Resultats de la cerca

Ferran VII, el monarca que fou encimbellat pel motí d’Aranjuez març del 1808, hagué de renunciar els seus drets a Baiona, on l’havia induït el propòsit que l’omnipotent emperador dels francesos el reconegués Poc abans el poble de Madrid, ajudat pels artillers Daoiz i Velarde, es rebellà contra les tropes napoleòniques, que es disposaven endur-se els darrers representants de la família reial, rebellió severament reprimida per Murat, nomenat lloctinent general del regne Pel juny la insurrecció s’estengué per tot el país, i els francesos no la pogueren sufocar El mariscal Bessières obrí la marxa…

Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…

Senyor de Sint Aldegonde Estudià amb Calví a Ginebra, on s’avivà el seu odi contra el domini hispànic a la seva pàtria i collaborà amb Guillem d’Orange en pro de la llibertat i de la Reforma La seva obra literària cabdal és una traducció dels Salms 1580

Fou director de la Gazette des beaux-arts Estudià l’art medieval del sud d’Itàlia Reivindicà la importància de l’art hispànic medieval en el recull Les primitifs espagnols 1906-09 És autor, també 1908 i 1911, dels volums sobre la pintura hispànica de la baixa edat mitjana a l' Histoire de l’art d’André Michel

Protegit de Lluís XIV, mariscal des del 1693, durant la guerra de Successió al tron hispànic dirigí l’exèrcit d’Itàlia, on fou vençut a Chiari 1701 i fet presoner a Cremona 1702, i després en el front de Flandes fou derrotat per Marlborough a Ramillies 1706 Fou preceptor de Lluís XV i membre del consell de regència 1717-22

L’ortodòxia del seu llenguatge influí en cercles femenins i sabé guanyar-se alguns bisbes i molts de clergues, i ell mateix arribà a bisbe d’Àvila Idaci, bisbe d’Emèrita, obtingué un decret condemnatori de Gracià 381 i més tard 384 un altre donat per l’usurpador Màxim, i que, finalment, fos declarat heretge pel sínode de Bordeus Malgrat el recurs a la cort imperial, fou condemnat a mort i, amb sis altres companys més, executat Hom el considera una figura representativa de l’ambient hispànic de l’època

Fou professor a Berkeley Califòrnia i vicepresident de la Hispanic Society of America els manuscrits de la qual catalogà el 1965 i membre de l’Academia Española 1968 Es dedicà a l’estudi de la poesia del s XVI i a la recerca i catalogació de plecs solts poètics i manuscrits de la citada època Entre els seus nombrosos estudis cal remarcar Las fuentes del Romancero General 12 vols, 1957, La Silva de Romances de Barcelona, 1561 1969, Diccionario bibliográfico de pliegos sueltos poéticos siglo XVI 1970 i Manual bibliográfico de Cancioneros y Romanceros siglo XVI 1973

Creat per butlla papal del 1523, la seva finalitat era contribuir a la defensa armada de la fe catòlica contra els heretges o infidels El 1532 s’estengué també als dominis hispànics d’ultramar S'estenia sobre totes les esglésies, monestirs, bisbats i capítols El 1560 fou substituït pel subsidi de galeres o contribució anual que el clericat hispànic havia de fer al rei de 420 000 ducats per a construir i armar 50 galeres o Esquadra del Clericat d’Espanya, que havia de portar les insígnies eclesiàstiques Aquest subsidi es recollia per quinquennis, i perdurà fins al principi del s…

L’ajuda anglesa a holandesos i flamencs, la pirateria anglesa contra els vaixells que tornaven d’Amèrica i les lluites religioses foren les causes principals de la tensió política Els primers combats tingueren lloc entre Lizard i l’illa de Wight i el darrer encontre davant Gravelines Contribuí a la victòria anglesa, a més de la manca de coordinació entre l’esquadra i les tropes d’Alessandro Farnese, aquarterades a Dunquerke, la superioritat de maniobra dels vaixells anglesos, més lleugers i amb millor artilleria, i l’assot de diverses tempestes Alguns catalans participaren en l’empresa de l’…

Armer d’ofici, intervingué en les lluites populars napolitanes contra el domini hispànic 1647 Després de la mort de Masaniello, dirigí la revolta del poble napolità, que obligà el virrei a amagar-se al Castell Nou agost del 1647 Tingué discrepàncies amb Francesco Toraldo, successor de Masaniello, i el féu decapitar Sense capacitat militar, quan arribà la flota de Joan d’Àustria octubre del 1647 confià la resistència als francesos comandats pel duc de Guisa, el qual, sota el títol de duc de la República napolitana, començà a governar autoritàriament Annese, aleshores, inicià…