Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
taborita
Història
Seguidor de l’ala radical hussita, organitzada per Jan Zižka a la plaça forta de Tabor (Bohèmia) el 1420.
Sota el guiatge del seu successor Procopi el Rapat 1424 els taborites assetjaren Nuremberg i obligaren Frederic de Hohenzollern a firmar el tractat de Beheimstein 1429-30 Foren derrotats a Lipant, prop de Cesky Brod 1434, per la coalició de moderats i imperialistes, bé que la guerra no s’acabà fins el 1436 Alguns passaren a la clandestinitat
Hideki Tōjō
Història
Militar
Militar i polític japonès.
Ministre de la guerra 1940-41 i cap del govern 1941-44, impulsà una política bellicista, d’acord amb les seves idees imperialistes Ordenà l’atac de Pearl Harbor 1941, que provocà la guerra amb els EUA Dirigí l’ofensiva japonesa fins a la seva dimissió 1944 com a conseqüència del canvi de signe de la lluita Detingut pels nord-americans 1945, fou jutjat com a criminal de guerra i penjat 1948
paneslavisme
Història
Corrent polític nacionalista que pretenia la unificació dels pobles eslaus sota l’hegemonia de Rússia.
Al s XVIII i el començament del XIX, entre els pobles eslaus dominats per Turquia i l’imperi austrohongarès es creà la consciència de llur unió i aliança, sentiment que fou aprofitat pels imperialistes russos Els anys 1830-40 MPPogodin i NIKostromarov propugnaren la unificació política dels pobles eslaus en una monarquia federada sota la dominació del tsar de Rússia, amb la russificació de la llengua, la cultura i la política El moviment adquirí més importància precisament en aquest període imperialista rus Pel seu caràcter profundament reaccionari i nacionalista fou durament…
Nicolau I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1825-1855).
Tercer fill de Pau I i successor d’Alexandre I En començar el seu regnat es produí la revolta dels decabristes , el 1825, moguda per les societats secretes Això féu que Nicolau cerqués suport, més que en la noblesa, en la burocràcia organitzà la policia política 1826 i dictà el codi de l’Imperi 1832, que regí fins a l’any 1917 Home sever, imposà una disciplina brutal i reprimí durament les revoltes dels mugics no fou, tanmateix, un reaccionari sense horitzó, puix que intentà de millorar la situació dels serfs i inicià la industrialització de Rússia 1837 primer ferrocarril Exteriorment…
Tercer Món
Història
Terme emprat en referència amb el conjunt de països sotmesos a condicions de subdesenvolupamet
.
Es generalitzà després de la Segona Guerra Mundial, quan els economistes dels països capitalistes desenvolupats es plantejaren les noves relacions econòmiques que calia establir en els antics països colonitzats o en els que la descolonització semblava inevitable El terme, però, juntament amb el de països preindustrialitzats o productors de primeres matèries o endarrerits no explica per ell mateix les causes del desenvolupament Recorda, per analogia, l’anomenat tercer estat , a l’època de la Revolució Francesa, i, per tant, pot ésser aquella classe de països diferenciats tant dels països…
Ernesto Guevara de la Serna
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Che_Guevara.jpg)
Ernesto Guevara de la Serna, Che Guevara
Història
Revolucionari argentí, més conegut com a Che Guevara.
Procedent d’una família de l’alta burgesia, estudià medicina Traslladat a Guatemala, féu costat al president Jacobo Arbenz Perseguit, s’exilià a Mèxic, on conegué Fidel Castro i s’uní als revolucionaris cubans Participà en l’operació “Granma” i se significà en la lluita guerrillera contra les forces de Batista Després del triomf de la revolució cubana 1959, ocupà alts càrrecs Ministre d’indústria 1961, accelerà, planificà i centralitzà el procés econòmic de la revolució cubana i marcà el posterior signe de tota l’economia del país A Punta del Este 1961 i a Alger 1963 féu una crida a la…
William Ewart Gladstone
Història
Estadista britànic.
D’origen escocès aristocràtic, estudià a Oxford, d’on sortí afiliat al Tory Party i amb unes fortes conviccions anglicanes Formà part del govern de Peel com a ministre de comerç 1843-45 i com a ministre de les colònies 1845-46 Fracassat aquest govern, les seves conviccions tradicionalistes i conservadores trontollaren i acabà presentant-se al Liberal Party Ministre de finances 1852-55 i 1859-66, aconseguí la reducció d’imposts, menà una política lliurecanvista i propugnà una nova reforma electoral Dirigent del partit 1867 i primer ministre 1868-74, desplegà una activitat reformadora de…
campanyes d’Etiòpia
Història
Denominació donada als episodis bèl·lics internacionals que tingueren com a escenari l’imperi etiòpic a les acaballes del segle XIX i a la primera meitat del segle XX.
La pretensió d’Itàlia d’imposar el seu protectorat sobre Etiòpia, basada en una interpretació tendenciosa del tractat d’Uccialli 1889, conduí a l’enfrontament militar d’ambdós països 1894 L’exèrcit italià, sota el comandament del general Oreste Baratieri, vencé els etiòpics a Koatit i Adigrat i ocupà la província de Tigre, però l’emperador Menelik II el derrotà a Amba Alaji, a Makalle i, com a victòria decisiva, a Adwa març del 1896 Pel tractat d’Addis Abeba octubre del 1896 Itàlia reconegué la independència d’Etiòpia El 1935 els afanys imperialistes de Mussolini i la necessitat…
Francesco Crispi
Francesco Crispi
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític italià.
Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció de l’…
Frederic I
Història
Emperador romanogermànic i rei d’Itàlia i d’Arle (1155-1190), rei de Germània i de Romans (1152-1155) i duc de Suàbia (Frederic III) (1147-1152).
Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV, contra la voluntat dels…