Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
constitució
Política
Història
Dret constitucional
Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable la seva promulgació és sempre solemne Pot ésser escrita —cosa general en la majoria d’estats—, o bé consuetudinària —és el cas d’Anglaterra— també pot ésser continguda en un sol text, o bé en uns quants, tinguin o no el nom de constitució La constitució que estableix uns mecanismes senzills de revisió o modificació té el caràcter de flexible, i, en el cas contrari, de rígida Qualsevol norma legal emanada del poder de l’estat ha d’ajustar-se als principis continguts en la…
bandera
Història
Organització fonamental de l’exèrcit manxú establerta pel fundador de l’imperi, Nurhachi.
Les banderes manxús eren formades per companyies, i agrupaven no solament els soldats, sinó també, d’acord amb la tradició xinesa, llurs famílies Després de dominar la Xina, els manxús crearen també les banderes xineses hanjun , que foren un mitjà de contacte entre el dominador i el poble xinès La bandera manxú presentava una estratificació social hi havia una bandera exterior i una bandera interior, formada per elements estretament vinculats a l’aristocràcia
Anthelme Brillat-Savarin

Anthelme Brillat-Savarin
Gastronomia
Història
Literatura francesa
Escriptor i polític francès.
És conegut perquè fou un dels primers sistematitzadors de la gastronomia, particularment de la francesa La seva obra fonamental és Physiologie du goût 1826
F’odor Ivanovič Uspenskij
Història
Eslavista i bizantinista rus.
Professor d’història russa a Odessa 1879-94 i director de l’institut arqueològic rus de Constantinoble 1894-1914, dirigí la Vizantijskij Vremennik ‘Revista bizantina’ La seva Istorija vizantijskoj imperii ‘Història de l’imperi bizantí’, 1914-26 és fonamental per a comprendre el paper de Bizanci en la formació de Rússia
Capítols d’Atenes
Història
Conjunt de proposicions presentades pels síndics i els consellers catalans reunits a Atenes el 20 de maig de 1380, que foren aprovades per Pere III de Catalunya-Aragó a Lleida l’1 de setembre del mateix any, en les quals el rei acceptava la sobirania dels ducats d’Atenes i Neopàtria i en proclamava la incorporació perpetual a la corona.
Redactats en llengua catalana, fou el text jurídic fonamental pel qual es regiren els catalans de Grècia Hom hi establia que el dret públic i privat fos el dels Usatges i dels Costums de Barcelona , i regulava la prohibició de matrimonis entre catalans i gregues i la prohibició de donar béns a l’església
sovnarkhoz
Història
Política
Consells, vigents en 1957-65, encarregats de la gestió de l’economia en cadascuna de les repúbliques de l’URSS.
El seu objectiu fonamental era la introducció d’una certa autonomia de gestió regional en el sistema de planificació central El perill d’un cert protagonisme dels interessos locals enfront dels estatals portà a successives reorganitzacions d’aquests consells, que foren finalment abolits en tornar a l’organització dels afers econòmics en ministeris amb competència per branques en lloc de per zones
governació
Història
Dret català
Als Països Catalans, del segle XIV al XVIII, territori sota la jurisdicció d’un governador
.
Al Principat i als Comtats, on la divisió administrativa fonamental eren les vegueries, i al regne de Mallorca, on les governacions coincidien amb les illes, no tingué el valor de demarcació que tingué al Regne de València, on les quatre governacions dellà Uixó, València, dellà Xúquer i dellà Xixona tingueren la funció de divisió territorial bàsica, utilitzada en censos, etc
Aritomo Yamagata
Història
Militar
Política
Polític i militar japonès.
Un dels caps de la revolució del 1898, tingué un paper fonamental en el restabliment imperial i en la reorganització de l’exèrcit, seguint el model prussià 1872 Cap del govern en la guerra russojaponesa, fou, més tard, diverses vegades ministre de la guerra, i presidí el consell secret d’estat del 1905 al 1913 Fou nomenat comte 1884, marquès 1895 i finalment duc 1907
Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Història
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya (decret de 9 de juny de 1931) per tal d’estructurar i regir la seva obra cultural.
L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou l’organisme…
Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya
Història
Servei de documentació d’història local contemporània fundat el 1987 al departament d’història moderna i contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El seu nom actual es formalitzà el 1995 quan esdevingué un servei oficial de la UAB La seva tasca fonamental ha estat la de generar i actualitzar una base de dades informatitzada d’història local de Catalunya Des del 1994 té subscrit un conveni amb la Diputació de Barcelona i amb la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana per a completar la base de dades amb buidatges sistemàtics de bibliografia per comarques els del Vallès Occidental i el Baix Llobregat ja s’han completat i estan en curs els de l’Alt Penedès, el Bages, el Garraf i Osona Recentment ha…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina