Resultats de la cerca

Aliats dels lucans, el 357 aC els brucis brutii formaren una forta confederació El 272 aC foren dominats pels romans, i, més tard, pel fet d’haver ajudat Anníbal, foren víctimes d’una dura repressió

Sota els primers emperadors serviren de tropes auxiliars i de guàrdia imperial de l’exèrcit romà En morir Neró es revoltaren, capitanejats per Civil Vençuts, restaren fidels a Roma Desaparegueren, dominats pels francs i pels merovingis

Les dificultats que causaven a les relacions per terra entre Roma i la Hispània motivaren diverses lluites 154-125 aC, i foren finalment dominats pel cònsol Sext Calví 123 aC, que hi fundà la colònia d' Aquae Sextiae

Els gèpides, establerts primerament al baix Vístula ss I-II, remuntaren el riu i s’establiren a la vora del Danubi s IV Dominats pels huns, combateren als Camps Catalàunics 451, però el 453 se n'anaren lliurement a la Dàcia Foren vençuts 488 per Teodoric I, i posteriorment vers el 567 gairebé foren exterminats pels llombards i els àvars

Coneguts ja per Heròdot i Ptolemeu, a l’època postalexandrina havien anullat els escites ~200 aC Passaren a ocupar les terres de l’alt i mitjà Danubi Després foren dominats pels gots s III-IV Es dividí geogràficament en tribus, de diverses característiques ètniques estonians, eslaus i germànics Contra tots ells lluitaren els emperadors Constantí i Licini a les fronteres danubianes Juntament amb els gots i els huns, sota Radagais, entraren a Itàlia 405 Apareixen encara lluitant amb els visigots contra Àtila als Camps Catalàunics 451

Els dos reis es repartien els territoris dominats encara pels musulmans al sud de la península Ibèrica les zones de València, Xàtiva i Dénia amb llurs pertinences eren reservades a la reconquesta catalanoaragonesa Alfons I renunciava, per part seva, als territoris dellà del port de Biar Alcoià i, per tant, al regne de Múrcia, en canvi de deseixir-se del vassallatge que hauria degut al rei castellà per València quan aquesta fos reconquerida Amb aquest tractat restava closa, en principi, l’expansió catalana a la Península

Representen un estrat ètnic autòcton anterior a la penetració turca, el qual, a diferència dels altres grups irànics nòrdics bactrians, sogdians, tokharis, etc, no fou turquitzat Parlen diversos dialectes del persa Dominats pels turcs mongols segles XIV-XV, llur territori fou objecte de disputes entre perses i uzbeks segles XVI-XVII, i més tard segles XVIII-XIX entre l’Afganistan i els kanats de Bukhara i Kokand Amb l’annexió d’aquests kanats al domini rus 1868 i 1876, el territori restà dividit entre Rússia, que dominà tota la zona nord de l’Amudarja Tadjikistan, i l’Afganistan…

Al s XVIII i el començament del XIX, entre els pobles eslaus dominats per Turquia i l’imperi austrohongarès es creà la consciència de llur unió i aliança, sentiment que fou aprofitat pels imperialistes russos Els anys 1830-40 MPPogodin i NIKostromarov propugnaren la unificació política dels pobles eslaus en una monarquia federada sota la dominació del tsar de Rússia, amb la russificació de la llengua, la cultura i la política El moviment adquirí més importància precisament en aquest període imperialista rus Pel seu caràcter profundament reaccionari i nacionalista fou durament…

Formà part de les terres dominades pels mastiens, les quals pertangueren, en la primera meitat del darrer millenni aC, a l' imperi de Tartessos Desfet aquest i perduda l’hegemonia mastiena en destruir els cartaginesos Màstia i bastir damunt les seves ruïnes Cartago Nova 228 aC, els bastetans restaren subjectes als púnics Després, però, Publi Corneli Escipió conquerí Cartago Nova i envià el seu germà Luci perquè ocupés la Bastetània, expedició que representà el començament de la dominació romana d’Andalusia L’any 197 aC els bastetans i els altres pobles dominats pels romans es…

Professor d’història i de filosofia de les ciències a Dijon i després a la Sorbona, es dedicà sobretot a l’epistemologia, a la filosofia de les ciències i a la psicoanàlisi en general El reconeixement de la complexitat de les teories científiques l’obligà a refusar les simplificacions introduïdes per les interpretacions racionalistes Afirmà l’existència d’un nou esperit científic, que s’oposa tant al predomini antic i medieval de la imatge com a l’esquema geomètric modern, i realitzà l’intent d’eixamplar el marc i l’estructura de la raó Enfront de la pretensió de sabers absoluts, Bachelard…