Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
llibre notarial
Història
Llibre on des del segle XIII els notaris catalans enregistraven cada instrument que autoritzaven, seguint de lluny l’ús de l’escola de Bolonya, costum que s’anà generalitzant i consolidant i que esdevingué aviat obligatori.
El llibre notarial més antic conservat és del 1230 A partir de la constitució de Pere III a la cort de 1351, que prohibí les etceteracions i les abreviacions fora d’ús corrent, els assentaments prengueren més extensió —al començament eren de molta concisió—, però no permetien de refer per ells sols un instrument esborrany o scaeda conformat pels interessats en presència de testimonis i posat en pública forma generalment en pergamí perdut o malmès calia seguir el procediment de refacció A vegades en aquests llibres els notaris es limitaven a inserir els esborranys amb indicació…
Llibre jutge
Història
Versió catalana antiga de les lleis godes o Liber iudiciorum visigot.
S’ha conservat només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell Segons AM Mundó, que l’identificà el 1960, el manuscrit anomenat Llibre jutge de Montserrat , pot ésser datat entre el 1180 i el 1190 Es tracta d’una còpia de la versió catalana, probablement de vers el 1140, del Liber iudicus , en relació directa amb la primera compilació dels Usatges El títol de Forum iudicum d’un còdex castellà del 1188 i que donà origen al Fuero Juzgo no fou mai conegut a Catalunya d’aquí…
,
Llibre de memòries
Història
Dietari de la ciutat de València del 1308 al 1644, obra de diversos autors: un d’anònim fins el 1488, Francesc Joan (oncle de l’humanista Honorat Joan) en 1488-1535, Francesc Marc del 1535 al 1616 i Joan Lluc Ivars des del 1616.
L’estil és lacònic, i remarca les diverses eleccions i incidències municipals Hi destaca una breu explicació de les Germanies a València 1519-23, de la qual el cronista fou testimoni i familiarment implicat Fou publicat el 1930 per l’Acció Bibliogràfica Valenciana, amb introducció i notes de S Carreres i Zacarés
llibre d’Ester
Història
Llibre de l’Antic Testament, escrit probablement per un jueu persa vers el 150 aC.
El fet que l’obra, en la Bíblia hebrea, formi part dels llibres sapiencials indica la finalitat didàctica de l’autor illustrar els ensenyaments dels savis d’Israel sobre la sort final del just oprimit i la de l’orgullós perseguidor La versió grega, diferent de l’hebrea, és obra de Lisímac, jueu hellenista Gairebé totes les parts gregues afegides, deuterocanòniques, són recollides en la Vulgata
llibre de credença
Història
Llibre de comptes d’una confraria, de l’administració d’una imposició, d’una taula de canvi, etc.
llibre del repartiment
Història
A l’època medieval, llibre on eren registrades les escriptures individuals, aprovades pel sobirà i determinades per una comissió de repartidors, després de la conquesta d’un territori.
El rei feia un establiment de població cristiana, amb una distribució nominal de cases i heretats, entre els qui havien pres part en l’expedició, segons els mèrits i llur condició social S'han conservat els de Mallorca i València del s XIII, i els de Múrcia, Oriola i altres, més tardans Una de les obligacions dels beneficiaris era la residència efectiva en la porció corresponent, la collaboració en la defensa del territori i altres deures especificats a cada contracte Són d’una gran utilitat per a l’estudi de l’estructura de la propietat i de la toponímia del moment
llibre del manifest
Història
Volum de l’administració de la generalitat on constaven les declaracions o manifests de les partides de teixits i també d’altres manufactures que pagaven el dret de la bolla fets als col·lectors d’aquesta imposició.
Els volums es guardaven a la casa de la bolla de la generalitat de Barcelona i a les poblacions on es cobrava el dret
llibre dels morts
Història
Text funerari, volum o rotlle, amb fórmules màgiques per tal de protegir el difunt; hom n’ha trobat molts exemplars, alguns amb il·lustracions, com els d’Egipte de l’època faraònica.
Llibre de saviesa
Història
Tractat de moral, constituït per una sèrie de proverbis adreçats a l’educació de prínceps.
Atribuït erròniament a Jaume I i també a Jaume II, hom pot datar-ne la redacció cap a la darreria del s XIII Com Poridad de poridades i Apothegmata philosophorum, d’ibn Isḥāq, el seu contingut és una combinació d’elements polítics i filosòfics procedents de l’empirisme i de la filosofia antiga Comprèn lletres, màximes, prediccions i oracions, entre altres components
Llibre dels mariners
Història
Nom donat a dos aplecs de narracions en vers, l’un de la darreria del s XIV i l’altre del 1398.
Ambdós són sàtires contra els mariners Tenen valor pel llenguatge i per la descripció de costums