Resultats de la cerca

A la corona catalanoaragonesa, el càrrec fou establert ja per les Ordinacions de Pere III 1344 Hom l’anomenà escrivà secretari Solien ésser dos generalment eren notaris i havien de resoldre problemes de govern Els era confiat el segell secret, sota la vigilància del camarlenc, i en percebien els drets Participaven en les sessions del consell reial Llur signatura solia figurar en les cartes firmades pel rei Ferran II, en una pragmàtica de l’any 1480, establí el nombre en tres Acompanyaven el rei en els seus desplaçaments i segurament intervenien també en l’expedició de documents…

Al final de febrer del 1951, s’inicià a Barcelona una onada de protestes com a resposta a l’augment del preu dels bitllets del transport públic El greuge comparatiu amb Madrid, on els bitllets eren més econòmics tot i la pujada de preus, fou el detonant de la mobilització La població es negà massivament a utilitzar el transport públic i féu els desplaçaments a peu, amb nombroses manifestacions de protesta Una vegada aconseguida l’anullació de l’augment de preus dels bitllets, la vaga prosseguí i s’estengué a les empreses de la ciutat i a les d’altres centres industrials de…

Es distingeixen entre ells el senescal de tradició comtal, que remunta al s XI, el majordom de tradició aragonesa, el canceller, el tresorer, el cambrer o camarlenc, el reboster, el protonotari, el mestre racional, i molts d’altres Pere I en data imprecisa, Pere II 1277, Jaume II 1308 i sobretot Pere III 1344 regularen el funcionament de la casa del rei en sengles disposicions

El 1385 era lloctinent de protonotari de Pere III de Catalunya-Aragó, i a la mort d’aquest passà al servei del duc de Montblanc, el futur rei Martí El 1392 acompanyà aquest a Sicília quan hi anà a prendre possessió del regne, amb el seu fill Martí El 1395, a la mort de Joan I, tornà a Barcelona actuà de notari a les corts del 1396, i de notari i secretari reial del rei Martí en el procés del Consell de Joan I Protonotari de la reina Maria de Luna Des del 1397 acompanyà sempre el rei a Barcelona i en els seus desplaçaments El 1401 succeí com a protonotari Bartomeu Sirvent El seu…

A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc, que el rei…

Entrà en l’administració reial gràcies al secretari de la reina Isabel, Hernando de Zafra A la mort del rei Ferran s’uní al partit del príncep Carles contra Cisneros i se n'anà a Flandes 1516 El 1517 fou nomenat secretari reial per Chièvres, i, un any més tard, fou encarregat de la secretaria d’Índies A partir d’aleshores esdevingué el principal administrador de la corona de Castella, en temps de Carles V El rei li concedí un dret sobre l’argent i l’or extrets de les mines de les Índies Occidentals dret de Cobos , que consistia en un morabatí per cada marc de metall S'oposà als projectes…

Els desplaçaments, generalment d’anada i tornada, poden ser latitudinals, verticals o ambdós alhora La transhumància és una adaptació antròpica a les migracions dels herbívors en estat salvatge, i prové del nomadisme pastoral neolític sorgit a l’Àsia central La seva combinació amb economies de base agrícola sobretot a l’àrea mediterrània, l’Àsia Menor i central, el Caucas, els Andes i, des del segle XIX, a l’W del subcontinent nord-americà hauria donat lloc a la transhumància tradicional Actualment, gràcies a la disponibilitat de farratge, tendeix a ésser substituïda per l’…

Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal…