Resultats de la cerca

Diputat 1885, formà part de l’ala dreta del partit liberal Ministre d’afers estrangers 1905-16, es declarà partidari de l’Entesa Cordial, i fou l’artífex de l’acord amb Rússia 1907 Durant la Primera Guerra Mundial desplegà una intensa activitat diplomàtica, i a la seva gestió fou atribuït l’acord entre totes les potències en conflicte de no acordar cap pau per separat

El 1619 fou nomenat general de l’armada de l’Oceà Participà en la lluita naval contra Holanda i desplegà una intensa activitat en aigües americanes, on s’apoderà de San Salvador 1625, i obtingué resultats favorables lluitant contra els pirates anglesos i francesos, en ocupar l’illa de San Cristóbal 1630 Aquesta actuació el feu mereixedor del favor de Felip III i de Felip IV, així com també l’enemistà amb el comte duc d’Olivares Arran de les intrigues d’aquest últim, fou processat i, més tard, desterrat

El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309 Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abū Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia

Fill de Manuel Filibert I, desplegà molts esforços diplomàtics i militars per a l’enfortiment i la independència del seu estat i oscillà en les seves aliances amb francesos i espanyols Intervingué en les guerres de religió de França i, d’acord amb la lliga Catòlica, s’apoderà del marquesat de Saluzzo 1588 i intervingué a Provença, d’on es nomenà comte 1589-90 Vençut per Enric IV de França, pel tractat de Lió 1601 li cedí els territoris de Bresse, Bugey i Gex a canvi de Saluzzo Intervingué al costat de França en la qüestió de la Valtellina 1622, i al costat de Felip IV en la…

Expatriat per l’areòpag atenès, es refugià a Creta, on fou acollit per Minos Segons la tradició, esculpí una vaca buida perquè Pasífae pogués tenir contacte carnal amb un brau El rei Minos li encomanà la construcció del famós Laberint Allí fou reclòs, juntament amb el seu fill Ícar , quan més tard s’enemistà amb Minos, però aconseguí d’escapar-se'n per mitjà d’unes ales artificials fetes de plomes i cera Arribat a Sicília, fou hoste del rei Cocal, per al qual desplegà tot el seu enginy en nombroses construccions i obres d’art Llegendes posteriors el fan arribar a indrets molt…

Eclesiàstic, fou catedràtic de retòrica del seminari episcopal de Barcelona 1743-58 i capellà de Palau 1760 Ingressà el 1748 a l’Acadèmia de Bones Lletres, on desplegà una gran activitat redactà poemes en català 1754 i 1756 i treballs erudits diversos com Disertación sobre la elocuencia latina desde el siglo VII al XII i sobre la història eclesiàstica de Catalunya També traduí en vers castellà les Geòrgiques de Virgili 1789, i, per instigació del bisbe Climent, li fou encarregat d’organitzar materials bibliogràfics antics per a un projecte de diccionari català-castellà 1769 També…

Líder d’Acció Catalana a Lleida Desplegà una gran activitat cívica promogué i impulsà institucions Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, Assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, en creà d’altres Sindicat d’Advocats, i la Biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes, i creà i dirigí publicacions de caràcter cultural Vida Lleidatana i polític Occident Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola 1928, a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial 1932 i de la…

Germà d’Acard Fou rector de Valls i canonge de Girona almenys des del 1399 Durant l’interregne es decantà per la candidatura de Jaume d’Urgell Nomenat bisbe de Girona 1415-19, decidí la construcció de la volta única de la catedral, després d’escoltar el parer de dotze tècnics i de decidir-se contra el parer de la majoria encarregà l’obra a Guillem Bofill El 1418 anà a Roma com a ambaixador d’Alfons el Magnànim Promogut arquebisbe de Tarragona 1419-31, desplegà una gran activitat, tant en l’aspecte religiós com en el polític inaugurà l’altar major de la catedral i convocà un concili provincial…

D’origen escocès aristocràtic, estudià a Oxford, d’on sortí afiliat al Tory Party i amb unes fortes conviccions anglicanes Formà part del govern de Peel com a ministre de comerç 1843-45 i com a ministre de les colònies 1845-46 Fracassat aquest govern, les seves conviccions tradicionalistes i conservadores trontollaren i acabà presentant-se al Liberal Party Ministre de finances 1852-55 i 1859-66, aconseguí la reducció d’imposts, menà una política lliurecanvista i propugnà una nova reforma electoral Dirigent del partit 1867 i primer ministre 1868-74, desplegà una activitat…

De professió electromecànic, començà treballant a Dobrzyn i el 1967 s’incorporà a les drassanes Lenin de Gdańsk Durant els anys setanta desplegà una gran activitat sindical per al millorament de les condicions laborals dels obrers, la qual cosa li comportà diversos empresonaments i acomiadaments Com a membre del comitè de vaga de Gdańsk esdevingué el màxim líder del moviment obrer del seu país en les vagues que a l’estiu del 1980 s’estengueren per tot el litoral bàltic de Polònia i que donaren lloc al naixement dels sindicats lliures autogestionaris Solidarność , organitzats ben…