Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
atapascà | atapascana
Etnologia
Història
Individu d’una gran família de pobles indígenes de l’Amèrica del Nord constituïda per ètnies molt diverses culturalment i antropològicament, que tenen en comú l’origen històric i el parentiu lingüístic consegüent.
El centre de dispersió dels atapascans és probablement la zona del llac Athabasca, Canadà Des d’aquest punt s’estengueren vers el sud, al llarg de l’oest dels EUA, fins a arribar a les fronteres actuals de Mèxic el moviment migratori s’aturà al s XVI Amèrica, les ètnies i les cultures Els atapascans de l’àrea de Mackenzie són considerats típics representants de la cultura subàrtica El grup de l' àrea cultural del sud-oest és el més nombrós i homogeni apatxe, navaho, kiowa- apatxe, etc i és format per pobles recollectors i caçadors que manllevaren dels indis pueblo elements…
revolta de Las Alpujarras
Història
Aixecament dels moriscs granadins que tingué lloc a la regió de Las Alpujarras (1568-70).
L’existència d’una minoria racial no assimilada que podia actuar de cinquena columna en la lluita mediterrània amb barbarescs i turcs feia difícil l’equilibri entre les autoritats cristianes i la població morisca Entre el 1550 i el 1560, factors de caràcter econòmic augment dels imposts i jurisdiccional tensions entre l’aristocràcia autòctona, interessada en el manteniment del statu quo , i el poder reial contribuïren a endurir la situació L’intent de l’audiència de posar en vigor la pragmàtica del 1526 desencadenà l’aixecament Faraǧ ibn Faraǧ, tintorer de Granada, inicià la revolta i Aben…
Los Solidarios
Història
Grup anarquista d’acció constituït a Barcelona per l’octubre del 1922.
En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fernández, Miguel García Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escartín, etc, en total prop d’una vintena d’obrers i obreres Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitjà de “Crisol” 1922 i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya que hom fundà al principi del 1923, el grup es llançà a una actuació violenta Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures Manresa, abril del 1923, l’…
armeni | armènia
Història
Individu d’un poble de llengua indoeuropea format de la mescla de la població indígena del país d’Urartu amb l’element indoeuropeu que s’hi establí durant el segle VII aC, procedent d’Occident (Frígia).
A banda de la llengua, un signe d’identitat rellevant dels armenis és l’adscripció a una confessió cristiana diferenciada Església armènia El poble armeni, que es donà ell mateix el nom de haikh i anomenà el seu país Hajastan , formà diverses entitats polítiques Armènia, les múltiples vicissituds històriques de les quals escamparen els armenis dellà els límits de la regió estricta d’Armènia Cilícia, regió de Sivas, colònies de Constantinoble i ciutats del Pròxim Orient L’opressió turca i, sobretot, les matances del període comprès entre el 1895 i la fi de la Primera Guerra Mundial provocaren…
Coordinadora de Presos en Lluita
Història
Organització espanyola de reclusos per delictes comuns.
Aglutinà, entre el 1977 i el 1979, les reivindicacions d’una amnistia total, que també havia d’incloure els presos comuns, que s’autodenominaven reus socials , en considerar que eren víctimes de l’estructura social imperant així com una reforma del règim penal i penitenciari heretat del franquisme El seu origen se situa al penal de Carabanchel Madrid a principi del 1977, des d’on la protesta s’irradià a altres presons, inclosa la Model de Barcelona La seva gran acció de força fou l’amotinament al terrat de la presó de Carabanchel el 18 de juliol del 1977 Les insuficiències percebudes en la…
ostrogot | ostrogoda
Història
Individu d’una tribu germànica originada per l’escissió dels gots, instal·lats a les dues vores del Dnièster, en dos pobles: els visigots, o gots de l’W, situats en aquesta banda del riu, i els ostrogots, establerts a l’altra banda fins al Don (s III).
Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort Àtila, els…
mossàrab
Història
Individu que conservà la religió cristiana sota la dominació islàmica de la península Ibèrica.
Els musulmans, intolerants amb els idòlatres, respectaren els cristians i els jueus, les religions dels quals tenien el caràcter de dimnī ‘protegida’ Els escriptors àrabs designaven els cristians sotmesos a l’islam amb noms diversos, com mu'āhid ‘confederat’, 'īlǧ ‘cristià’, aǧamī ‘estranger’ i mustā'rib ‘arabitzat’, la darrera de les quals preponderà amb la forma mossàrab El caràcter de comunitat bilingüe que tenien els mossàrabs els convertí en fecunds intermediaris culturals, i les seves relacions amb els cristians lliures expliquen per què el llibre clàssic dels mossàrabs, el Comentari a…
Història 2019
Història
Si bé un any és un període en el qual normalment no es poden observar els avanços o estancaments que es produeixen en un àmbit del coneixement, sí que es poden repassar les novetats o les tendències que van consolidant anys d’investigació i el que s’ha publicat L’any 2019 es va publicar Cabezas cortadas y cadáveres ultrajados , del catedràtic de Prehistòria de la UB, Francisco Gracia, una anàlisi de diferents manifestacions de sadisme vers els vençuts en els conflictes que han anat omplint la història de les civilitzacions humanes Xenofobia y racismo en el mundo antiguo , amb edició a càrrec…
Pere III de Catalunya-Aragó
Pere III de Catalunya-Aragó, el Cerimoniós, en un retrat atribuït a Gonçal Peris
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1336-87).
Era el fill segon d’ Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença , però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni…
,
Gregori Maians i Siscar
Gregori Maians i Siscar
© Fototeca.cat
Història
Erudit.
Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com…
, ,