Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Frederic Marès i Deulovol
© Fototeca.cat
Escultura
Museologia
Educació
Història
Escultor, erudit, col·leccionista i pedagog.
Format a Llotja i al taller d’Eusebi Arnau Viatjà pensionat a Roma, Florència, París i Brusselles En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Barcelona, on obrí taller Dedicat de manera gairebé exclusiva als encàrrecs, que començà de rebre a partir del 1918, aviat es convertí en un dels més destacats conreadors de l’estatuària monumental a Catalunya i, en general, a l’Estat espanyol També té obres a l’Amèrica del Sud Intervingué en diverses de les realitzacions dutes a terme arran de l’Exposició Internacional del 1929 Entre els monuments que efectuà, dins un característic…
Eduardo Wilde
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític argentí.
Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada
Álvaro Pérez de Castro
Història
Ric home lleonès, fill de Pedro Fernández de Castro el Castellano
i de Jimena Gómez de Manzanedo, i germà d’Eilo, muller del vescomte Guerau IV de Cabrera.
El 1219 apareix ja com a ric home i el 1221 ja governava Astúries Abans del 1224 s’havia casat amb la comtessa Aurembiaix I d’Urgell i residiren a Toledo Sembla que el matrimoni fou anullat el 1228 pel fet d’ésser cosins segons per part de les mares respectives Aurembiaix retornà a Catalunya i Álvaro es casà, abans del 1233, amb Mencía López de Haro de Biscaia, filla del senyor Llop III Álvaro fou enterrat a Balbuena Palència
Manuel Ballesteros Gaibrois
Història
Americanista andalús.
Doctorat en història a Madrid, amplià estudis a Berlín Catedràtic de la Universitat de València 1940-50, ocupà després la càtedra d’història d’Amèrica precolombina de Madrid, on creà el Seminario Español de Indigenismo i el Seminario de Estudios Americanistas i fundà la “Revista Española de Antropología Americanista” 1961 És autor de nombroses obres científiques i de divulgació, com Historia del Mundo Antiguo 1941, Historia de la Cultura 1946, Historia de América 1947, Historia Universal 1946, Historia de España 1960, La idea colonial de Ponce de León 1961 i Sencilla Historia de Chinchero…
col·leccionisme
Història
Fet de col·leccionar sistemàticament objectes d’un interès històric o artístic especial, o simplement rars.
En el colleccionisme d’art , fins a l’època de la Illustració les colleccions importants solien ésser d’origen reial, aristocràtic, eclesiàstic o, en proporció molt menor, corporatiu, i generalment han estat integrades pels grans museus, o àdhuc n'han estat l’origen museu Tanmateix, actualment encara perviuen grans colleccions no estructurades, algunes de les quals ja són de caràcter públic, com la Galleria Pitti Palazzo Pitti de Florència El colleccionisme particular, consolidat al s XIX, sovint fou originat per un desig de la burgesia d’assolir un prestigi social imitant els gusts de l’…
Francesc Layret i Foix
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
De família benestant, era de conegudes simpaties republicanes De petit sofrí una paràlisi i sempre caminà amb crosses Fou company de batxillerat de Lluís Companys al Liceu Poliglot, i cursà dret i filosofia i lletres a Barcelona Contribuí a la fundació de l’Associació Escolar Republicana 1900 i a la creació de l’Extensió Universitària Redactà els estatuts de l’Ateneu Enciclopèdic, i en fou president el 1905 Aquest any ingressà a la joventut d’Unió Republicana i es doctorà amb la tesi La societat primitiva, concepte i investigació Fou també elegit regidor de Barcelona pel…
sepulcre
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…
memòria històrica
Història
Dret
Mesures de foment del coneixement del passat i de reconeixement d’aquelles persones que durant la Guerra Civil Espanyola o la dictadura franquista patiren actes injustos per motius polítics, ideològics o religiosos.
Àmbit estatal Entre d’altres, patiren la pèrdua de la vida o de la llibertat amb condemnes de presó, treballs forçats, internaments en camps de concentració, deportacions o exili orquestrats en la seva major part pel franquisme en la causa general Tot i les diverses iniciatives dutes a terme des del 1978 tant pels poders públics com per la societat civil, no fou fins el 2007 que les Corts Espanyoles aprovaren una llei 52/2007, de 26 de desembre que comprenia les polítiques públiques dirigides a promoure el coneixement històric, una proclamació general del caràcter injust de totes les…
Casal de Barcelona
Història
Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d’Aragó.
Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…
museu
© Museu del Càntir - Marc Duran
Art
Història
Lloc on hom conserva i exposa béns o espècimens als quals reconeix un valor cultural i un interès social.
El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…