Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
podestà
Història
Màxima autoritat a les ciutats del nord i centre d’Itàlia, als s. XIII i XIV.
Sovint reunia el poder executiu amb el judicial, bé que, segons la ciutat, en variaven les atribucions, el sistema d’elecció i la durada al s XIII solia ésser de sis mesos més tard, d’un any o dos Al s XX, sota el feixisme, a Itàlia hom designava així els caps de l’administració municipal, nomenats pel govern, per cinc anys
La Fontana de Oro
Història
Cafè madrileny on el 1820 s’establí la Sociedad de los Amigos del Orden.
Presidida en els inicis per Calvo de Rozas, aquesta societat patriòtica tingué la seva màxima influència en les manifestacions i els motins de la fi del 1820 i el començament del 1821
Demòcares
Història
Orador.
Nebot de Demòstenes i, com ell, enemic dels macedonis La conquesta d’Atenes per Demetri I de Macedònia 307 representà el moment de màxima reputació de l’orador, però el seu nacionalisme el condemnà a l’ostracisme
venacions
Història
A l’antiga Roma, nom ( venationes
) donat als combats celebrats a l’amfiteatre entre feres o entre feres i homes, generalment esclaus o condemnats a mort, anomenats bestiaris
.
Foren introduïdes al segle II aC i tingueren la màxima esplendor durant l’Imperi A la inauguració de l’amfiteatre de Flavi moriren nou mil animals, i per a celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis foren mortes onze mil feres
Hišām ibn ‘Abd al-Malik
Història
Desè califa omeia, germà i successor de Yāzid II.
Durant el seu govern el califat assolí la màxima expansió Abd al-Raḥmān al-Gāfiqī conquerí Bordeus 732, i Uqba ibn Ḥaǧǧaǧ al-Salūlī conquerí Arle, Avinyó, Lió i Valença del Delfinat 735 Hagué de sufocar una rebellió dels berbers, descontents d’haver de pagar tribut
Iltutmiš
Història
Tercer soldà (1211-36) de la dinastia musulmana anomenada dels reis esclaus de l’Índia.
Gendre de Qutb al-Din Aybak, s’imposà al successor d’aquest, i el seu govern significà la màxima esplendor de la dinastia Conquerí Ranthambor i Manādwar 1226, apaivagà els desordres a Bengala 1230 i s’expandí al Sind inferior i a Gwāliyār 1233 i Mālwā 1234 Nomenà successora la seva filla Raḍiyya
el Marquesat
Història
Contrada originada històricament al marquesat de Camarasa i a la vegueria del mateix nom, que persistí fins al segle XVII.
En aquesta època d’extensió màxima comprenia 18 termes, que ocupaven bona part de l’alta Noguera sense la vall d’Àger ni el Segre mitjà, el nord del sector urgellenc de la baixa Noguera i l’extrem sud-est de la conca de Tremp, amb un total d’uns 520 km 2 i 3 000 h el 1981
Movimiento para la Autodeterminación y la Independencia del Archipiélago Canario
Història
Organització nacionalista canària sorgida el 1963 per a l’assoliment d’una República Guanxe Africana, independent i socialista.
Liderat per Antonio Cubillo i amb el suport polític d’Algèria, des d’on emetia l’emissora La Voz de Canarias Libre , en 1975-77 desenvolupà la seva màxima activitat armada, propagandística i diplomàtica intentant, al si de l’OUA, de demostrar l’africanitat de les Canàries i de forçar-ne la independència El 1978 es dissolgué
sèquan | sèquana
Història
Membre d’un poble de la Gàl·lia, d’origen cèltic, establert al país regat pel Saona, que tenia per capital Besançon.
Al s VI aC un grup de sèquans i d’helvecis, conduïts per Sigovès, colonitzà la riba dreta del Danubi Lluitaren amb els arverns i els edus per obtenir la preeminència de la Gàllia i s’oposaren constantment a Juli Cèsar Un cop sotmesos als romans 51 aC, llur territori fou unit al lionès i durant el Baix Imperi formà la província anomenada Maxima Sequanorum
Martinengo
Història
Família comtal bresciana, probablement descendent dels comtes de Bèrgam longobards.
Els seus membres, a partir del s XIII, adquiriren fama com a estrategs i enginyers militars —Nestore 1548-~ 1630, i el seu cosí Gerolamo, constructor del bastió Martinengo a les muralles de Càndia— i condottieri — Cesare Martinengo , mort el 1461, i Francesco Martinengo Colleoni 1548-1621— al servei de Milà i de Venècia Dividida en diverses branques a la fi del s XIV, la família assolí la màxima esplendor durant el s XV
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina