Resultats de la cerca

El nom ha estat transcrit també Andobales Livi i Indevelis Diodor Lluità amb els cartaginesos contra els romans durant la segona guerra Púnica, poc temps després del desembarcament de l’exèrcit romà a Empúries, el 218 aC, any que fou fet presoner, juntament amb el cartaginès Hannó, quan Cneu Escipió avançava cap a l’Ebre Al cap de pocs anys, amb el seu germà Mandoni, lluità al costat romà, sia perquè havia tingut topades amb els generals cartaginesos o perquè s’havia acollit a la política de captació dels indígenes de Publi Corneli Escipió El 207 aC se sollevà, amb Mandoni, contra els romans…

Els texts clàssics el citen habitualment amb el seu germà Indíbil , en relació amb les guerres del seu poble contra els romans Al costat d’Indíbil lluità contra els romans aixecament del 207 aC, tornà a alçar-se el 206 aC i, també amb el seu germà, fou vençut i mort

El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets…

Els lacetans limitaven al nord amb els bergistans, a l’est amb els ausetans i els laietans, al sud amb els laietans i els cossetans i a l’oest amb els ilergets El nucli central correspon a la comarca del Bages, amb extensions cap a ponent, part de l’Anoia i del Solsonès, i possiblement la Segarra, puix que Ptolemeu considera que Iesso Guissona era dels lacetans Foren dels pobles que es distingiren per la resistència a l’ocupació romana, durant els primers temps de la conquesta, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans Foren sotmesos per Cató, el 195…

Hom suposa que el límit nord amb els cossetans o cessetans era la serra de Balaguer, mentre que pel sud s’estenien fins a la Plana de Castelló, i que la serra d’Almenara els separava dels edetans Per la banda de l’interior els seus veïns més importants eren els ilergets El nom es conservà en època romana incorporat a la ciutat més important del territori, puix que Tortosa fou anomenada Iulia Ilergavonia Dertosa Fins a la fi del s III a C els texts grecollatins no són gaire clars, i alguns autors han suposat que abans d’aquesta data la zona dels ilercavons pertangué als …

Fill de Publi Corneli Escipió Mentre el seu pare dirigia l’exèrcit romà a Hispània, lluità contra Anníbal i intervingué a les batalles de Tessino i Cannas Després de la derrota i la mort del seu pare i del seu oncle a Turdetània, nomenat procònsol, fou el cap de l’exèrcit d’Hispània El 210 desembarcà a Tàrraco, que fou durant tota la guerra la seva base, i prengué ràpidament Cartago Nova 210 Seguí una política d’atreure's els caps indígenes, per exemple els ilergets Indíbil i Mandoni, que resultà molt eficaç Portà l’ofensiva a la vall del Guadalquivir, on vencé els cartaginesos…

Llurs veïns per llevant eren els ilergets ilerget, pel S els celtibers celtiber i per ponent els berons beró i un altre poble basc, els vàrduls vàrdul Originats en els pobles pirinencs de la cultura megalítica, l’estat de vida primitiu, amb costums arcaics, fou producte de l’aïllament geogràfic Llur llengua era semblant a la basca actual, potser al dialecte altnavarrès Per llur territori passaren diversos pobles indoeuropeus, que deixaren llur testimoniatge en la toponímia a més, sofrí infiltracions dels celtibers, que donaren lloc a la formació d’una cultura material de tipus…

Llur cultura, de bell antuvi cèltica hallstàttica , es desenvolupà durant la segona edat del ferro sense noves aportacions europees i es creà una personalitat que per contacte amb la cultura dels pobles ibèrics donà lloc al món celtibèric, plenament format al segle III aC La suposada barreja ètnica de celtes i ibers és avui descartada Amb una economia bàsicament ramadera, el furt del bestiar oposava uns pobles celtibers als altres, la qual cosa creà l’esperit guerrer que ha estat tòpic per a caracteritzar-los La població s’agrupava al voltant de les places fortes, i l’organització social era…

Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…