Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Risorgimento
Història
Moviment polític i literari italià del s XIX que culminà amb la unitat estatal d’Itàlia.
En foren les causes principals la influència del pensament del s XVIII, sobretot del revolucionari francès, i del Romanticisme el desenvolupament de l’economia i les comunicacions, amb l’aparició consegüent d’una burgesia cada vegada més àmplia i forta i la dependència de bona part dels estats italians respecte a les potències que s’imposaren a Europa l’any 1815 —especialment d’Àustria—, dependència que contribuí decisivament a esperonar el sentiment nacional Format per diversos corrents, comuns en llur odi a la dominació estrangera, s’hi distingiren el republicà, dirigit per…
Consell d’Itàlia
Història
Òrgan de govern creat per Carles V el 1522 però no constituït fins el 1555 com a organisme independent segregat del Consell d’Aragó
.
Era constituït per sis regents, tres d’Espanya i tres d’italians, tots ells lletrats, i pel tresorer general de la corona d’Aragó Tenia jurisdicció sobre els regnes de Nàpols i de Sicília, l’estat de Milà i els presidis de Toscana i les relacions amb els estats veïns Assessorava el rei en problemes locals, nomenament de càrrecs, manteniment de tropes i forces navals, i actuà com a suprem tribunal d’apellació en el seu àmbit Fou un eficaç auxiliar del Consell d’Estat El 1707, durant la guerra de Successió, el Consell d’Itàlia borbònic passà a ocupar-se també dels afers de Sardenya…
batalla del Piave
Història
Militar
Conjunt de combats sostinguts entre les tropes italianes i les austroalemanyes a les riberes del riu Piave (1917-18), durant la Primera Guerra Mundial.
Després de la desfeta de batalla de Caporetto , els italians formaren una vasta línia defensiva al llarg del riu, amb la qual aturaren les ofensives enemigues i llançaren un contraatac, amb èxit octubre del 1918
Manuscrits
Història
Revista d’història moderna fundada el 1985 pel departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de la seva aparició publica números de caràcter monogràfic i altres que tracten temes diversos d’història moderna La revista també ha promogut colloquis i conferències amb la presència de destacats especialistes francesos, italians i britànics, fonamentalment
Archibald Percival Wavell
Història
Militar
Militar britànic, primer comte de Wavell.
Participà en la guerra dels bòers i en la Primera Guerra Mundial En la Segona lluità contra els italians a l’Àfrica i contra els japonesos al sud-est asiàtic Ascendit a mariscal, fou nomenat virrei de l’Índia 1943- 47
República Lígur
Història
Nom de l’estat creat arran de la conquesta de la república de Gènova pels francesos (juny del 1797).
Sota la direcció del delegat de Napoleó, Déjan, fou dotada d’una constitució a la francesa Malgrat l’oposició dels nacionalistes italians, fou annexada a l’imperi francès 1805 El 1815, arran del congrés de Viena, passà a les mans del rei de Sardenya
Alula
Història
Ras del Tigre.
Gendre del negus Joan IV Es revoltà contra Menelik II després que aquest fou proclamat negus d’Etiòpia 1889 Derrotà els italians a les batalles de Dogali 1887 i Adua 1896, la qual cosa obligà Itàlia a renunciar llavors a la seva empresa colonial
Alberico da Barbiano
Història
Aventurer italià.
Organitzà la companyia de San Giorgio, integrada per mercenaris italians que lluitaren en defensa del papa romà Urbà VI contra Climent VII, papa d’Avinyó També ajudà Carles II de Durazzo III de Nàpols a la conquesta de Nàpols 1381 Continuà al servei del seu fill, Ladislau de Nàpols
Alberico da Barbiano
Història
Aventurer italià.
Organitzà la companyia de San Giorgio, integrada per mercenaris italians que lluitaren en defensa del papa romà Urbà VI contra Climent VII, papa d’Avinyó També ajudà Carles II de Durazzo III de Nàpols en la conquesta de Nàpols 1381 Continuà al servei del seu fill, Ladislau de Nàpols
Gilles Ménage
Història
Erudit francès.
Autor d’un recull de poemes italians, francesos, grecs i llatins Poemata , és conegut sobretot per la seva obra de filòleg Origines de la langue française 1650, Observations sur la langue française 1672, que li valgué l’enemistat de Boileau i Molière, i el Dictionnaire étymologique de la langue française 1694
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina