Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tractat de Montsó
Història
Pacte signat entre els representants de Lluís XIII de França i Felip IV de Castella, a Montsó —on el rei castellà celebrava corts—, el 5 de maig de 1626.
El tractat reconeixia la independència de la Valtellina , Bormio i Chiavenna, sota control del papat i, de fet, dins l’àrea d’influència castellana, cosa que assegurava les comunicacions entre el Milanesat, dominat per Castella, i l’imperi austríac i permetia el forniment d’armes i diners a les tropes hispanoaustríaques que lluitaven a la guerra dels Trenta Anys
Basil Zaharoff
Economia
Història
Política
Nom amb què és conegut Vassílios Zakharias, financer i diplomàtic francès d’origen grec.
Format a Londres 1866, conegué a Atenes el financer Stefanos Skoulodis, que l’introduí com a representant de la fàbrica d’armes sueca TVNordenfelt Naturalitzat a França 1913, aplegà una immensa fortuna, gràcies a les seves empreses petrolieres, les construccions de navilis i, sobretot, el forniment d’armes als aliats durant la Primera Guerra Mundial Gràcies a la seva amistat amb Lloyd George, Venizelos i Clemenceau, exercí una gran influència oculta durant la conferència de la pau del 1919 Promogué la guerra balcànica i sostingué financerament Grècia 1921-22 Es retirà a Montecarlo 1926, on…
asiento
Història
Contracte establert entre la monarquia hispànica i uns particulars pel qual aquella atorgava, per un temps estipulat, el monopoli d’una explotació comercial relacionada amb les colònies americanes.
Entre d’altres, comprenien la venda i forniment de certs articles alimentaris, l’explotació de mines i el comerç de perles i corall, però els més importants i coneguts foren els asientos de negros , llicències d’introducció d’ esclaus negres a Amèrica, amb les quals la corona obtenia grans beneficis Creats el 1589, esdevingueren autèntics acords internacionals amb companyies mercantils d’aquests monopolis sobresurt la Compagnie de Guinée, creada per Lluís XIV de França i a la qual Felip V concedí el 1701 el monopoli del tràfic d’esclaus a les colònies espanyoles Pel tractat d’…
Joaquim de Montserrat i de Cruïlles
Història
Militar
Militar.
Senyor de Benalfaquí, Catamarruc i Llombo Fill del cavaller de Montesa Vicent de Montserrat i Crespí de Valldaura Ingressà en les Guàrdies Espanyoles d’Infanteria Participà destacadament en la conquesta de Nàpols i fou premiat pel nou rei Carles VII el futur Carles III d’Espanya amb el marquesat de Cruïlles 1735 Lluità novament a Itàlia 1745-47 fou governador militar de Badajoz 1751-54 i comandant general d’Aragó 1754-60 Carles III el féu tinent general i virrei 1760-66 de Nova Espanya Mèxic Ocupà el càrrec en plena guerra dels Set Anys i s’ocupà de mobilitzar més de 10 000 homes per tal d’…
Jaume Damians
Economia
Història
Mercader i conseller barceloní.
Formà part de la junta que informà sobre la proposta del comte duc d’Olivares sobre la creació d’una companyia de comerç a Barcelona per a la Mediterrània i Llevant Hi fou favorable, com a mitjà d’eliminar els corsaris i de millorar el forniment de primeres matèries al Principat Escriví Vot de Jaume Damians, conseller de la ciutat, contra l’entrada de robes de llana i seda estrangeres 1630, considerat el text de tema exclusivament econòmic més important del s XVII català, i que influí en autors com Feliu de la Penya Hi defensà la prohibició d’importar teixits estrangers com a…
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…
privilegi de l’annona
Història
Privilegi atorgat per Ferran II de Catalunya-Aragó, l’any 1511, a la ciutat de Barcelona, en virtut del qual el consell restava autoritzat per a tenir cura del forniment de blat, vitualles i altres coses necessàries per al manteniment dels ciutadans i estatuir les ordinacions més útils i convenients.