Resultats de la cerca

Classificats pels antics texts bramànics en maleïts, excomunicats i rebutjats, els darrers, dividits en diversos grups, no podien participar en cap acte religiós, eren exclosos per sempre de la societat i obligats a ocupar-se de les tasques considerades deshonroses Els dos grups restants podien tornar a la casta, per expiació

Fill de Lluís VI de França i d’Adelaida de Savoia, continuà la política, començada pel seu pare, d’enfortiment de l’autoritat reial i de concessió de cartes comunals El 1142 envaí la Xampanya, per imposar un dels seus protegits com a bisbe de Bourges, la qual cosa provocà la interdicció papal d’Innocenci II Com a expiació, el 1147 partí cap a la segona croada Féu anullar pel concili de Beaugency 1152 el seu matrimoni amb Elionor d'Aquitània , la qual es casà amb Enric II d'Anglaterra

Tres eren fills de tres deva Dharma, Vāyu i Indra, i de Kuntī, l’esposa favorita de Pāṇ'u, forçat a guardar continència per tal d’evitar la maledicció d’un cert ṛiṣi , que, com a expiació d’un crim, l’havia amenaçat de mort si consentia a fer l’amor Els dos Pāṇḍavas restants eren fills de la segona esposa de Pāṇḍu, anomenada Mādrī, amb els dos Aśvins o Nāsatyas Els noms dels cinc Pāṇḍavas per ordre de llur filiació celestial són Yudhiṣṭhira, Bhīma, Arjuna, Nakula i Sahadeva Segons la llegenda, Pāṇḍu no escapà finalment a la maledicció del ṛiṣi , i morí en trencar el seu vot de…

Segons aquesta llegenda Garí es lliurà a aspres penitències en una cova de Montserrat, però, temptat pel diable, caigué després en triple pecat de fornicació, d’homicidi i de falsia en la persona d’una filla del comte després d’una duríssima expiació, fou perdonat per boca d’un infant fill del comte És una antiquíssima llegenda siríaca de sant Jaume Penitent, que en les seves versions europees italianes, alemanyes, franceses i catalanes és sempre anomenat Joan i que té uns parallels islàmics el santó Barsisa La primera manifestació conservada de la llegenda catalana és del 1439,…

L’any nou ha estat celebrat en gairebé totes les religions conegudes i amb una solemnitat especial Malgrat llurs diferències, aquestes celebracions presenten trets comuns, com és l’abolició de l’any que s’acaba o del temps transcorregut, amb tot el que comporta d’advers mals o desgràcies, pecats, dimonis i genis malignes La celebració comença a vegades amb la celebració del foc vell iroquesos o l’expulsió de l’any vell al Tibet o a Mèxic i gairebé sempre amb ritus de penitència i purificació confessions, banys, ablucions i diversos tipus d’exorcisme boc emissari o similar, a…