Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
trentisme
Història
Doctrina i estratègia preconitzades pel sector de la CNT favorable als signants del manifest dels Trenta.
En realitat, recollí l’ideari formulat pels principals dirigents sindicalistes de la CNT durant la Dictadura de Primo de Rivera davant els partidaris de convertir la CNT en un organisme explícitament anarquista, bé que el 1931 hom mirà de limitar el paper de la FAI dins l’organització confederal El trentisme impulsà, a la fi, la constitució dels Sindicats d’Oposició
Federació Patronal de Catalunya
Història
Organització sindical patronal creada el 1919 per a contrarestar la força creixent de la CNT.
Presidida per Fèlix Graupera, reuní els sectors més intransigents de la burgesia industrial catalana, especialment de Barcelona Després de participar en la Comissió Mixta de Treball octubre de 1919, dictà el locaut de novembre del 1919 gener del 1920 que afectà uns 200 000 treballadors, impulsà la formació dels Sindicats Lliures i afavorí l’actuació del pistolerisme contra la CNT Volgué una política per part del govern clarament repressiva envers el sindicalisme obrer i en especial l’empresonament dels principals caps cenetistes, i aconseguí en aquest sentit la collaboració del…
Sindicat Mercantil de Barcelona
Història
Organisme obrer creat al si de la CNT a la fi del 1918 per a reunir tots els treballadors del ram.
En una primera etapa —quan Josep MFoix n'era el dirigent més destacat— ja esclataren diferències amb la direcció anarcosindicalista de la CNT El 1919 tenia uns 20 000 afiliats Desorganitzat sota la dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït per l’octubre del 1930 sota la influència del Partit Comunista Català i, en especial, de Jordi Arquer, Daniel Domingo Montserrat, Domènec Ramon, etc Romangué dins la CNT fins a l’agost del 1932, en què en fou expulsat, després d’enfrontaments quasi constants amb els dirigents anarcosindicalistes Malgrat haver assolit un elevat…
Federació Local de Sindicats d’Oposició de València
Història
Organisme que reuní, els anys 1933-36, els sindicats de la ciutat de València que abandonaren la CNT i formaren part dels Sindicats d'Oposició
.
Els dirigents principals foren Domènec Torres i Cristòfor Parra Majoritàriament davant l’organització local refeta per la direcció faista de la CNT, assolí 15 450 afiliats i 13 sindicats desembre del 1935 Publicà “El Combate Sindicalista” 1933-36
Sindicats d’Oposició
Història
Organització sindical escindida de la CNT pel març del 1933, després del ple de sindicats confederals de Catalunya celebrat a Barcelona.
L’escissió es produí arran de la radicalització de les posicions entre els dirigents de la FAI, que gradualment en 1932-33 passaren a dirigir la Confederació Regional del Treball de Catalunya, i els líders sindicalistes signants del manifest dels Trenta El conflicte concret que desencadenà l’escissió se centrà en el plet presentat per la Federació Local de Sindicats Obrers de Sabadell després anomenada Federació Local de Sindicats d'Oposició de Sabadell , que des del 1932 es negà a pagar el segell confederal El 4 de juny de 1933 se celebrà el primer ple sindical de l’oposició a Barcelona es…
fets de Maig
© Fototeca.cat
Història
Enfrontaments armats que tingueren lloc el maig del 1937 sobretot a Barcelona, entre forces d’ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC, la UGT i Estat Català, d’una banda, i militants de la CNT i la FAI, altres grups anarquistes i el POUM, de l’altra.
Significà la culminació de les tensions entre comunistes i anarcosindicalistes, tant pel que fa al poder militar i polític fins aleshores compartit a l’interior de les forces republicanes com de les diferències ideològiques i estratègiques de la pràctica revolucionària en el context de la Guerra Civil Espanyola els primers prioritzaven guanyar la guerra per tal de dur a terme posteriorment el programa revolucionari, mentre que els segons propugnaven la simultaneïtat d’ambdós objectius Aquesta divergència, reflectida en els eslògans respectius “primer guanyar la guerra, després fer la…
Manuel Pérez
Història
Propagandista anarquista i de la CNT.
Tingué un especial paper com a organitzador de la Confederació Regional del Treball de les Canàries 1932-34 Deportat el 1935 de Santa Cruz de Tenerife, on residia, passà primer a Andalusia i després a Barcelona, on fou redactor de Solidaridad Obrera el 1936 El 19 de juliol de 1936 es trobava a Palma Mallorca per a assistir com a representant de la regional catalana al congrés de la regional de les Balears i pel novembre del 1936 pogué fugir a Menorca De nou a la Península, inicià una forta campanya propagandista i de denúncia de la repressió a Mallorca Publicà en diferents versions castellana…
Adolf Bueso i Garcia
Història
Economia
Dirigent obrer.
Residí a Barcelona des de 9 anys hi treballà de tipògraf Prengué part en la fundació de la CNT i en la vaga general de l’agost del 1917 Collaborà a Solidaridad Obrera amb el pseudònim d' Ángel Rojo , que utilitzà repetidament Féu amistat amb Joaquim Maurín 1923 i amb els homes del Bloc Obrer i Camperol, i escriví a Tiempos Nuevos i a La Batalla , de la qual es féu càrrec en ésser detingut Maurín al començament del 1925 Poc temps després fou empresonat, acusat, falsament, de pertànyer a la direcció del Partit Comunista Alliberat pel juliol del 1928, formà part del Comitè Regional…
Domènec Torres i Maeso
Història
Economia
Dirigent anarcosindicalista.
Membre de la CNT des de 1918-19, es destacà a partir del 1931 i el 1933 s’alineà amb els Sindicats d’Oposició collaborà regularment a “Sindicalismo” i després dirigí “El Combate Sindicalista” València, 1933-36 El seu paper en els dies de juliol del 1936, altra volta dins la CNT, el dugué a ésser el nou alcalde i membre important del Comitè Executiu Popular de Llevant i del Consell d’Economia creat pel novembre del 1936 A l’exili, féu costat inicialment al comitè nacional encapçalat per Joan MMolina Juanel i posteriorment s’alineà amb la CNT “política”…
congrés de Sants
Història
Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l’Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona).
Hi participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73860 afiliats 93 dels quals delegats en nom de 54572 obrers barcelonins, el 73% del total de treballadors representats Fou la primera reunió regular de la CNT des del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915 Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la discussió dels sindicats únics Sindicat Únic com a base orgànica de la Confederació, a més de la qüestió de la tàctica de l’acció directa i del contingut anarcosindicalista…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina