Resultats de la cerca

Fill de l’infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra, i de la seva muller Elisabet, filla de Jaume II d’Urgell El seu pare, regent de Portugal durant la minoritat d’Alfons V, el féu conestable el 1443 El 1445 entrà a Castella amb un exèrcit per ajudar Joan II contra els infants d’Aragó A conseqüència de la derrota i mort del seu pare a Alfarrobeira 1449 hagué de tornar a Castella, on visqué nou anys en greus dificultats El 1454 pogué tornar a Portugal i llavors acompanyà Alfons V en una expedició contra Tànger Els catalans, en lluita contra Joan II, el proclamaren rei a Barcelona el 1463, i l’…

Fill d’Aleix I i pare d’Anna I, el seu regnat fou nominal la seva germana Sofia detingué efectivament el poder, fins que fou enderrocada per Pere I 1689 Fou considerat tsar fins a la mort

Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Algesires amb els jueus valencians Samuel i Abraham Abengalell per tractar una aliança amb el soldà benimerí Abū Yūsuf Ya'qūb 1287 Bé que no hi reeixí, obtingué la neutralitat del soldà en el cas de conflicte catalanocastellà com s’esdevingué, efectivament, en 1289-91

A mitjan s XI, la comtessa Ermessenda tenia d’almoiner a Vic el bisbe Guillem El càrrec fou variable fins que Pere III el Cerimoniós nomenà, el 1375, l’abat de Poblet, Guillem d’Agulló, almoiner major dels reis de Catalunya-Aragó, amb facultat per a delegar dos lloctinents que exercissin el càrrec efectivament Aquest càrrec passà als abats successors

Sembla que correspon, efectivament, a un dels elements ètnics preponderants dins l’onada indoeuropea arribada a la península grega en dates posteriors al 2000 aC Llur nom gr ant akhaiwa sembla citat als jeroglífics egipcis akhaiuša del segle XII aC relacionat amb els pobles de la mar i a les inscripcions hitites aḫḫijawa , bé que amb significació poc clara Colonitzaren probablement l’Eòlia, a la costa nord-occidental d’Anatòlia En èpoques més recents són considerats territoris aqueus només la Tessàlia i l’Acaia, al Peloponès

Era governat per capitans, amb seu a Siderocàstron, Neopàtria i Salona Depenien del regne català de Sicília Poblat per catalans, a poc a poc anà decaient, i després del domini de Roger de Lloria 1362-70 anà restant reduït a la mera capital El rei Pere III de Catalunya-Aragó n'assumí el títol 1377, però Neopàtria caigué en mans dels florentins 1390 i deixà de pertànyer efectivament als reis de Catalunya-Aragó, bé que aquests en mantingueren el títol en llur llista de dignitats fins al s XVII

En entrar aquest a Barcelona el 1461 fou efectivament bescantat públicament pels carrers El 1462 intervingué en el setge i presa de Tarragona, que restà sota el seu comandament, i formà part de la diputació reialista que s’hi establí l’any següent Mentor de l’infant Ferran futur Ferran II, fou fet presoner a la batalla de Viladamat 1467 i rescatat pel seu nebot Ferran de Rebolledo, que havia estat guardià del príncep de Viana, per deu mil florins Fou el genearca dels Girón de Rebolledo del Principat de Catalunya i de València

En la lluita per la successió del rei Lluís I de França fou partidari de Lotari Sunifred I, pare de Guifre I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838 Pels volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i el governà fins a la mort El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí

Filla del comte Sanç I de Castella i d’Urraca Salvadórez, succeí en el comtat de Castella el seu germà Garcia II i en el de Ribagorça el comte Guillem II, cosí germà del seu pare Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d’Aragó mort el 1035, que governà efectivament els seus estats Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa mort el 1060, de qui fou la primera muller, si aquesta, que es deia Major, no era la mateixa filla de Sanç III i d’ella

De fet, des de l’any 1412 dos anys després de la mort del rei era posada a l’altar major com a peanya de la creu principal A mitjan s XV serví per a posar-hi la custòdia, i després 1482 per a portar-la, com fins ara, a la processó de Corpus És obra barcelonina del s XIV, i és plegable, per mitjà de frontisses, com si efectivament hagués pogut servir de tron transportable Pot comparar-se amb el tron representat en els segells reials, especialment els de Pere III El 1887 en fou feta una còpia, donada al papa Lleó XIII