fou possible de prendre cap resolució Pel que fa a la Indoxina, davant la desfeta francesa a Dien Bien Phu maig del 1954, els representants del Vietminh, la República del Vietnam, Laos, Cambodja, França, la Xina Popular, l’URSS, els EUA i la Gran Bretanya acordaren la fi de les hostilitats, la divisió provisional del Vietnam en dues zones, separades pel parallel 17, atribuïdes al Vietminh nord i al règim de l’exemperador Bao-Dai sud, i la celebració d’eleccions en ambdues zones en el termini de dos anys, amb l’objecte de reunificar el país mitjançant la…
justa
Història
Combat a cavall entre el mantenidor i cadascun dels aventurers (normalment quatre) que hi concorrien, els quals s’escometien amb llances, separats per la tela o barrera que partia el camp.
La finalitat del combat era d’assenyalar els cops rompent la llança o encontrant-la, topant amb l’arnès del contrincant segons una reglamentació precisa La justa era l’acte més important de les festes cavalleresques, sobretot des del s XV —n'és una prova el tractat del valencià Ponç de Menaguerra Lo cavaller 1470—, i foren promogudes com a exercici d’armes per les confraries de Sant Jordi, amb adjudicació de premis Tenien lloc en places amples —al Born de Barcelona o al de la ciutat de Mallorca— i formaven part de les festivitats per honorar la visita de reis o alts personatges o…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina