Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…
Aleksej Ivanovič Rikov
Història
Política
Polític soviètic.
Exiliat a Europa Occidental fins a la Revolució d’Octubre 1917, propugnà un govern obert a tots els socialistes Mort Lenin 1924, el substituí en la presidència del consell de comissaris del poble, del qual fou destituït el 1930 per la seva oposició a la collectivització Processat, per desviacionista, en el tercer procés de Moscou 1938, fou executat
Josep Oltra i Picó
Història
Economia
Polític i escriptor.
Obrer tèxtil, milità al BOC i després al POUM, que representà al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya Escriví El POUM i la collectivització d’indústries i serveis 1936 i Socialización de fincas urbanas y municipalización de los servicios 1937, obres en les quals resumí la postura del POUM davant aquests temes Fou secretari de la Federació d’Empleats i Tècnics i formà part del Consell Econòmic i Tècnic del POUM Collaborà en Avenir , Lluita i L’Hora Exiliat a França, residí al Rosselló
Holodomor
Història
Fam per causes no naturals que tingué lloc en extenses zones de la República Soviètica d’Ucraïna els anys 1932-33.
El mot és compost de les paraules ucraïneses holod ‘fam’ i mor ‘mort’ L’any 1928, els decrets de collectivització aprovats per Stalin preveien l’expropiació forçosa de les granges Les terres, el capital i l’equipament agrícoles havien de ser transferits a les granges estatals, com també els treballadors S’ordenà la detenció i la deportació dels propietaris, especialment dels kulaks pagesos benestants Amb aquest pla, aplicat sobretot al camp ucraïnès, tradicionalment la gran zona cerealícola de l’URSS i, abans, de l’imperi rus, l’estat comptava que la racionalització a través de la…
Consell de Defensa d’Aragó
Història
Organisme que exercí funcions de govern a les zones d’Aragó dependents del govern republicà des del juliol de 1936 fins a l’agost de 1937.
Fou creat per les forces anarcosindicalistes que lluitaven al front d’Aragó, i el presidí Joaquín Ascaso La capital fou, primer, a Fraga i, posteriorment, a Casp Originàriament el constituïen vuit consellers anarquistes, corresponents a vuit departaments justícia, ordre públic, agricultura, informació i propaganda, transports i comerç, instrucció pública, economia i proveïments, i treball Fou el primer organisme de govern anarquista, i decretà, entre altres mesures radicals, la collectivització agrària El govern de la República el reconegué oficialment decret de 23 de desembre de 1936, però l…
estalinisme
Història
Política
Nom amb què hom coneix el període de la història de l’URSS dominat pel govern de Josif Stalin (1929-53).
El terme és associat sobretot al caràcter totalitari que Stalin imprimí al règim comunista soviètic Enfrontat a LTrockij, Stalin aconseguí fer prevaldre la idea del ‘socialisme en un sol país’, a partir de la qual emprengué, un cop en el poder 1929, una rígida centralització i concentració de poders en la seva persona Dotat d’una organització policíaca que silencià sistemàticament la dissidència amb l’ús del terror, en el terreny econòmic l’estalinisme comportà la collectivització i la industrialització accelerades i la priorització de la indústria pesant en…
Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya
Història
Organisme de control econòmic de la Generalitat de Catalunya, creat l’11 d’agost de 1936.
N'havia estat un precedent el Consell Consultiu d’Economia de la Generalitat de Catalunya, creat pel març del 1934 i que havia funcionat amb intermitències Tingué la missió de dirigir l’economia catalana i de formalitzar un programa comú de totes les organitzacions polítiques i sindicals Pla de Transformació Socialista del País els seus punts principals eren collectivització de la gran indústria, dels serveis públics i de la gran propietat rural i urbana, control obrer de la banca i de la petita indústria no collectivitzada, intervenció dels establiments abandonats pels propietaris,…
socialisme
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…
Primera Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a Londres el 1864 amb el nom d’Associació Internacional de Treballadors.
Adoptà una gran part de les idees de Marx, recollides al manifest fundacional, on hom afirmava que l’emancipació dels treballadors només podia ésser obra d’aquests mateixos i es pronunciava per la collectivització dels mitjans de producció Era organitzada en federacions locals i regionals i un Consell general Celebrà congressos a Ginebra 1866, Lausana 1867, Brusselles 1868 i Basilea 1869 La derrota de la Comuna de París aguditzà la polèmica entre els seguidors de Bakunin i els de Marx, i la Internacional s’escindí al congrés de la Haia del 1872 Els partidaris de Marx celebraren nous…
fets de la Fatarella
Història
Esdeveniments violents sobrevinguts els darrers dies del gener del 1937 per la resistència dels camperols de la Fatarella als intents de col·lectivització.
Menats per grups de la CNT-FAI procedents d’unes altres localitats Reus, etc, que dugueren a terme una dura repressió arribaren a parlar fins i tot de l’aixecament d’una quinta columna L’arribada de forces de la Generalitat guàrdies d’assalt, entre altres aclarí la situació El resultat fou d’una cinquantena de morts, la gran majoria dels quals pagesos del poble