Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Georges Jacques Danton
Història
Política
Polític francès.
Procurador del consell del rei del 1785 al 1791 des del 1789 s’arrenglerà entre els revolucionaris membre de la guàrdia nacional, president del districte dels Cordeliers, membre del club del mateix nom 1790, membre del departament i de la comuna de París 1791 La seva actuació fou sovint contradictòria i fou acusat de vendre's a la cort d’altra banda, la seva manca de línia política era també determinada per la seva exuberant personalitat, feta alhora d’anhel de plaers i de bonhomia, de peresa per a l’acció i d’exaltació davant els moviments populars cosa que provocava el desfermament de la…
Camille Desmoulins
Història
Política
Polític francès.
Advocat des del 1785, fou un dels més importants escriptors polítics demòcrates de la Revolució Francesa, abans de la qual havia escrit La Philosophie du peuple français 1788 i France libre 1789 En saber-se la destitució de Necker 12 de juliol de 1789, fou un dels oradors populars més enardits als jardins del Palais-Royal, residència del duc d’Orleans, de qui esdevindria un agent polític A l’estiu publicà el Discours de “la Lanterne” aux Parisiens i, del novembre del 1789 al juliol del 1791, el periòdic “Les révolutions de la France et de Brabant”, de caràcter declaradament esquerrà Molt…
montagnard
Història
Dit del membre de la Montagne, grup polític de la Revolució Francesa.
Actuà dins l’Assemblea Legislativa, integrat pels elements revolucionaris més idealistes, i fou dirigit per Danton, Marat i Robespierre Antimonàrquics, es declaraven republicans, bé que eren partidaris d’un centralisme equivalent a la dictadura de la Comuna de París D’ideologia socialitzant, es deien representants de les masses, identificaven nació i revolució i dins la Convenció Nacional recolzaven llur capacitat de maniobra enfront dels girondins en les classes populars parisenques sans-culottes S'imposaren als girondins en el curs del procés de Lluís XVI, forçaren després,…
Philippe Fabre d’Églantine
Història
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor occità d’expressió francesa.
El 1787 arribà a París procedent de Tolosa Le Philinte de Molière ou la Suite du Misanthrope 1790 el féu famós La seva activitat política amb Danton el portà a la guillotina Publicacions pòstumes seves foren una Correspondence amoureuse , un fragment de Biographie , la comèdia Les précepteurs , unes Oeuvres Mêlées , que comprenen sàtires, contes, etc, i la cèlebre cançó Il pleut, il pleut, bergère
Jaume Josep Cassanyes
Història
Militar
Polític, cirurgià i militar.
Estudià medicina a Perpinyà Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció 1792-95, on votà la mort de Lluís XVI Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals collaborà en la victòria de Parestortes 1793, on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà Fou membre del Consell dels Cinc-cents El 1817 fou proscrit per regicida residí a Suïssa i a l’Escala Alt Empordà 1821, on féu de cirurgià-barber Escriví unes Mémoires publicades en 1888-90
Louis Antoine Léon Saint-Just
Història
Polític francès.
Es donà a conèixer en l’ambient revolucionari amb Esprit de la révolution et de la constitution de la France 1791 Diputat d’un radicalisme extremat, a la Convenció 1792, i fervent partidari de Robespierre, formà part del Comitè de Salvació Pública 1793-94, des d’on propugnà una política de terror Plenament lliurat a la revolució, reorganitzà els exèrcits del Rin i del nord, que aconseguiren èxits importants, actuà amb decisió contra Hébert i Danton i inicià una política de reformes socials, basades en les lleis de ventós, que confiscaven els béns dels sospitosos per a donar-los…
Club dels Cordeliers
Història
Un dels clubs polítics de la Revolució Francesa.
Fundat el 1790 a París, era anomenat “Societat dels amics dels drets de l’home i del ciutadà”, i es reunia en un antic convent de franciscans, anomenats popularment cordeliers Els seus membres eren d’origen popular i exigien l’aplicació de la democràcia directa, l’acció revolucionària, la igualtat absoluta, la persecució del clericat refractari, etc El club dirigí els fets republicans del juliol del 1791, però el seu radicalisme, particularment a partir de la fi del 1792, topà amb la política de Robespierre Tement l’excessiva influència del club, el Comitè de Salvació Pública en féu detenir i…
Maximilien de Robespierre
Història
Política
Polític i revolucionari francès.
Exercí d’advocat a Arras 1781, on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals 1789 Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l' Incorruptible Fou president del club dels Jacobins 1790, l’evolució democràtica del qual impulsà decididament S'oposà a la política bellicista dels girondins , que creia perillosa…
Revolució Francesa

Mapa de la Revolució Francesa
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de França (des de la formació dels Estats Generals, 5 de maig de 1789, fins al cop d’estat del 18 de brumari, 1799) que provocà la caiguda de l’Antic Règim i la presa del poder polític per part de la burgesia.
Cronologia dels esdeveniments La societat de l’Antic Règim no s’adequava a la nova realitat econòmica i social, en excloure del poder polític el sector més dinàmic de la societat, la burgesia, que esdevingué classe revolucionària Les classes populars, víctimes de la crisi econòmica, forniren les forces de xoc revolucionàries La filosofia de la Illustració , en proclamar la dignitat de l’home i els ideals de progrés i felicitat, assentà les bases ideològiques L’etapa preliminar fou la revolta dels privilegiats 1787-89, que tingué lloc quan els ministres de la monarquia intentaren de resoldre…
Comitè de Salvació Pública
Història
Òrgan de govern col·lectiu que regí França de l’abril del 1793 al juliol del 1794.
L’elecció, per la Convenció, dels seus membres —primerament 9, i després 12— esdevingué una simple formalitat, i el Comitè, per sobre l’Assemblea, acabà imposant dictatorialment la voluntat revolucionària de París a la resta del territori Hom distingeix el primer Comitè de Salvació Pública, dominat per Danton, del segon o Gran Comitè de Salvació Pública a partir de juliol-agost de 1793, que acomplí, amb l’ajut de dotze comissions executives, una labor ingent Comprenia un grup polític Robespierre, assistit per Couthon i Saint-Just el “triumvirat”, a més de Barère, Billaud-Varenne…