Resultats de la cerca

Regulada per les lleis Aelia i Fufia s II aC, aquesta facultat, causa d’escàndols notables, desaparegué juntament amb la república

Pertanyia a l’estament ciutadà Li corresponia de castigar els esclaus, evitar i impedir escàndols, rondar la ciutat de Mallorca i el seu terme acompanyat dels saigs Tenia un assessor Amb el batlle era jutge en causes sobre usura, pagament de jornals i lloguers

Fill del rei Jordi I, es casà amb la princesa Lluïsa de Toscana, arxiduquessa d’Àustria, de la qual es divorcià 1903 arran dels escàndols provocats per ella, que acabà casant-se amb el músic italià Enrico Toselli En proclamar-se la república hagué d’abdicar el tron

Regent des del 1811, arran de l’alienació del seu pare, contra el govern tory d’aquest, s’alià amb els whigs , amb els quals renyí durant la regència 1812 Home ben dotat, els escàndols i la impopularitat provocats pel seu matrimoni desafortunat i la seva dimissió política en frustraren les possibilitats

Governador de Cuba 1850-52 i 1854-59 i ministre de la guerra 1863-64, fou encarregat de formar govern en produir-se la Revolució de Setembre 1868, però fugí del país després de la derrota d’Alcolea Amb la Restauració tornà a Espanya i fou nomenat de nou governador de Cuba, però dimití, a causa d’uns escàndols administratius Fou president del consell suprem de guerra i marina 1881 i del senat 1881-83 i 1886

Diputat pel partit socialista des del 1968, el 1976 esdevingué secretari general d’aquest partit Fou cap de govern en 1983-86 i posteriorment retornà al seu escó de diputat En descobrir-se, el 1992, la seva implicació en diversos escàndols de corrupció relacionats amb el finançament dels partits polítics, hom inicià un procés contra ell El 1993 dimití la secretaria general del PSI i fugí a Tunísia l’any següent, que fou condemnat a presó in absentia pels tribunals italians El 1998 li foren retirats part dels càrrecs És autor de Socialismo e realtà 1973 i Costruire il futuro 1977

Estudià dret a Madrid i milità en el republicanisme federal Presidí la Unió Republicana de Cartagena en 1903-04 Conegué Lerroux 1904, s’installà a Barcelona el 1905 i aviat fou el seu secretari particular 1906-09 Fou regidor a partir del 1913 cap de la minoria radical a l’ajuntament, i alcalde de Barcelona 1917 Més tard, amb la proclamació de la Segona República, fou ambaixador a Portugal i, successivament, ministre de marina 1933-35, d’estat 1935 i d’instrucció pública 1935 en diversos governs de majoria radical S'anà implicant en els negocis foscs creats a l’entorn del partit i hagué de…

Diputat per la Unión Liberal 1856, participà en la revolució del 1868 Sotssecretari de governació en el govern Sagasta 1871, fou ministre de la governació en el govern Cánovas 1875 Collaborà amb els conservadors de la Restauració, però el 1885 trencà amb ells i fundà el Partido Reformista, situat entre conservadors i liberals Fracassat l’intent el 1888, tornà al partit conservador i ocupà el ministeri d’ultramar 1891-92, des d’on s’oposà a l’autonomia cubana Proteccionista, els escàndols financers a l’ajuntament de Madrid dut pels romeristes contribuïren a la caiguda del govern 1892, però ell…

Fill gran del bisbe de Calahorra i després cardenal Pedro González de Mendoza, legitimat pels reis el 1476 i pel papa el 1488 Per la seva participació en la guerra de Granada guanyà, el 1491, el marquesat del Cenete, instituït sobre La Calahorra i set pobles propers a Granada, on rebé també dues cases El 1492 es casà amb Leonor de la Cerda i d’Aragó, filla del primer duc de Medinaceli i neta, per part de mare, del príncep de Viana Vidu 1497, el 1498 fou expulsat de València per escàndols fets a la cort de la reina Joana de Nàpols Sembla que pretengué la mà de Lucrècia Borja, però, de fet, es…

El nom prové del domini continuat del partit moderat, després d’eliminar Espartero i de reprimir la Insurrecció Centralista Els moderats cuitaren a proclamar major d’edat la reina que només tenia tretze anys, dominada per una camarilla reaccionària D’altra banda, l’aliança dels progressistes amb els moderats els havia llevat les simpaties de les classes populars i de molts intellectuals que aviat s’integraren en el nou partit democràtic, i els féu incapaços de trencar l’hegemonia moderada Ramón María Narváez, president del govern 1844, substituí la Constitució del 1837 per la del 1845, molt…