Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
sèmnon | sèmnona
Història
Dit de l’individu d’un poble germànic del grup sueu, que habitava originàriament la regió alemanya de Brandenburg, entre l’Elba i l’Oder.
Els sèmnons foren sotmesos pels eslaus al s VI aC Segons els cronistes, tenien un gran santuari en el qual oferien sacrificis humans
Isidre Lluçà i Casanoves

Monument al Timbaler del Bruc, declarat bé cultural d’interès nacional
Jlmoncada (Domini públic)
Història
Patriota.
Pertanyia, sembla, a la Congregació dels Dolors de Santpedor Formà part del sometent que s’enfrontà als francesos prop de la muntanya de Montserrat Segons alguns cronistes, fou el timbaler que sembrà el pànic entre els francesos al primer combat del Bruc
cronista d’Índies
Història
Càrrec annex al servei de l’administració central castellana, creat oficialment per Felip II (1571) i que es perllongà fins al s XVIII, quan fou traspassat a l’Acadèmia de la Història.
La seva tasca era d’escriure la història general de les Índies amb la màxima precisió i veritat que fos possible durant algunes èpoques tingué també afegit el càrrec de cosmògraf reial Entre els qui ocuparen el càrrec cal recordar J López de Velasco 1571-91, autor de la notable Geografía universal de las Indias Madrid 1894, i A de Herrera i Tordesillas 1596-1625, que escriví les Décadas o Historia general de los hechos de los castellanos en las islas y Tierra firme del mar océano , primera obra de conjunt sobre el mig segle de colonització 1500-50 Uns altres cronistes, com G…
Joan Llorenç
Història
Ideòleg i promotor de la Germania a València.
Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’algunes…
els Tretze
Història
Junta revolucionària agermanada les Germanies.
Era formada per tretze persones una de les quals el dirigent o instador que als regnes de València i de Mallorca es constituí com a òrgan suprem de govern, amb plenes atribucions, enfront de l’autoritat del lloctinent o governador i amb domini efectiu —en l’elecció i en el govern— sobre la generalitat, el Gran i General Consell i els consells municipals respectius Els Tretze de València foren elegits el 1520 pels caps dels oficis tenien la seva residència a la ciutat de València A imitació de la junta central, a les poblacions importants se'n constituïren, també amb el nom dels Tretze, de…
Marca Hispànica
Història
Denominació imprecisa aplicada per alguns cronistes francs entre el 821 i el 850 als territoris del N del país que després fou anomenat Catalunya.
Aquesta denominació fou reintroduïda en la historiografia catalana vers molt a la fi del segle XVI o el començament del XVII, però esdevingué més general a partir de la publicació de Marca Hispanica sive Limes Hispanicus de Pèire de Marca i Baluze el 1688 i de la Histoire générale du Languedoc de Devic i Vaissètte en 1730-45 Més tard hom cregué plenament en la realitat administrativa i política d’una entitat designada amb aquest nom, constituïda pels comtats catalans, o almenys per la majoria d’ells, sota l’autoritat militar d’un dels comtes, que rebia per això el títol de marquès Per a Josep…
l’Encobert
Història
Nom donat a un popular personatge de les Germanies del País Valencià, dit també el Rei Encobert o l’Home de la Bèrnia, i posteriorment aplicat també a seguidors seus.
Es deia Antonio Navarro i era probablement de procedència castellana i pobre Es feu espectacularment famós per un discurs politicoteològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21 de març de 1522, que responia a la necessitat soteriològica de les abatudes Germanies valencianes, reduïdes ja aleshores, rendida València i mort Vicent Peris, a Xàtiva i Alzira Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i net, per tant, dels Reis Catòlics Sandoval i Santa Cruz li atribueixen l’anacronisme d’autoconsiderar-se el mateix príncep Joan, víctima de les intrigues de Felip el…
almohade

L’imperi almohade vers l’any 1200
© fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart, de la tribu berber dels masmuda als confins de l’Atles, que defensava l’existència d’un déu únic i les excel·lències de l’Alcorà i la sunna davant el creixent antropomorfisme dels musulmans.
Bé que en vida del fundador —el qual, després de proclamar-se mahdī a Tīnmāl 1121, organitzà els seus deixebles en un petit estat— la secta quedà reclosa al Gran Atles, quan pujà al poder el berber zenata ‘Abd al-Mu'min 1130-63, el qual prengué el títol califal d' amīr al-mu'mī-nīn , dominaren des del Marroc —presa de Tànger, Agmat, Ceuta i la capital almoràvit, Marràqueix 1146— fins a Egipte i n'expulsaren els almoràvits després de derrotar els mercenaris cristians que comandava Ibn Ruburṭayr, els hammadites 1151 i els normands ‘Abd al-Mu'min inicià la conquesta d’Al-Andalus 1147 i topà amb…
Berenguer Ramon I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1018-35), fill i successor de Ramon Borrell i d’Ermessenda de Carcassona.
Ramon Borrell disposà, sens dubte testamentàriament, una mena de condomini entre mare i fill En morir Ramon Borrell 1017, Ermessenda fou, a més, tutora de Berenguer durant la seva minoritat El 1016 havien estat pactades a Saragossa les esposalles del futur comte amb Sança, filla del comte Sanç Garcia de Castella, primer testimoniatge històric conegut d’una relació entre els comtats de Barcelona i Castella El matrimoni sembla haver estat ja consumat el 1021 D’altra banda, Berenguer Ramon I sembla que actuà ja com a major d’edat a partir del 1023 Sança, com ja s’havia esdevingut…
Tlacaelel
Història
President del consell dels asteques o primer magistrat, corresponent a una època en què aquest càrrec encara no havia esdevingut secundari per l’ascens dels ‘‘caps d’homes’’ (anomenats reis pels cronistes); al seu temps no existia encara l’estratificació nobiliària posterior.
Hom li atribueix el fet d’haver estat l’iniciador de la guerra mig ritual que els asteques anaven declarant a la ciutat de Tlaxcala per tal de disposar de presoners per als sacrificis