Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
lliga d’Esmalcalda
Història
Coalició de ciutats i prínceps protestants d’Alemanya (1531), comandats per l’elector Joan de Saxònia i el landgravi Felip de Hessen, per defensar llurs idees polítiques i religioses.
Sorgí com a resposta als acords de la dieta d'Augsburg 1530 El fet que Carles V hagués de lluitar en diferents fronts diferí la solució del problema protestant, com és palès en la pau de Nuremberg 1532, per la qual l’emperador ajornava el compliment dels acords de la dieta Però després del tractat de Crépy i de la treva amb els turcs, Carles V s’enfrontà als protestants guerra d’Esmalcalda , 1546 i els derrotà a Mühlberg 1547 Aquesta victòria comportà imposicions per als vençuts, però en l’aspecte religiós i polític no fou avantatjosa per a la causa imperial
Valença I de Pallars-Jussà
Història
Comtessa de Pallars Jussà (1177-82), filla del comte Ramon VI.
El seu pare morí prematurament i li deixà, en un testament del 1177, el comtat de Pallars Jussà, una honor que tenia pel rei de Catalunya-Aragó, una altra que tenia pel comte d’Urgell i uns béns a la Cerdanya i el Conflent, tot sota la guarda i batllia de la seva àvia Òria d’Entença Per part seva, Òria féu testament pel maig del 1178, i encomanava la tutela de Valença al comte rei Alfons I el Cast Tanmateix, Valença governà poc temps, i morí sense successió En compliment del testament del seu avi Arnau Mir I, el comtat passà aleshores a Dolça I, que el donà a Alfons el Cast
constitució de l’Observança
Història
Capítol de cort Poc valria
promulgat per la cort de 1480/81 celebrada a Barcelona, anomenat després constitució de l’Observança
; equivalia a un compromís o una garantia reial de respectar les Constitucions de Catalunya.
El rei Ferran II acceptava, consolidava i reforçava, així, una sèrie de traves legals, contra la intromissió atemptatòria de l’autoritat reial en els privilegis, les lleis, els usos i els costums de Catalunya Els oficials reials havien d’escoltar sentència d’excomunió en la introducció de llur ofici, llevat del lloctinent general si era familiar del monarca La generalitat restava encarregada de vetllar pel compliment d’aquesta disposició i de demanar la revocació de tota ordre anticonstitucional aquesta era aplicada al cap de tres dies, i en cas de dubte l’audiència reial havia…
Antoni d’Oms de Santapau i de Salbà
Història
Lloctinent general de Mallorca (1578-82).
Fill d’Antoni d’Oms de Santapau i de Sentmenat, de qui heretà la castellania de Cotlliure, que ell cedí finalment al seu nebot Galceran de Sentmenat Lloctinent general de Mallorca, promogué la construcció de torres i talaies a tota la costa de l’illa i sobretot la muralla de ciutat, i introduí algunes modificacions al projecte fet per Jacobo Paleazzo Fratin, fet que ocasionà la protesta dels jurats al rei Durant la seva lloctinència fou confeccionada la primera estimació general de béns rústics i urbans de l’illa, iniciada el 1578 en compliment de la sentència arbitral del 1512,…
Aleix IV Àngel
Història
Coemperador bizantí (1203-04), fill de l’emperador Isaac II.
A la caiguda del seu pare 1195, fou empresonat pel seu oncle, Aleix III El 1202 s’escapà a Occident i s’entrevistà amb Innocenci III i el seu cunyat Felip de Suàbia Més tard s’alià tractat de Corfú, 1203 amb els caps de la quarta croada per tal que l’ajudessin a restablir el seu pare al tron en canvi d’incorporar-se ell mateix a la croada i de pagar una suma important Els croats, després de prendre per primera vegada Constantinoble 1203, reposaren Isaac II, nomenaren coemperador Aleix i exigiren el compliment de la prometença Aquest fet provocà una gran tensió entre llatins i…
Gonzalo Queipo de Llano y Sierra
Història
Militar
Militar castellà.
Oficial de cavalleria, feu carrera en les guerres de Cuba i el Marroc Ja general, s’enemistà amb Primo de Rivera i per això fou objecte de represàlies, passat a la reserva i empresonat durant tres mesos Rebellat el 15 de desembre de 1930 a Cuatro Vientos, s’exilià fins l’abril del 1931 Rehabilitat per la República, capità general de Madrid i després cap del Cuarto Militar del president, conservà la fidelitat fins a la cessació del seu consogre, Alcalá-Zamora Inspector dels carrabiners, s’aixecà contra el govern el 1936 i s’apoderà de Sevilla, des d’on feu una sèrie d’emissions radiofòniques…
Enric II de França
Història
Rei de França (1547-59).
Fill de Francesc I, fou ostatge de l’emperador Carles V com a garantia de compliment del tractat de Madrid 1526 Es casà amb Caterina de Mèdici 1533 Féu costat a Maria I d’Escòcia i recuperà Boulogne 1550 Formà una aliança amb els turcs i els protestants alemanys contra Carles V, ocupà Metz, Toul i Verdun 1552, derrotà l’emperador a Renti i l’obligà a signar la treva de Vaucelles, i intentà d’ocupar Nàpols 1556 Recuperà Calais dels anglesos 1558 i, impellit pels Guisa, trencà la treva de Vaucelles fou vençut a Saint-Quentin, però aconseguí d’aturar les forces de Felip II de…
Guillem de Montcada
Història
Senyor de la baronia de Fraga (Guillem II de Montcada).
Fill de Ramon III de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després poc abans del 1303 amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva Fou senescal de Catalunya 1300 a la mort del seu parent Pere II de Montcada El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró…
vassallatge
Història
Element integrant del vincle feudal constitutiu d’una relació pactada entre dues persones de condició noble.
Una d’elles vassall s’encomana a l’altra senyor mitjançant jurament de fidelitat homenatge, amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi, generalment, de la concessió al vassall del gaudi d’un domini territorial, en benefici o en feu vassi dominici Existí també —més a Castella que no pas a Catalunya— el vassallatge retribuït amb un estipendi pecuniari vassall asoldat De vegades anava associat al compromís de protecció del senyor envers el vassall, de l’usdefruit d’armes, etc Aquesta relació, generada en la clientela romana armada del Baix Imperi i en el seguici dels…
justícia
Història
Al regne d’Aragó, magistrat reial que tingué l’origen en el jutge o justícia de la cort reial, de la qual s’independitzà al segle XIV.
Tenia com a funció d’interpretar els furs, els usos i les llibertats d’Aragó i vetllar per llur compliment, amb jurisdicció per impedir, per via processal, llur violació per part del rei o dels oficials reials o públics del regne Fou anomenat justícia d’Aragó i després justícia major d’Aragó Originàriament mer assessor de la cúria, el 1265 fou investit de jurisdicció en determinats casos diferències entre el rei i els nobles, i el 1266 Jaume I l’amplià a la de jutge, en primera instància, de causes entre particulars del regne i de les apellacions de les sentències dels jutges…