Resultats de la cerca

Als Països Catalans és documentat des del s XIII figura en els segells reials des de Pere I de Catalunya-Aragó consistia en un bastonet de fusta, recobert d’or, capçat per una flor de lis bastó

La investidura consistia en el lliurament d’un objecte que simbolitzava la potestat senyorial ceptre, anell, vara o d’objectes provinents del feu ram de flors, un grapat de terra, bàcul, i generalment la cerimònia era precedida del jurament de fidelitat i de l’homenatge L’intent, als ss XI i XII, dels senyors feudals, reis i emperadors de monopolitzar, juntament amb la investidura, la collocació de beneficis eclesiàstics i àdhuc la provisió de bisbats i abadies provocà l’anomenada lluita de les Investidures

S'alineà al costat de Prússia en la guerra Francoprussiana 1870, contra la voluntat del seu poble, i proposà la reconstrucció de l’imperi alemany sota el ceptre dels Hohenzollern El moviment del Kulturkampf féu difícil la seva relació amb els súbdits, majoritàriament catòlics Encarnació viva del Romanticisme, s’aïllà de tothom i, misantròpic, es lliurà a la protecció dels artistes sobretot de Wagner i a viure l’art, gairebé com una obsessió Féu bastir les sumptuoses residències de Herrenchiemsee, Neuschwanstein i Linderhof Deposat el 1886, a causa d’una malaltia mental, fou…

Fill natural de Pere I el Justicier, inaugurà la dinastia d'Aviz Dirigí la revolució anticastellana protagonitzada pels nobles portuguesos, i fou proclamat rei de Portugal per una assemblea reunida a Coïmbra Joan I de Castella, el qual es considerava amb drets al tron portuguès pel seu matrimoni amb Beatriu, única filla legítima de Pere I, anà a la guerra, però Joan de Portugal el derrotà a Troncoso i a Aljubarrota 1385 Consolidat el seu ceptre a l’interior, impulsà les conquestes portugueses a Àfrica presa de Ceuta, el 1415, mentre el seu fill, Enric el Navegant, organitzava…

De molt antic el bastó fou sempre un signe de comandament o un atribut de dignitat, no solament militar, sinó també judicial Homer ja parlava dels bastons militars portats pels capitants Els primitius magistrats de Roma portaven bastonets d’or, de vori o d’alzina, segons llur dignitat El ceptre mateix no és sinó un bastó que indica l’autoritat sobirana Els primers reis francesos portaven un bastó recobert de làmines d’or, que al s XIV fou substituït per la mà de la justícia En forma curta el bastó és distintiu, en diferents països, dels més elevats graus militars mariscals,…

L’emperador renunciava a la investidura per l’anell i el bàcul, però conservava el dret a la investidura de les regalies, que lliuraria amb el ceptre a Alemanya, després de l’elecció, i a Borgonya i Itàlia, després de la consagració L’emperador encara concedia l’elecció canònica i la lliure consagració, bé que l’elecció a Alemanya havia d’ésser feta en presència seva o dels seus ambaixadors en cas de discrepància, era ell, juntament amb els metropolitans, qui decidia quina era la sanior pars Els estats de l’Església, que restaven al marge de les decisions, eren restituïts al…

Als Països Catalans, hom reconeix les seves arrels en l’actuació personal del sobirà, administrant justícia a la seva cort o palau, de vella tradició A poc a poc, d’acord amb les exigències del temps, anà prenent un to més tècnic presència i actuació de juristes professionals i institucionalitzat Aquesta actuació personal, però, perdurà encara fins ben entrada l’edat mitjana, com ho palesa la disposició de Jaume II 1299 establint per a ell i els seus successors la celebració d’audiència personal cada divendres, i, de no poder ésser, els altres dies de la setmana Cal arribar al decisiu regnat…

El rei pot ésser rei electiu quan ha estat triat per elecció, rei hereditari quan assoleix el títol per dret d’herència, rei absolut sense limitació de tipus jurídic, generalment basat el seu poder en el dret diví, rei constitucional que té el poder definit per una constitució, rei associat quan rep el títol d’un altre rei —generalment el pare o un germà— per tal d’associar-lo a l’exercici del poder Hom parla de rei titular o nominal , en el cas d’una persona que porta el títol de rei d’un país perquè hi té o hi creu tenir drets, però no n’exerceix cap poder, i de rei de dret o de iure , o…

Orígens de la corona Principals fites de l’expansió de la corona de Catalunya i Aragó a l’Edat Mitjana Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella acomplert el 1150 Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n rei –només Peronella es…