Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
evocat
Història
Veterà de l’exèrcit romà que ingressava de nou al servei actiu.
Obtenia una soldada més elevada i només participava en una campanya militar determinada
conseller reial
Història
Membre del consell reial
de la corona catalanoaragonesa.
La funció dels consellers reials, que, fora de l’assessorament, no era taxativament determinada, podia ésser permanent o circumstancial en aquest darrer cas, només exercien quan llur presència era requerida pel rei
prenom
Història
Nom individual que, en l’ús dels antics romans, precedia el gentilici i que, actualment, precedeix el cognom i que és dit, més normalment, nom.
Generalment és imposat pels pares, pels padrins o per qualsevol altra persona en fer la declaració del naixement En la seva elecció intervenen diversos elements tradicionals, factors de tipus religiós, desigs augurals, evocacions de personatges històrics, etc, o, simplement, el fet de seguir una moda determinada
Federació Obrera d’Unitat Sindical
Història
Central sindical creada pel maig del 1936, a Barcelona, pels sindicats influïts pel POUM.
Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l’acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d’una determinada indústria Defensà també la unió entre la UGT i la CNT Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà de tenir uns 60 000 afiliats El secretari general fou Andreu Nin Pel setembre del 1936 es dissolgué i ingressà a la UGT catalana
capità general
Història
Transports
Oficial de la marina reial catalanoaragonesa que seguia en categoria l’almirall, del qual era considerat lloctinent des del s XIV.
Gaudia de totes les atribucions de l’almirall quan aquest no prenia la direcció de l’armada La seva jurisdicció s’estenia, per tant, a tots els regnes de la corona, i els vicealmiralls li eren sotmesos Aquest càrrec, que requeia en membres de l’alta noblesa, era generalment temporal i lligat a la preparació i a les activitats d’una flota determinada, però en algun cas fou de duració illimitada i amb cert dret a succeir l’almirall, com en el nomenament de Gilabert de Cruïlles el 1273 Era de nomenament reial, o bé de les corts i el rei, o bé de la ciutat armadora i el rei conjuntament
oligarquia
Història
A l’antiga Grècia, nom donat al règim polític en el qual el poder estava a les mans d’uns quants.
Oposats a l’aristocràcia pel fet que el poder no pertany a les persones nobles per naixença, sinó als rics o a aquells ciutadans lliures que posseeixen una quantitat determinada de béns, els règims oligàrquics succeïren els règims aristocràtics al Peloponès o les tiranies a Atenes i foren bandejats finalment per la democràcia Fou una característica d’aquests règims l’exercici del poder amb tots els abusos exclusió d’una gran part de ciutadans lliures, prohibició de gaudir dels drets polítics fonamentals, amb la pèrdua corresponent de les llibertats individuals, etc, i per això…
Ramon Soldevila i Tomasa
Història
Polític i advocat.
El seu pare s’havia destacat dins la Lliga Regionalista de Catalunya Acabada la Guerra Civil Espanyola la seva promoció política estigué determinada per la relació personal amb Mariano Calviño de Sabucedo, l’afiliació a FET-JONS i la vinculació, en condició d’assessor legal, amb l’Organización Sindical Española El 1960 entrà al consistori de Manresa com a regidor pel terç familiar i primer tinent d’alcalde, ascendint posteriorment a l’alcaldia 1964-1975 i la Diputació Provincial El 1975 s’incorporà a l’equip del governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa , com a…
Segimon I
Segimon I, per Pisanello
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic (1433-37), rei d’Hongria (Segimon I: 1387-1437), dels Romans i de Germània (1411-33), d’Itàlia (1431-37) i de Bohèmia (Segimon I: 1419-37) i elector de Brandenburg (1378-88).
Fill de l’emperador Carles IV, fou casat 1386 amb la reina Maria, filla de Lluís I d’Hongria Intervingué en les lluites entre el seu germà el rei Venceslau IV de Bohèmia, i la noblesa d’aquest país Dirigí un exèrcit europeu contra els turcs i fou derrotat 1396 Per posar fi al Cisma d’Occident propugnà la celebració del concili de Constança , en el qual participà No és ben determinada la seva manca de responsabilitat en la mort de Jan Hus, al qual havia concedit un salconduit Les seves absències d’Alemanya originaren que els prínceps formessin la Unió de Bingen, per dirigir la…
cort
Història
Als s. XII i XIII, oficial reial de justícia d’algunes ciutats catalanes importants.
A vegades també era anomenat justícia, denominació que prevalgué a València Tenia jurisdicció civil i criminal, però, a diferència del veguer, aquesta restava circumscrita dins el terme de la ciutat era relativament autònoma Per regla general era elegit anualment pels prohoms de la ciutat i no calia que fos lletrat ni d’una categoria determinada A Lleida, per exemple, on aquesta institució fou més desenvolupada, el 1300 el cort era assistit per dos paers en la instrucció del procés i per dos paers i deu prohoms per a dictar la sentència Les seves funcions, tanmateix, tendiren a…
consell
Història
Sessió d’un consell, especialment municipal.
En alguns consells municipals anteriors als decrets de Nova Planta, com el de Tortosa, era anomenada capítol El consell és ordinari quan hom el celebra segons una determinada periodicitat i hi tracta un ordre del dia prèviament establert, i és extraordinari quan el celebra per raons d’urgència o d’interès especial i el circumscriu als assumptes que l’han motivat Sovint els consells ordinaris reben una denominació relacionada amb el dia o època que tenen lloc o bé amb el motiu principal de la sessió, com són, a Andorra, als consells de comú, el Consell dels Innocents…