Resultats de la cerca

Entrà a la Companyia de Jesús 1766 i l’any següent s’exilià a Bolonya arran de l’expulsió decretada per Carles III 1767, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Residí a Ferrara i a Bolonya Escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804, on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna 1815 i  Storia d’un filosofo disingannato Venècia 1815, en reacció contra el que considerà els excessos de…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…

La Societat Patriòtica Barcinonense de Bons Amics fou animada sobretot per Lluís G Oronoz la societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una constitución eclesiástica Pel novembre del 1820 instaurà càtedres d’ideologia i de dret natural Existiren també societats patriòtiques a altres indrets del Principat, com Mataró A Mallorca fou fundada també el 1820, i publicà un periòdic bisetmanal, Sociedad Patriótica Mallorquina , del qual aparegueren 46 números Al País Valencià hi hagué societats a València —que es relacionà amb la de Mallorca…

Erudit, escriptor i polític Estudià dret a València Deixeble de Teodor Llorente El 1874 acollia a casa seva els organitzadors del pronunciament de Sagunt Fou, amb la monarquia restaurada, regidor, diputat provincial, alcalde de València 1884, diputat a corts per Alzira 1890 i governador civil de Valladolid i de Mallorca Membre de l’Academia de San Fernando, publicà Diccionario biográfico de artistas valencianos 1897 —premiat per Lo Rat Penat el 1894—, Diccionario biográfico de músicos valencianos 1900, La música en Valencia 1903, Historia del monasterio de la Murta, Alcalá de…

Tingué seccions agrícola, comercial, industrial i una exposició d’art retrospectiu Hi concorregueren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors valencians Fou installada a la Fàbrica de Tabacs i a diversos palaus adjacents, fets de nova planta En foren els arquitectes principals Vicent Rodríguez 1875-1933 i Carles Carbonell 1878-1933 Promogué el certamen Tomàs Trénor i Palavicino 1864-1913, president de l’Ateneu Mercantil Entre els actes celebrats hi hagué la coronació 14 de setembre de Teodor Llorente i Olivares com a poeta oficial de València L' Himne de l’exposició amb…

La llegenda començà a estendre's a partir del regnat de Felip II, bàsicament arran de la guerra de secessió de Flandes i de la mal aclarida mort de Carles d’Àustria, primogènit del rei Tingué l’origen en la rivalitat d’interessos de diversos països europeus envers la corona de Castella i el seu imperi d’ultramar, on l’estat castellà representava l’obstacle medievalitzant, enfront de les concepcions burgeses que s’imposaven arreu La llegenda fou un suport ideològic d’aquestes darreres en el conflicte i es nodrí dels abusos en la colonització d’Amèrica descrits per Bartolomé de Las Casas en la…

Conjunturalment aconseguí d’aplegar una bona part dels republicans de València, insatisfets amb la política de Blasco i Ibáñez En les eleccions del 1903 assolí una clara victòria sobre la Unió Republicana, en part pels vots no republicans, i la mantingué en les del 1907 i el 1908 en què traí l’intent de crear una Solidaritat Valenciana, però en les del 1910 aliat amb el PSOE començà el seu declivi, que perdurà fins que, amb la dictadura de Primo de Rivera 1923, s’extingí el partit En els comicis del 1914 sota el nom de Partit Radical Conjuncionista es mantingué la crisi, en part remuntada el…

Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari El Ruiseñor , la Revista Industrial i Mercantil , i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista Barcelona Urbana Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la Biblioteca Valenciana Popular  1914-15, les obres de la qual prologà, i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu…

Cal situar l’aparició del mot cap al 1811, car abans hom parla de cooperació amb l’invasor, d’infidelitat, de traïció En principi, el partit afrancesat s’havia nodrit dels mateixos personatges encimbellats pel motí d’Aranjuez març 1808, antics perseguits de Godoy, que havien aconsellat primavera del 1808 a Ferran VII de fer el viatge a Baiona, a fi de consolidar-se en la corona, però que, convençuts, a la fi, de la ruïna inevitable dels Borbó, acabaren per reconèixer la conveniència d’un canvi dinàstic que regenerés el país Amb tot, el bàndol afrancesat no cristallitzà netament fins després…