Resultats de la cerca

Aquesta política fou iniciada pel virrei del Perú Francisco de Toledo des del 1570 mitjançant l’agrupament dels indígenes del virregnat i llur “reducció” a un tipus de vida comuna i sedentària en nuclis d’habitatges Administrades globalment per un corregidor d’indis, a cada reducció continuaven exercint la seva jurisdicció i govern els antics cacics Aquesta política, aparentment protectora, tenia uns objectius colonials ben clars assolir un control general de la població sotmesa, dificultar la pràctica de la religió andina, afavorir la conversió al cristianisme, facilitar el…

Quan Publi Corneli Escipió prengué Cartago Nova, tornà a Edecó la dona i els fills que els cartaginesos tenien com a ostatges, seguint la política d’atracció dels caps indígenes

Ensenyà matemàtiques al collegi naval de Cadis després regí la capitania general de Filipines 1787-94 L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, que exercí en circumstàncies difícils atacs anglesos i aixecaments indígenes Dimití per discrepàncies amb la cort

Anà a Amèrica en la segona expedició de Colom habità a Hispaniola, on assolí un gran prestigi entre els indígenes, i participà en la fundació de Santo Domingo Nomenat governador de Puerto Rico 1509 per Diego Colom, fou perseguit per la corona, però fou rehabilitat el 1512

Primer marquès de Dalhousie Membre dels Comuns 1837 i dels Lords 1838, fou partidari de les doctrines del lliure canvi Governador general de l’Índia, durant el seu mandat 1848-56 augmentà la dominació britànica, que s’annexà el Panjab, part de Birmània i finalment el reialme d’Audh Impulsà la construcció de nombroses obres públiques i excellí en les relacions entre els indígenes i la corona

D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat dels pobles…

Estudià a Salamanca i a Alcalá de Henares i ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i civils El 1545 fou comissionat per Carles V per pacificar el Perú Bon diplomàtic i militar, aïllà la revolta de Gonzalo Pizarro i el derrotà a Jaquijaguana 1548 Establí l’audiència de Lima, repartí les encomiendas, organitzà les finances públiques, protegí els indígenes i patrocinà diverses expedicions a l’interior del continent Rebé en premi els bisbats de Palència 1550 i Sigüenza 1561

Després del retorn de S Caboto de l’Amèrica septentrional, comandà una expedició en cerca d’un pas al NW vers les Índies Salpà amb la nau Dalphine l’any 1523, i arribà a la costa septentrional americana 1524, que explorà des del cap Fear probablement fins al Cap Bretó, a Nova Escòcia Dirigí una altra expedició el 1528 vers l’Amèrica Central, potser cap al Brasil, de la qual no tornà Segons la tradició, fou mort i devorat pels indígenes

Els indígenes preromans de les Balears Mallorca i Menorca tingueren fama de bons foners Els cartaginesos els utilitzaren com a mercenaris durant les guerres contra els grecs a Sicília documentats des de la fi del s V aC i durant el IV, així com en les lluites contra els romans durant la segona guerra púnica Després, i fins a la romanització de les Illes a partir del s I dC, en algunes ocasions serviren també d’auxiliars com, per exemple, a les Gàllies, amb les tropes de Juli Cèsar

És el prototip de l’aristòcrata conservador i auster del seu temps Lluità contra els bois gals al nord d’Itàlia 191 aC Desembarcà a Empúries el 195, al cap d’un exèrcit destinat a reduir els pobles indígenes de Catalunya que després de la segona guerra púnica es negaven a sotmetre's als romans, i aconseguí de consolidar el domini de Roma en una campanya ràpida Modernament hom ha atribuït, tanmateix, a l’exèrcit de Cató les destruccions de poblats ibèrics de les comarques catalanes, sovint sense proves