Resultats de la cerca

Combinà el neoclassicisme de l’època amb una rigorosa revaloració de la tradició bàrdica del passat gallès, que ell coneixia a fons La seva poesia, en mètrica lliure, era força interessant Fou el primer crític que aprecià el valor dels Penillion telyn , velles composicions per a arpa

Collaborà en diaris i revistes literàries de Madrid La Lectura , La Pluma La seva obra crítica estudia les arts plàstiques i la literatura Traduí Montaigne, Francis Jammes, Verlaine, etc La seva poesia, sempre mediocre, es mantingué dins el Modernisme fins el 1928, que Epigramas Americanos obre una segona època, fortament influïda per l’obra de Whitman Traduí poetes catalans, i tingué una gran amistat amb López-Picó i J Carner, el qual, en morir ell, li dedicà un poema

Després d’obtenir un grau en literatura anglesa per la Universitat de Brandeis 1978, el 1980 es llicencià en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1988 El 1984 obtingué el màster en literatura comparada per la Universitat de Berkeley, i el 1986 el doctorat per la Universitat de Stanford Professor a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona i professor assistent al departament d’anglès de la Universitat de Barcelona 1981-82, el 1983 continuà la carrera acadèmica als Estats Units com a professor associat al departament d’estudis hispànics de la Universitat de…

És autor de A Educação do Sentimento Poético 1944, Problemática da História Literária 1961, etc, i director del Diccionário das Literaturas Portuguesa, Galega e Brasileira 1968-69 Ha estudiat Fernando Pessoa, ha dirigit l’edició de les obres completes de Teixeira de Pascoaes i de Camilo Castelo Branco i ha editat poetes preromàntics i romàntics portuguesos

Es llicencià en dret el 1878 Fou alcalde de València 1891 i 1899-1900 i governador civil de Castelló de la Plana i de Barcelona 1900 El 1896 ingressà a l’Acadèmia de Sant Carles, i la presidí del 1911 al 1928 reformà el museu de l’entitat i inicià la publicació d' Archivo de Arte Valenciano 1915, en la qual collaborà Presidí també la Societat Filharmònica de València Fou cònsol d’Holanda a València i membre de les acadèmies de San Fernando, de Madrid, i de San Luca, de Roma

Fou director de la Biblioteca Nacional i membre de l’Academia Española 1905 Es dedicà a l’estudi de la vida i les obres d’autors clàssics, com Luis Barahona de Soto 1903 i Pedro Espinosa 1907, i a l’edició de texts anotats, i s’especialitzà en estudis cervantins, com les edicions crítiques de diverses Novelles Exemplars i sobretot del Quixot edició definitiva, 1947-49, obra encara útil per l’interès de les seves anotacions

Residí a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i dirigí El Campo  i, des de la secció bibliogràfica de Revista de España , prestà una certa atenció a la literatura catalana Per a La Renaixença ressenyà els volums dels Jocs Florals de Barcelona dels anys 1879 i 1880 i, coneixedor del naturalisme, el propugnà com a via de modernització de la novella catalana Amic de Narcís Oller, que el posà en contacte amb Juan Valera, escriví sobre la seva obra a la premsa, la feu conèixer a altres crítics i novellistes castellans i li traduí contes El vailet del pa , El transplantat i La   Papallona…

Llicenciat en filologia clàssica 1945 i doctor en filologia romànica 1968, fou professor de llengua i literatura catalana i castellana a la Universitat d’Amsterdam Membre fundador de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, organitzà el segon colloqui internacional sobre el català Amsterdam, 1970 Traduí prop d’un centenar de llibres de caràcter literari i d’assaig, i es dedicà especialment a les literatures catalana, castellana i anglesa contemporànies, dins la tradició crítica d’inspiració marxista Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, el 1977 fou elegit…

Vida i obra Catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual fou vice-rector 1981-86, fou també el primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans , i director de la revista Ítaca Des del 1991 fou membre ordinari de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Filològica, d’on ocupà el càrrec de secretari general 1998-2002 Traduí Herodes Mimiambs , Xenofont d’Efes Efesíaques , Iorgos Seferis Mithistòrima i Plató Protàgoras Publicà estudis sobre l’origen de la novella antiga La novela en la antigüedad clásica , 1969…