Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
David Ricardo
David Ricardo pintat per Thomas Philipps
© Fototeca.cat
Economia
Història
Economista anglès, cap de l’escola anomenada ricardiana i un dels principals economistes de tota la història del pensament econòmic.
La lectura de la Wealth of Nations d’Adam Smith el portà a l’estudi de la ciència econòmica Interessat en els problemes econòmics de l’Anglaterra del seu temps i dotat d’un excellent sentit teòric, assolí un notable prestigi entre els economistes, al Parlament i davant l’opinió pública Al seu voltant, s’hi trobaren James Mill, McCulloch, West i De Quincey El 1815 publicà Essay on the Influence of a Low Price of Corn on the Profits of Stock , on plantejà el nucli inicial de la seva teoria Considerant una explotació agrícola com a tipus de l’activitat econòmica a efectes analítics…
Vladimir Akimov
Història
Política
Polític rus.
Membre de la lliga de socialdemòcrates russos, formà part del grup de marxistes anomenats economistes que el 1898 es rebellaren contra Georgij Plekhanov i se separaren del partit socialdemòcrata rus Fou director del diari Rabočeje Delo ‘La Causa dels Treballadors’, i intentà d’ésser reconegut com l’òrgan principal del marxisme rus
Enrico Barone
Economia
Història
Militar
Economista i militar italià.
Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat
Álvaro Flórez Estrada
Economia
Història
Polític i economista liberal asturià.
Durant la guerra del Francès es destacà per l' Examen imparcial de las disensiones de la América con la España 1811, un dels primers fullets lliurecanvistes radicals Diputat a corts per Astúries, defensà el lliure canvi comercial i la llibertat de reunió i d’impremta Exiliat a Londres en 1814-20 i 1823-34, participà en el grup de comuners Publicà Representación a Fernando VII en defensa de las cortes 1818 i Curso de Economía Política 1828, que, reeditada set vegades i traduïda al francès 1833, reflecteix les opinions dels economistes clàssics anglesos i és considerada com l’obra…
Tercer Món
Història
Terme emprat en referència amb el conjunt de països sotmesos a condicions de subdesenvolupamet
.
Es generalitzà després de la Segona Guerra Mundial, quan els economistes dels països capitalistes desenvolupats es plantejaren les noves relacions econòmiques que calia establir en els antics països colonitzats o en els que la descolonització semblava inevitable El terme, però, juntament amb el de països preindustrialitzats o productors de primeres matèries o endarrerits no explica per ell mateix les causes del desenvolupament Recorda, per analogia, l’anomenat tercer estat , a l’època de la Revolució Francesa, i, per tant, pot ésser aquella classe de països diferenciats tant dels…
Georgij Valentinovič Plekhanov
Història
Teòric marxista rus.
Inicià la seva activitat en el populisme el 1875 Deportat a Sibèria, aconseguí d’evadir-se'n i s’establí a Ginebra fins el 1917 A l’exili fundà 1883 el Grup d’Emancipació Obrera basat en el programa de Gotha i el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus POSDR i la Unió de Socialdemòcrates Russos a l’estranger 1894 Marxista convençut, combaté l’anarquisme i defensà la necessitat d’organitzar un poderós partit obrer sota la direcció socialista com a preparació per a la futura revolució Els conflictes doctrinals que sorgiren a partir de la fundació, juntament amb Lenin, de l’Iskra i de la publicació del…
contribució única
Economia
Història
Dret fiscal
Sistema tributari de la corona de Castella.
Fou proposat pels economistes castellans del s XVII per tal d’assolir un règim fiscal centralitzat i coherent que superés les deficiències del sistema de les rendes provincials , massa nombroses i amb massa intermediaris perquè poguessin satisfer les necessitats de la hisenda reialEls primers assaigs d’única contribució no arribaren, però, fins a la instauració, a Espanya, de la monarquia borbònica, que introduí la tradició centralitzadora francesa Els ministres reformadors de Felip V iniciaren llurs intents a Castella, però hi fracassaren perquè el centre de la Península havia…
Fabià Estapé i Rodríguez

Fabià Estapé i Rodríguez
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Economista polític.
Llicenciat en dret a Barcelona 1946 i doctor per Madrid 1953 amb La reforma tributaria de 1845 1972, fou molt rellevant la seva tasca acadèmica, des de la qual introduí i difongué el pensament de l’escola històrica i institucionalista John Kenneth Galbraith i de Joseph Alois Schumpeter , de qui prologà Capitalisme, socialisme i democràcia 1966 Fou catedràtic d’economia política 1956-60 i de política econòmica 1960-62 a Saragossa, on exercí una gran influència Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, fou degà de la facultat d’econòmiques 1962-65, que contribuí a impulsar, vicerector…
Felip III de Castella
Història
Rei (1598-1621) de Castella, de Catalunya-Aragó (Felip II) i de Portugal (Felip II).
Fill de Felip II de Castella i de la seva quarta muller, Anna d’Àustria El seu pare s’esforçà a educar-lo per a les tasques de govern, però en restà descoratjat per l’abúlia i el desinterès del seu hereu Aquest, en arribar al tron, confià immediatament els afers a un privat, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja , futur duc de Lerma, el qual aprofità les seves atribucions gairebé omnímodes per a beneficiar parents i amics i per a enriquir-se escandalosament El rei anà a València tot seguit hi jurà els furs tanmateix, no hi tingué corts fins el 1604 i hi contragué matrimoni abril del…
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…