Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana
Història
Entitat constituïda el 1992 a Barcelona, amb seu a l’Institut d’Història Jaume Vicenç i Vives, de la Universitat Pompeu Fabra, que agrupa centres d’estudis locals i comarcals de l’àmbit lingüístic català.
Té com a objectiu de crear canals de comunicació i collaboració estables entre els diversos centres associats i d’aquests amb l’àmbit universitari, les diverses administracions públiques i entitats privades El 1996 tenia més de quaranta entitats adherides Els darrers anys la Coordinadora s’ha consolidat organitzativament i, alhora, ha promogut diverses activitats i publicacions Els congressos científics més destacats han estat el 1994, ‘Moviments socials i dinàmica associativa’, celebrat a Lleida, el 1997, ‘Franquisme i transició democràtica’, que tingué lloc a Palma, el 2004, “…
centre
Entitats culturals i cíviques
Història
Nom donat a algunes societats que tenen una finalitat cultural, el foment d’un cert ordre d’activitats (sovint recreatives) o la difusió d’un ideal social, polític o religiós.
Als Països Catalans aparegueren vers el darrer terç del segle XIX, amb dedicacions molt diverses, però generalment amb caràcter popular i de tendència catalanista Així, els centres excursionistes, molt nombrosos al Principat, amb el Centre Excursionista de Catalunya com a entitat degana els centres polítics, com els diversos centres catalanistes, regionalistes, carlins o republicans, i, sobretot, els centres que originaren el catalanisme polític, com el Centre Català, el Centre Escolar Catalanista, el Centre Nacional Català o el Centre…
feriat | feriada
Història
Dit del dia distint del diumenge que vacaven les corts, els tribunals i els centres oficials, tant civils com eclesiàstics.
Els antics canonistes recolliren tres menes de dies feriats els solemnes , per raó d’alguna festivitat en honor de Déu o dels sants, els fortuïts o sobtats , per motiu d’algun esdeveniment que el sobirà feia celebrar en els seus dominis, i les fèries rústiques , per raó de la collita del blat o del vi A Catalunya, els poders civil i judicial mantingueren el sistema de dies feriats del dret canònic quant als solemnes i als fortuïts
galoner
Història
Elaborava peces de seda i de fil, curtes i estretes llistoneria, treballant amb teler, a diferència del passamaner, que ho feia a mà València fou un dels principals centres de galoners dels Països Catalans, fins al punt que aquest ofici assolí la dignitat superior de collegi de l’art menor de la seda el 1738, i les seves ordenances foren adoptades pel gremi de Barcelona el 1763 A Barcelona, el gremi de galoners, aparegut el 1505, mantingué contínues tensions i continus plets amb el de passamaners, malgrat un intent d’unió que tingué lloc els anys 1584-99 La vida corporativa del…
lerrouxisme
La mútua animadversió entre el catalanisme i el lerrouxisme féu d’Alejandro Lerroux el blanc preferit dels atacs de les revistes satíriques catalanistes (“Cu-cut!", 1909)
© Fototeca.cat
Història
Política
Denominació aplicada especialment al confús ideari que presidí la reorganització del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona.
Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament en la multiplicació dels…
tungre | tungra
Història
Dit de l’individu de la tribu germànica establerta a la Gàl·lia Bèlgica després que Cèsar hagué exterminat els aburons (53-51 aC).
El seu país fou molt poc romanitzat alguns cossos auxiliars de tungres lluitaren amb l’exèrcit imperial El seu centre era a Tongres, antiga Aduatuca uns altres centres o pagi importants foren els de Condroz Condrustis , Namur Darnuensis i Famenne Lommensis
Selèucia
Història
Antiga capital dels selèucides, situada a la confluència del Tigris i del canal de l’Eufrates, a 70 km de Babilònia.
Fundada per Seleuc I 312 aC, fou un dels centres comercials més importants de l’Orient antic i un baluard de l’hellenisme Incendiada parcialment sota Trajà, fou destruïda en l’expedició de Luci Ver contra els parts 164, els quals s’establiren a l’altra riba, en la primitiva fortalesa de Ctesifont, anomenada també Selèucia-Ctesifont, seu del catolicosat caldeu 424
fenià | feniana
Història
Membre d’una organització secreta revolucionària creada a Chicago el 1858 per John O’Mahony entre els emigrats irlandesos i que tenia com a finalitat la lluita en pro de la independència d’Irlanda i la separació d’aquest país de la corona britànica.
Aquest moviment, que prengué el nom de l’heroi llegendari Finn Mac-Cunhail, passà al Canadà i a d’altres centres d’immigració irlandesa A Irlanda el moviment fou dirigit per James Stephens, entorn del diari “Irish People”, i continuà fins a la Primera Guerra Mundial llavors els fenians s’integraren en diversos partits polítics, sobretot en el Sinn Fein
nabateu | nabatea
Etnografia
Història
Individu d’un poble semita, probablement d’origen àrab aramaïtzat, enclavat a la regió nord-occidental de la península Aràbiga.
Poble nòmada, els seus orígens són obscurs Se sedentaritzà al voltant de nuclis urbans Petra, Hegra, on constituí importants centres mercantils que el portaren a dominar les rutes comercials que anaven des d’Aràbia fins a la mar Roja a la fi del segle IV aC Assimilats dins l’imperi Romà 105 dC, els nabateus perderen llur prestigi comercial enfront de l’expansió dels palmirencs
Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre

Poble vell de Corbera d’Ebre, referència visible de la batalla de l’Ebre
© COMEBE
Història
Militar
Institució creada l’any 2001 dedicada a promoure la recuperació dels valors històrics de la batalla de l’Ebre amb finalitats culturals, educatives i turístiques.
Actualment, el consorci és format per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Terra Alta i un bon nombre d’ajuntaments de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre Gestiona un territori de memòria, conformat per diferents espais memorials, antigues trinxeres, rutes i centres d’interpretació L’any 2005 s’inaugurà el primer equipament, el Centre d’Interpretació Les Veus del Front al Pinell de Brai, que apropa el visitant al paper que tingueren la premsa i la propaganda d’ambdós bàndols durant la batalla I també el Memorial de les Camposines , lloc d’homenatge…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina