Resultats de la cerca

Té com a objectiu de crear canals de comunicació i collaboració estables entre els diversos centres associats i d’aquests amb l’àmbit universitari, les diverses administracions públiques i entitats privades El 1996 tenia més de quaranta entitats adherides Els darrers anys la Coordinadora s’ha consolidat organitzativament i, alhora, ha promogut diverses activitats i publicacions Els congressos científics més destacats han estat el 1994, ‘Moviments socials i dinàmica associativa’, celebrat a Lleida, el 1997, ‘Franquisme i transició democràtica’, que tingué lloc a Palma, el 2004, “Església,…

RAramon i Serra, Pere Bohigas i MColl i Alentorn en foren els promotors i formaren part del seu primer consell de govern És adherida a la Federació Internacional d’Associacions d’Estudis Clàssics, a l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins, a l’Associació Espanyola de Ciències Històriques i a l’Associació Internacional d’Estudis Asturians Consta de membres numeraris —doctors o llicenciats en les disciplines objecte d’estudi—, així com honoraris —fins ara Anselm MAlbareda, PBosch i Gimpera, ADuran i Sanpere, Salvador Galmés, Ll Nicolau d’Olwer i Carles Riba— celebra sessions científiques…

Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia El 1477 fou ordenat prevere Amb el poeta Francesc Prats obrí 1480 una escola d’humanistes i lullians, que el 1485 fou traslladada a Miramar Valldemossa Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants Juntament amb Nicolau Calafat fundà la primera impremta de Mallorca, que durà fins el 1490 i finançà l’edició del Tractatus de regulis mandatorum 1485, de Jean Gerson, les doctrines del qual l’havien influït profundament

Consta de 44 volums i fou publicada a París del 1749 al 1804 Un assaig metodològic que esbossa els principis per a l’estudi de la història natural obre el primer volum i justifica la totalitat de l’obra En els volums següents hi ha tractats sobre cosmologia, geologia, mineralogia, biologia de l’home i dels animals vertebrats i un llarg estudi dels ocells L’obra, situada en el corrent de l’enciclopedisme, és considerada un precedent del mètode experimental

Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…

Disposa d’un arxiu històric i d’una biblioteca hemeroteca on s’apleguen materials procedents bàsicament dels fons dels diversos grups socialistes catalans del 1939 ençà Publica els texts breus Papers de la fundació i les colleccions Debat , Monografies i Federalisme  Ha estat dirigida per l’historiador José Luis Martín, al qual rellevà posteriorment Albert Aixalà L’entitat és vinculada al PSC En 1988-2000 fou presidida per Isidre Molas , al qual succeí Narcís Serra 2000-05, al seu torn rellevat per Molas 2005-12 El 2012 Miquel Iceta n'assumí la presidència

Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a Castelló de la Plana, bibliotecari, arxiver municipal 1929 i cronista municipal 1944-63 Collaborà a Heraldo de Castellón , Arte y Letra , Mediterráneo i fou membre destacat de la Societat Castellonenca de Cultura Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 1930, Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos 1947 i Llibre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana 1957 Fou professor de català 1910-12 i autor de l’estudi La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on declarava la catalanitat…

Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Madrid/> Dirigí la “Revista Crítica Hispanoamericana”/> Féu edicions crítiques de clàssics castellans/> La seva obra més important és Luis Vives y la filosofía del Renacimiento 1903, que és encara l’estudi bàsic de l’obra i de la vida de Lluís Vives Publicà, a més, entre altres estudis, Erasmo en España 1907, l’aportació més important de material bibliogràfic sobre el tema, Un antiaristotélico del Renacimiento Hernando Alonso de Herrera 1920, Las bacantes o los orígenes del teatro 1921, El teatro escolar del Renacimiento…